A la barana del teus dits m'hi aboco
amb tota la força tendra de les mans
i en la manyaga carícia m'hi perdo
dits amb dits ben abraçats.
A la barana dels teus dits estronco
regalims de ferides que sagnaven
i una a una es tanquen quan la toco
barana de deu cors petits.
moltes gràcies pels teus versos
ResponEliminaUn poema preciós. Quantes coses poden dir els dits i les mans, quins moviments més subtils. El darrer vers m'encanta.
ResponEliminaGràcies per aquest instant.
Gràcies per llegir-los
ResponElimina