Paisos Catalans

diumenge, 19 d’abril de 2009

MORT A VENÈCIA

Si alguna vegada he trobat una pel·lícula realment sublim i que a més va tenir una importància punyent en la meva vida va ser Mort a Venècia....Jo era jove i em vaig enamorar de les imatges, de la fotografia, de la història i de la música de Mahler subratllant els moments més àlgids i tendrament dolorosos....la decadència i la bellesa....gairebé com el síndrome d'Stendhal....una bellesa que feia patir....També em vaig llegir el llibre de Thomas Mann... Luchino Visconti, un gran director, va tenir l'encert de basar-se en un llibre boníssim ( si en la novel·la el protagonista era escriptor en la pel·lícula és músic o era a l'inrevés?)

Mahler, Visconti i Mann una tríada genial. L'adagieto de la Simfonia 5 sempre m'ha impactat. És com si et pincessin els nervis de la sensibilitat i en triessin els sons més tristos, les essències de les malenconies més pregones....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts comentaris