Paisos Catalans

divendres, 28 d’agost de 2009

Fi d'any i embolic de contrasenyes.

L'any ,en la nostra cultura, comença el gener i acaba el 31 de desembre. Per a mi, i per a moltíssima altra gent, l'any ja fa temps que comença el setembre i acaba el juliol.

I estic a punt d'encetar un altre any nou. I començo a tenir dubtes: he de canviar el nom d'usuari del meu compte de google? m'obro un nou correu a gmail? Què em passarà el dia que la memòria em flaquegi? Tinc memoritzades , i altres no tant, desenes de contrasenyes diferents: la de la targeta, la del contestador del telèfon fix, la d'entrar al gimnàs, la dels ordinadors de l'institut, la del meu compte de google, d'scrib, de slide, de lulu ( vaig haver de registrar-me per poder comprar en paper un exemplar de Totes les baranes dels teus dits), la del portàtil, la del antivirus, la de unes quantes editorials, la de l 'encara no estrenat moodle de l'insti, la d' altres cursos....i paro que em venen basques i mareig amb tanta contrasenya .....I conec molta gent que per evitar això fa servir una mateixa contrasenya per tot...Però diuen que aquest fet és generador d'inseguretat i perill....Reconec que de vegades em faig embolics i alguna vegada m'he quedat en blanc perquè havia oblidat la contrasenya. Com l'altre dia , que volia consultar la meva factura on line de telefònica ( perquè no sé ni com es veu que un alter ego meu , un altre bessó de la meva personalitat va esborrar la possibilitat de rebre la factura en paper, s'ha d'estalviar la tala d'arbres) i vaig adonar-me amb esglai que ja ni recordava ni el nom d'usuari, també en tinc de diferents, ni res de res...Vaig iniciar la peregrinació telefònica d'anar de persona que t'atén a persona que t'atén....en la llengua oficial del país veí: el castellà, i finalment vaig haver d'esperar una carta on hi era la clau de volta secreta per poder tornar a connectar-me amb un nou d'usuari i una altra contrasenya( que ai las crec que he tornat a oblidar!).

Potser si em posés un microxip incrustat sota la pell ( no és una idea forassenyada, vaig llegir en un diari que pares i mares patidors-res es quedarien més tranquils-l.les si el nen o adolescent en portés un , una mena de gps per a saber a tothora on són). Bé, el meu personal microxip no seria un gps sinó un magatzem electromagnètic d'enregistrament de totes les contrasenyes i noms d'usuari de tots els serveis...És clar que també podria passar que m'oblidés de la contrasenya del microxip.... Ai ,ja hauria begut oli!

Potser és que m'he begut l'enteniment! i no m'estranyaria pas perquè aquest final d'any no he parat de beure...aigua, sucs, cervesa sense alcohol... tota mena de líquids per frenar una deshidratació galopant deguda a la quantitat industrial de suor vessada per tots els porus del meu cos....

S'apropa fi d'any: 31 d'agost. I si dubto és que sóc ( encara que no sé què ni qui...)

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. si, noia, això de les contrasenyes és un vertader mal de cap...

    inseguretat?
    potser si... però si algú ens vol tocar la pera... crec que ho faran de totes maneres... vols dir que als hackers els hi fa res una o altra contrasenya?
    aix...
    quin món tan estrany!

    ResponElimina