Paisos Catalans

divendres, 8 de maig de 2009

El comiat de Lou Andreas-Salomé .

El comiat de Lou Andreas-Salomé
A Lou Salomé, d'origen alemany bàltic i dona brillant i bella als vint anys, li encantava la companyia d'homes intel·ligents i cultes. Tenia opinions radicals sobre la llibertat social de les dones i en el moment de conèixer a Nietzsche tenia projectat escriure un llibre sobre la manera en què havia perdut la fe religiosa. El que distingia l'aspecte no intel·lectual de la seva relació amb els molts homes que la van estimar era la peculiaritat de no mantenir relacions sexuals. Confusos sentiments (inspirats potser pel mestre religiós casat de l'època en què ella era adolescent i es trobava a Sant Petersburg) van contribuir a refermar una inhibició que va perdurar fins als trenta-sis anys, que va ser quan va conèixer al poeta Rilke. Nietzsche, que s'havia enamorat de Lou com de cap altra dona en la seva vida, no ho va advertir fins que va ser massa tard i ella li va demostrar que no se sentia sexualment atreta per ell. Nietzsche va tenir gelosia del seu amic mutu Paul Rée, a qui Lou preferia només com un germà, encara que tampoc Nietzsche ho sabia. El desengany amorós de Nietzsche va significar el cop més feroç per al seu orgull perquè havia confiat en ella; deia Nietzsche que el seu caràcter i la seva malaltia l'havien aïllat durant tants anys que ara necessitaria molt temps per tornar a aprendre el que era la intimitat humana. Essent un vertader radical en la seva època, al no considerar elmatrimoni com una meta, probablement va prendre aquí també el rumb equivocat. Desitjava que Lou fos la seva companya íntima i no obstant això no deixava d'importunar-la i turmentar-la insistint que fos la seva deixebla i hereva intel·lectual. Hauria intentat abraçar-la durant alguna d'aquestes converses estivals? Si ho va fer, aquesta modesta insinuació va trobar només sorpresa i horror. Lou estava aterrida de la seva pròpia feminitat. Les relacions es van refredar i van arribar a dissipar-se per convertir-se en un penós record per ambdues parts; van contribuir a això no poc les intervencions d'Elisabeth amb els seus monumentals vituperis. Però abans d'arribar a les crues hostilitats, Lou es dóna compte que a Nietzsche li faltava talent per a l'amor. Era massa precís en les paraules i en els sentiments i oprimia als altres («La debilitat de Nietzsche és la seva supersensibilitat»); no podia tolerar la diferència que hi havia entre ell mateix i els altres; també semblava que s'atenia a un model deliberadament creat més que a ser sincer amb si mateix. Suggereixo que aquesta falta d'autenticitat és quelcom que una donajove, encara que desitgés acostar-se a ell, hauria considerat particularment alienant. El fracàs amorós amb Lou va deixar Nietzsche emotivament exhaust. Posteriorment mai va tractar de cortejar novament a una dona i cap dels seus llibres va ser novament tan eròticament viscut com Així va parlar Zarathustra, que va seguir a aquesta relació no concretada.
____________________________________________
L. Chamberlain, Nietzsche en Turín, Gedisa, Barcelona 1998, p. 167-168.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada