Paisos Catalans

dissabte, 28 de novembre de 2009

Filosofies

Sofistes “Res no existeix.Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer;

i si la poguéssim arribar a conèixer, no la podríem comunicar” Gòrgias.

FILÒSOFS EMPIRISTES: BERKELEY

George BERKELEY: Irlandès, (1685-1753). Bisbe anglicà i persona d'un exagerat temperament místic. El seu llibre més important és: "Tres diàlegs entre Hylas i Filonous".

La filosofia de Berkeley constitueix una mena d'empirisme força "sui generis", que s'acostuma a anomenar immaterialisme i es resumeix en una frase: Esse est percipi aut percipere ["Ser es ser percebut o percebre"]

Berkeley fa una afirmació filosòficament escandalosa: que la matèria no existeix, és percepció.

L'afirmació de Locke, el filòsof que més l'influí, segons la qual les idees representen quelcom diferent d'elles mateixes li sembla incoherent. Si afirmen que només podem conèixer idees (en sentit ampli, que inclou sensacions, etc.), no té sentit dir que són representacions de coses.

Si només coneixem coses i, alhora, coneixem idees aleshores la conclusió lògica és que les coses són Idees. L'ésser de la ment consisteix en la percepció. No podem saber mai segur si el que percebem és real.

Per Berkeley -i resumint-ho molt- resulta que una cosa no existeix si no és percebuda. La tesi pot ser considerada una exageració perquè -simplement- sembla difícil acceptar que el meu lavabo desapareix quan jo no hi vaig... El món queda així reduït a la ficció. Però, com hem dit, Berkeley té una solució a mà: Déu està sempre i arreu percebent-ho tot. La nostra ment rep les percepcions de Déu, que és la causa de les nostres idees.

Hume, òbviament, no està d'acord amb aquesta argumentació, però -en canvi- va assumir una idea berkeleyana: les coses no les constituïm a través de la nostra percepció o, com es podria dir més senzillament: "mirar ens fa veure".


7 comentaris:

  1. Ostres...necessito una estona per pensar-ho bé..

    ResponElimina
  2. I aquests són empiristes ( ens basem en l'experiència) i són els que resulten més irracionals...

    ResponElimina
  3. No sé gaire què dir... la veritat és que llegir filosofia sempre m'ha agradat, però no puc evitar de pensar que per ser filòsof... s'ha de ser bastant flipat... amb perdó!

    ResponElimina
  4. ja ja Carme els alumnes em diuen el mateix: que s'ha d'estar flipat! Gràcies Jesús M per la visita!

    ResponElimina
  5. El que jo he pensat sempre és com n'ha de ser de ric un llenguatge per poder expressar tot això. Ja ho pensava quan estudiava i ho segueixo pensant.

    Ser, existir, percebre, conèixer, idees, sensacions, representacions, realitat...

    M'encanta la filosofia!! :-)

    ResponElimina
  6. Es clar Assumpta com que eres una crac en filo!;-)(això era fer l'ullet?) llenguatge i pensament estan molt lligats...si no hi ha mot per dir el concepte aquest no hi és ...:-)gràcies pel comentari

    ResponElimina