Paisos Catalans

dilluns, 21 de setembre del 2009

Entre les trous de la memorie (Dominique Appia)- conegut gràcies a l'Alexandre

Dins el somni de la memòria i la memòria del somni somio que el mar m'entra per la porta oberta de l'habitació....la llar de foc, gelosa, de les paraules que mai podrà escriure les crema ,per fer-les cendra, per engolir-les amb ànsia . La meva infantesa, per partida doble, el meu jo i l'alter ego, juguen i contemplen tot allò que ja no és ni serà perquè només viu entre els forats del record. La torre de pisa ja no s'inclina. El cap tallat d'un cap gros de conte resta amatent del que faig i dic , amagat rere capes de pintura transparent. Un globus aerostàtic s'enlaira en el passat i em porta a tots els cels que col.leccionen moments, i des de dalt dels turons contemplo deserts humits de llibres llegits i per llegir. Tres- cents seixanta-cinc contes de tres-centes seixanta-cinc paraules justes que ixen d'una terra de llibres il.luminen amb un fanal blau una sortida digna. El racó de la solsida després de l'esllavissada ha deixat un rastre de roques i minerals, i pedres precioses que em deso al calaix de sastre amb dues coses més sense sentit que no tenen nom.Totalment a favor de la pintura ,em moc entre l'aroma de coses i estris d'escola, un munt de diccionaris, gazzophilacium i frases fetes enmig de pous de paraules que tenen secrets, fins i tot per a mi....Hi tens un racó dalt del món ,em dic ,mentre glops de sal i d'aigua de mar entren sense picar a la porta perquè és oberta tothora...Ai qui tingués d'ivori un didalet i poguès caminar com Pessoa sota la pluja! Relats conjunts i relats desconjuntats s'estenen pel mosaic sense rajoles i el nen i la nena que vaig ser, els nens que ja no sóc...juguen llegeixen flames i contemplen globus que se'n van per les finestres sense finestrons, sense cristalls....qui fos un bocí de lluna!
Entre els forats de la memòria no se'm fan escàpols oxímorons de deserts humits. Calaixos de sastre on caben didalets i coses sense sentit a la llum d'un fanalet...blau, perquè cal entre els forats del record col.leccionar els bons i els mals moments. No heu plantat encara plançons de bajoquetes al vostre hort? Entre els buits de memòria creixen i decreixen imatges i mots, cors i ànimes tendres...i tardors blaves com taques de tinta....
És potser el destí qui baralla les cartes? doncs juguem-hi! Siguem audaços com Aquil.les . Encara estem a temps d'entrar a Troia.

10 comentaris:

  1. Quina meravella, Elvira! És emocionant de llegir i és un gustet trobar-s'hi. Jo fa temps vaig fer una mena de poema d'aquesta mena. Si me'l miro m'adonaré segur que... moltes coses han canviat des d'aleshores, molts nous vinguts i alguns desapareguts... Em fa il·lusió. Molta! Gràcies!

    ResponElimina
  2. De res Carme gràcies a tu ...tot ha començat per un quadre...del qual em va parlar un blocaire i he començat a escriure i m'he anat embalant...i he anat ficant els noms dels blocs que sovintejo...

    ResponElimina
  3. M'ha encantat lo de la llar de foc gelosa. Molt original.
    Felicitats per l'escrit!

    utnoa

    ResponElimina
  4. Elvira, quines pinzellades escrites més boniques! Què bé poder-te llegir!
    No coneixia Dominique Appia...Veus? avui gràcies a tú!

    ResponElimina
  5. Gràcies Sanset i Utnoa, o millor utnoa gràcies pel comentari...com que m'ha fet il.lu que m'haguessis enllaçat al bloc jo he fet el mateix com podràs comprovar...ens anirem llegint...Gràcies fanal blau...jo l'he conegut gràcies als comentaris de L'Alexandre Domenech del bloc Deser humit

    ResponElimina
  6. Ostres, m'ha encantat encantat encantat. Moltes gràcies! Ha estat genial Elvira!

    Sabies que el títol amb francès vol dir literalment "entre els forats de la memoria", i vindria a ser com parlar d'allò que en diuen les llacunes de la memòria. Jo en el moment de compar-lo, no ho vaig entendre d'una manera molt concreta, però ara, deu anys després, crec sense dubtes, que es refereix a l'inconscient.

    Així doncs el quadre encara és molt més genial. Ja que pintar així un inconscient... doncs increïble.

    Un brillant exercici el teu, de prosa, de poesia, i d'enginy.

    Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  7. He començat a llegir i he començat a disfrutar moltíssim. Un text genial que m'ha agradat molt!!!

    ResponElimina
  8. Gràcies Alexandre pel teu comentari...em va picar la curiositat el quadre i el nom ....una abraçada per a tu! Gràcies kweilan celebro que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  9. Tens fusta...jo també escric i conec quan algú te la tara de l'escriptor.
    Segueix, un llarg camí de lletres t'espera.

    ResponElimina
  10. Òndia gràcies Virgínia...és encoratjador !de fet he escrit sempre ,però per a mi..

    ResponElimina

benvinguts comentaris