Paisos Catalans

divendres, 27 de novembre de 2009

Filosofia?






11 comentaris:

  1. - ¿Eh?
    - Ah!

    Gairebé una definició...;)
    He entrat vàries vegades al FiloXarxa que vas linkar...

    Què fem si no -d'una manera pròpia i individual- filosofar?

    El primer professor de filosofía que vaig tenir...podia ser gairebé company de correries per la seva joventut. Arribava a classe amb uns apunts ben preparats amb els que es limitava a dictar i nosaltres a fer durícies als dits de tanta pressa...Jo crec que mai havia acumulat tants apunts. LLàstima que encara no sabés aquest "inocular" la passió per...Després a la universitat vaig tenir més sort...
    Ets professora de filosofía? Perquè em dóna la impressió, que de ser així, deuen tenir molta sort!!!
    I si dubto és que sóc...si penso...

    una abraçada, Elvira!

    ResponElimina
  2. Que bo, i que cert!

    I què és la filosofia? Crec que estic començant a "filosofar"...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Doncs sí, preguntar-se ja és una mica filosofar...

    ResponElimina
  4. No sóc però si faig de...professora de lengua i literatura castellana,de Filosofia i aquest curs m'estreno a cicles formatius de grau superior: Context i metodologia de la Intervenció social i Dinàmica de grups a Integració Social i Animació sociocultural respectivament ah i una optativa de 3r ESo en la que fem un bloc....però podria escuire una llista moolt llarga de totes les assignatures que he "donat" Gràcies fanal per allò de deuen tenir molta sort...no ho sé...però és cert que no sóc una profe gaire convencional...jeje Correcte Sanset! quan comencem a preguntar-nos comencem a filosofar... Tu si que has encertat de ple eh? Carme...Gràcies pels comentaris

    ResponElimina
  5. Sempre m'ha semblat difícil això de la filosofia...i la Mafalda és un dels meus personatges preferits.

    ResponElimina
  6. Sempre m'ha agradat la filosofia i filosofar entre amics, tot i així, cada vegada estic més convençuda que és la intuició la que ens permet accedir a algun tipus de coneixement,mentre el raonament es diverteix fent-nos donar voltes i voltes i engrescant-nos en noves incognites, la qual cosa també és força interessant.
    M'encanta el link de l'Aquileana, gràcies!!

    ResponElimina
  7. L'altre dia li deia a un amic, que certament, opino, que a vegades faria més falta una bona consulta filosófica, que psicológica...

    Una abraçada Elvira!

    ResponElimina
  8. Gràcies Kweilan, a mi la Mafalda com ja saps també m'ha agrada molt; Dolors has dit el que deia Descartes és per la intuïció que tenim una idea distinta i clara, celebro que trobis interessant el bloc d'Aquileana...ho és i molt. Hola Alexandre, la psicologia no hagués nascut si no hi hagués hagut filosofia...de vegades cal psicologia i d'altres paciència..Abraçada!

    ResponElimina
  9. Jo sempre recordo la meva profe de COU, es deia Helena i era veritablement molt intel·ligent.
    M'encantava la seva classe!!

    I gràcies a la boníssima nota que vaig treure de filosofia em van aprovar les mates (no és broma, eh? jaja)

    Feia COU de Lletres amb mates (l'altre opció era Llatí, però jo mai a la vida havia fet llatí perquè venia d'FP... bogeries de joventut jaja)
    Doncs bé, estic segura que hagués aprovat el llatí abans que les mates (perquè jo en mates sóc inepta total) em vaig equivocar al triar.

    Els profes es van adonar que ni que m'estés 20 anys fent COU mai aprovaria les mates, però gràcies a les notes altíssimes que tenia en assignatures de lletres, destacant molt la Filosofia i la Llengua (que eren puntals a la Selectivitat) doncs em van "REGALAR" les mates per la cara :-))

    Així doncs, estimo la filosofia!! :-))

    ResponElimina
  10. Assumpta jo vaig fer batxillerat de ciències i després Cou de lletres...Mira que te l'has d'estimar la filo que et va fer aprovar les mates!..;-)

    ResponElimina

benvinguts comentaris