Paisos Catalans

divendres, 13 de novembre de 2009

Fragments del llibre El canvi . Miquel Bauçà

Fragments del llibre El canvi

Amistat, L'. [………]
Com el que hom diu amor, inevitablement estreba en una coincidència de mancances, no de positivitats veritables. La buidor atrau més que no pas la plenitud de qualsevol mena.

Anarquisme, L'. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.

Atrevides, Dites. La més atordidora, esbalaïdora i atuïdora que he sentit mai és que “pròpiament no existeixen rics i pobres”. Els mossèns i els feixistes n'eren els propagandistes més determinats. Va ser una moda, que va gaudir de molta audiència. [...]

Autoobligació. Les autoobligacions són excel.lents, sempre que hom sigui coratjós per no complir-les, quan s'escaigui. Les obligacions tout court són una beneitura, una broma, especialment dins l'àrea dominada pel catolicisme.

Avesar-se a ser pobres. [...]
Els catalans, actualment, tot i tenir-ne la possibilitat, de ser lliures, no ho fem pas: continuem amb els mateixos hàbits d'esclavitud de sempre. Tothom ens hi anima, a deixar aquesta lletja habitud, però nosaltres fem el sord.

Avinentesa, L'. [...]
També: no són avinents la majoria de diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, car a més de cinquanta per cent no trobes el que busques o si ho trobes és en un estat deplorable. Tampoc ho és la Direcció General de Política Lingüística, car fa tot el contrari del que figura que hauria de fer: és un destorb greu. Ara: satisfà l'instint profund i tàcit de la nostra comuna: fer moltes coses per tal de no només no fer res, ans de col•laborar activament a l'autodestrucció, que és una manera de destrucció general, del Tot. Aquest fóra l'aspecte positiu de la seva tasca. Que, d'altra banda, tothom li reconeix. Per exemple: entre d'altres reeiximents cal assenyalar haver aconseguit l'alienació de tot el jovent, que ara parla amb ardor, exclusivament, la llengua dels nostres enemics. Haver apartat el català dels mitjans de comunicació moderns. Haver donat una palingenèsia al comport antic, general i clàssic de no fer res que sigui o pugui ser responsable, comprometedor...
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/

3 comentaris:

  1. "El canvi", un llibre que cal llegir a poc a poc i en petites dosis, si no, punxa.
    Miquel Bauçà, l'home. Uf!

    ResponElimina
  2. No l'he llegit. No és ben bé un novel.la no?

    ResponElimina
  3. Sí Baraula pot punxar...i ferir ! Kweilan, Miquel Bauça fou un home singular i un gran escriptor, no no és ben be una novel.la és com una mena de diccionari enciclopèdic molt particular...

    ResponElimina

benvinguts comentaris