Paisos Catalans

diumenge, 15 de febrer de 2009

Escamots de mots muts

Escamots d'execució, assassins de la comunicació interpersonal, els mots, les paraules, sovint, no comuniquen el que volem comunicar....Hi ha massa interferències... entre el meu mapa del món i els dels altres...un abisme d'incomprensió...o potser precisament un allau de comprensió...que ofega sota una capa espesa i gruixuda de neu el missatge, el missatger, el canal, el codi i la maleïda connotació.

No és possible no comunicar, és cert, perquè encara que sigui involuntària, inconscient , la comunicació es produeix o almenys el contingut es llança vers qui sàpiga desxifrar l'entrellat de la cadena de gestos, silencis, mirades...mots...el problema és que moltes vegades no llegim bé el missatge...de vegades interpretem més enllà d'allò que s'ha dit...

No hi ha res pitjor que ferir, sense voler, amb paraules, algú a qui estimem. I a més, per més desgràcia quan volem aclarir el garbuix de les paraules dites i les no pronunciades, que es barregen amb les ben enteses i les que no, i les literals interpretacions i les que van molt més enllà i arriben fin a les intencions comunicatives atribuïdes a l'altre...es converteix tot plegat en una xarxa d'incomprensions comunicatives múltiples on cada paraula que s'afegeix només fa que complicar i enredar encara més les coses...

A mi, em sap greu agreujar sense ser-ne conscient...si en sóc conscient que vull ferir ,almenys és un acte voluntari...però en cas contrari, és a dir, quan la intenció no era aquesta..em fereix haver ferit....

I del trist combat dels mots, que no diàleg, sempre en queda un racó de dolor que es diposita en la memòria del cor. Tant debò la nit netegi amb l'aigua del Leteu aquests escamots de mots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada