Paisos Catalans

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Absència

Epicur deia que no hem de témer la mort perquè quan ella arriba nosaltres ja no hi som i mentre hi som ella no hi és. També deia ,més o menys que la mort és absència de sensació i per tant de dolor ....
Desitjaria pensar que la mort no hi és i tu segueixes sent-hi.....per a pintar un altre quadre per la paret del menjador.....per parlar amb els veïns de la proposta d'un tendal per protegir-se del sol.....per provar un enèsim tractament....Ni tu ni jo n'havíem parlat mai d'aquesta possibilitat....Em resisteixo a esborrar el número del teu mòbil....ja sé que no em respondràs...Voldria tenir ara una espurna tant sols del teu optimisme.....de la teva fortalesa....mai et vaig dir adéu....ens vam dir que la propera vegada aniríem a fer una cervesa ni que fos davant de casa teva ....per si encara estaves massa feble per a sortir....ara feia dies que em voltava pel cap fer una trucada....els dies passen de pressa i ni ens en adonem que passen...entremig crec que t'havia enviat algun correu electrònic que encara no havies respòs....em voltava pel cap trucar-te....però abans de fer-ho em van trucar a mi....

7 comentaris:

  1. L'absència del que ja no hi és ens sumeix en un dolor irreparable. Només el temps suavitza les emocions i sentiments dolorosos. Ânims!

    ResponElimina
  2. Elvira, crec que som molts que mai no pensem en aquesta possibilitat. Però encara que ho féssim crec que ens agafaria igual de desprotegits i que el dolor seria el mateix i sempre amb una trucada pendent que acaba, encara, d'entristir-nos. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Les paraules de condol, mai em surten. Només sé dir, ho sento.

    ResponElimina
  4. Gràcies a totes tres....el temps suposo anirà suavitzant el dolor...una amiga de 56 anys,càncer maleït..Gràcies.

    ResponElimina
  5. Elvira... no saps tot el que m'has arribat a transmetre amb aquest escrit.
    No saps com entenc això de no esborrar el mòbil de l'amic que ja no hi és...
    Que no hi és aquí. Jo crec que ell hi segueix sent d'una altre manera i potser li fa gràcia que no hagi esborrat el seu número...

    Potser la teva amiga també somriu amb tendresa quan sap que la recordes tant :-)

    ResponElimina
  6. Trobo molt encertat la reflexió d'Epicur, hagués estat genial, que no s'esborrés el que ens van ensenyar els clàssics de Grècia, i entrèssim en certa manera en una època fosca de 2000 anys (fosca en alguns aspectes, clar, se'm ha d'entendre).

    Sé el què sents, en certa forma, per un amic, per familiars, i per altre gent.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Gràcies Assumpta...tan debò estigui ara somrient...costa acostumar-se a una absència tan absoluta tan total...gràcies Assumpta.
    Gràcies Alexandre.

    ResponElimina