Paisos Catalans

dimecres, 29 d’abril de 2009

El sol està sol

El sol, sol estar sol lluny del sòl. Comdenat a ser el reietó honònim d'una galaxia petita. N'hi ha milers se suposa. El sol sol ser un astre cregut. Sense ell , la vida a la Terra, no existiria. Amb ell, i a través dels forats de la capa d'ozó, que malda inútilment de protegir-nos dels seus raigs, ens acabarem rostim com pollastres a l'ast. O sia que el sol és un demiurg dual: mata i dóna vida.

De tant en tant ,es veu eclipsat per la lluna que li fa ombra...Durant molts anys es va creure que era allà fix, immòbil, imperturbable mentre els astres subordinats anaven ballant la dansa del cel.... la música dels estels encapsulats dins d'esferes transparents perfectes..... Primer Galileu, després Copèrnic, Kepler, Newton van anar posant en el seu lloc els astres, els moviments orbitals, les translacions i les rotacions de la Terra.... Van anar posant nom i fòrmules matemàtiques i lleis físico-astronòmiques a l'antiga dansa dels estels.....la LLei de gravitació Universal....la llei de la gravetat van llevar la mística i la poesia de les creences anteriors ( i dic creença a la manera de Hume).....No oblidem però que fa milers d'anys Aristarc de Samos ja posava el sol al bell mig i a la terra girant al seu voltant.....però durant segles no se li va fer cap cas.....
Rerum novum sub sole...( o no era així?)

2 comentaris:

  1. I quan no hi és, com l'arribem a trobar a faltar!!! De pensar que hi ha llocs on el veuen de tant en tant només...

    ResponElimina
  2. I tant! si no que preguntin als finesos o als noruecs...

    ResponElimina