Paisos Catalans

dissabte, 23 de maig de 2009

Bernat ermità cerca closca de petxina


Em sento cranc bernat ermità que s'ha de protegir dins una closca buida qualsevol per resguardar-se el ventre, sense protecció.

Jo cerco capses de cartró per desar-hi el cor, per amagar-hi els sentiments....busco el recer d'una closca d'ou, d'una petxina, d'un foradet on estar a resguard del mal vent dels altres: Em disfresso darrere els murs que construeixo amb totxanes de frases, amb maons de paraules. Poqueta gent, gairebé ningú sap llegir entre els plecs de la pell un desig de tendresa, ni trobar una pena rere una ironia, ni la tristesa rere un sarcasme ni una llàgrima rere un somriure...

Perquè com el bernat ermità m'he de posar fora de l'abast dels depredadors. Arrecerar-me dins la meva closca. Perquè tinc espatllada i malmesa la capa....que em convertia en un follet màgic capaç de mil beneiteries tendres....ara sóc bernat ermità/ana...i cerco closques de petxines i algues per fer el meu amagatall ....el meu castell de mentida de conte...

2 comentaris:

  1. No ti quedis massa temps dins de la closca, que fora s'està millor ni que sigui més arriscat...

    ResponElimina
  2. M'ho pensaré va a moments, o a dies depèn del que hi ha a fora

    ResponElimina