Paisos Catalans

divendres, 9 d’octubre de 2009

Ocells de nit


Potser és el desànim que es filtra per les escletxes obertes de la pell, per l'esgotament mental de la setmana que acumulo ....potser és la tardor i aquests constants canvis de temps...o potser és que he traspassat els límits de la realitat i a l'altra banda m'he trobat aquest bar nocturn ( famós quadre de Hopper )....i invisible, m'he assegut a la barra, al costat d'aquests personatges solitaris...la llum artificial m'enlluerna...i a fora tot és gris....tots els dies i les nits passen com en una sínia..,.els uns i les unes darrere els altres i les altres ,com peces de domino arrenglerades, disposades en filera a punt per abatre's i caure. Ells no em veuen. I encara que poguessin veure'm segur que no em mirarien. Com ells, sóc un ocell perdut en la nit de la vida que espera, vés a saber què, asseguda en un tamboret no gaire confortable. Em cal fugir d'aquesta imatge....sortir-me'n de la pintura altre cop a la realitat externa....traspassar la paret prima de totes les capes de les realitats invisibles i visibles...Si no recupero l'ànim ...(amic de l'ànima) no podré anar-me´n d'aquest bar...

5 comentaris:

  1. Bé... potser pots estar-te en el bar el temps que necessitis, però a un moment o altre hauràs de sortir... si vols que et vingui a fer una estiradeta... o a donar-te ànims, només has de fer que dir-ho.

    ResponElimina
  2. ànims noia!
    està bé donar-se temps per vagarejar i recuperar-se d'aquest corrent quotidià que ens arrossega...
    però quan recuperis l'alè... i surtis de la irrealitat... estarem aquí... amb la mà estesa per continuar caminant endavant...
    petons i molta energia...

    ResponElimina
  3. Uf deu ser aquests dies tan estressants ...i la tardor.. moltes gràcies per els ànims Carme...i gràcies pels petons i l'energia mar a veure si me'n surto...

    ResponElimina
  4. Jo també t'envio mooooltes vibracions POSITIVES !!!

    ResponElimina
  5. Gràcies Mireia...ja comencen a fer efecte

    ResponElimina