Paisos Catalans

dimarts, 17 de febrer de 2009

CENT MOTS AMB UN SOL SO

CENT MOTS AMB UN SOL SO


Cap nou cas en la nau de mon cor no mou el no-res en l’arc blau del cel. El cap vol i no pot fer un clot al pur i net tros d’un món mut que tan sols pot dir mots d’un sol ús. La ment sap. El cor dol. L’au pren prest el so d’un tic i un tac.

El temps es fon amb la sang d’un jorn clar com un llaç de gel i fel amb un xic de mel i un poc de sal. Com si fos un mos, dat amb les dents, d’un llop fer. Com si fos un cop de pic dat al mig del cap tou.

La nit és un tel bru que cau, mort, las…en el solc d’un punt clos. Un tret llarg i prim cull el so d’un plor en el cos d’un drut. I no és pas un lloc de pas. És de pes. L’eix del món en un llac de llot ple de llet o de vi. Si no fos per tu… ni el son, ni la son.. ni el llit ni el jaç ni el cel ni el sòl ….res de res.

Em moc com puc i ni tan sols sóc un mot ple, ni tan sols sóc un cos. Sóc un arç que cou i rau, ferm i fort com un roc, com un dau de por fet de trams de mar blau i groc.

I és tot…fet i dit. Amb un ram de flors em faig l’urc del meu jo. I si és un got o és un gat qui fa el joc tant me fa! Tant se val! Ja és la fi de tot.

L’URC DE L’ORC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada