Paisos Catalans

divendres, 22 de gener de 2010

Al bosc dels somnis perduts hi vaig trobar una poma

Caspar David Friedrick

Només sé que a ulls clucs camino, a les palpentes, per un bosc. El bosc dels somnis perduts. Amb molta por i amb cura de no caure ja que dormo, tot i estar desperta. I així m'endinso, somnàmbula, funambulesca per la maroma prima dels somnis que he anat perdent per viaranys estranys dels plecs sinuosos de la vida. No hi ha lluna o almenys cap lluna que llueixi en el cel, també dorm tot i que deu estar desperta ....Els somnis fets realitat aquí no hi són perquè han deixat de ser somnis...en aquest bosc només s'apleguen els somnis que un dia es van amagar, van fugir i oblidats van demanar asil i refugi en el cor d'un bosc amic. Després de moltes fatigues, el camí és difícil i ple  d'obstacles, branques caigudes, arrels que sobresurten i llots on els peus s'enfonsen...M'aturo. Em recolzo en un tronc amable i obro a poc a poc els ulls ....en la semi ombra descobreixo una poma . Dec somiar perquè no hi un arbre fruiter en tot el bosc. Però m'hi acosto, la toco, l'oloro, la flairo...té forma de poma, fa olor de poma i sembla una poma ....la mossego i té gust a poma....és molt bona...amb el punt just de barreja d'acidesa i dolçor, mmmmm....i de sobte, com un llampec, recordo tots els somnis perduts, els recupero, els veig, me'ls estimo encara i em faig el propòsit de no tornar a oblidar-los mai més .....era la poma dels contes...la poma del bé i del mal.....em miro i oh! estic nua...havia oblidat els somnis i també el pijama .... Em desperto...o encara somio que somio? Sóc en una fruiteria.... demano mig quil.lo de pomes....pago i  la dependenta em torna el canvi....Vol una bossa o se les emporta posades? Una a la butxaca, l'altra a la mà esquerra i una  damunt el cap....Sento el brunzit d'una sageta. Psssss...( no sé quina onomatopeia hi correspon) i directa a la poma me la bada en dues meitats....  


només sé que camino amb els ulls clucs

potser ceci n'est pas une pomme

21 comentaris:

  1. El surrealisme dóna molt de joc...
    Igual i no és una poma. On podem anar a comprar-ne encara que sigui mig quilet?

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt! A vegades en els somnis es troben les respostes a molts interrogants...
    I és curiós quan som conscients que estem somniant, i com les coses no sempre són el que semblen.

    ResponElimina
  3. No sabrem mai del cert si és una poma o no, però mentre sembli una poma, faci olor de poma i tingui gust de poma... per a nosaltres serà una poma... i amés a més totes porten molt de suc... oi?

    i ara m'agradaria preguntar-te... de quin color era la poma o no poma? És que ara tinc interès pels colors de les pomes. Des que Fanal blau ens en va posar una de cada color que em volta una idea pel cap.

    ResponElimina
  4. La poma dels nostres somnis perduts...Tan de bo la puguéssim tenir al nostre abast. Bon text!

    ResponElimina
  5. Allo que sabem volem i no acabem de trobar.

    ResponElimina
  6. Excel·lent text!
    Felicitats, Elvira... ;)

    ResponElimina
  7. Peut être le coeur... però de qui? Més pomes? Com m'encanta el que està donant aquesta fruita tan saborosa!

    ResponElimina
  8. Gràcies Pilar per la visita i el comentari...podem anar a comprar les pomes als bosc dels somnis perduts, naturalment...
    Marta MQ m'alegra que t'hagi agradat:-)
    Carme la poma era verda i vermella...crec...perquè és cert que no hi he posat color....quina en portes de cap?
    Gràcies Kweilan!
    Joanfer gràcies!
    Hola Cèlia...sí més pomes...al capdavall van sortir d'aquí....:-))

    ResponElimina
  9. Gràcies Stripper....és que no podia veure els comentaris mentre escrivia el meu...ui per poc no et veig...potser sí que ho acabem trobant...

    ResponElimina
  10. Quin post difícil per un traductor:-D
    La poma del bé i del mal, en les arts visuals aquests arbres són representats com pomeres, però en realitat en el Gènesi no s'especifica a quin fruit es refereix. És possible que hagin estat granades:-) Però els somnis...
    El dia és assolellat aquí a Helsinki, blanc i assolellat. I fred, -14 graus .. Un bon cap de setmana! Abraçades!

    ResponElimina
  11. Gràcies per la visita Merike ja m'imagino que deu ser díficil amb un traductor capta tot el sentit...aquí el cel és gris Bon cap de setmana! abraçada blocaire!

    ResponElimina
  12. jo penso que no camines a ulls clucs, sino amb els ulls ben oberts...
    bon text. Elvira!

    També t'explico una cosa...
    Ahir vaig estar sentadeta, contemplant i gaudint un Hopper autèntic, sense virtualitats i d'unes dimensions considerables!!!
    Què agradable mirar-lo i disfrutar-lo en viu i en directe!

    ResponElimina
  13. gràcies fanal...on on era el Hopper?

    ResponElimina
  14. Al Thyssen-Bornemisza de Madrid...
    No m'importaria gens tenir-lo al menjador!!!
    Però clar, dins de la motxil·la no m'hi cabia...:)

    ResponElimina
  15. Llàstima! potser no haguessin adonat! que era aquest?
    Que bé poder veure'l en directe....fa força anys hi va haver una exposició de Hopper a BCN

    ResponElimina
  16. Ostres...! El vaig veure, però no en sabia la història! Gràcies perquè m'ha fet il·lusió reconéixer el meu nom.

    Però jo em vaig quedar "traspuesta" davant la "Habitación de hotel" (1931).

    Noia...encara m'atabalo amb els links...! Segur que tu saps trobar-lo!

    Una abraçada, elvira

    ResponElimina
  17. "habitación de hotel" ara no sé si el tinc al bloc...ja ho miraré i t'ho dic ara he quedat per anar a fer un mos....Una abraçada ben hopperiana per tu!!!!

    ResponElimina
  18. I tant que el tinc al bloc i a més va ser un post que va sortir al suplement de cultura del 11 de juliol crec al diari Avui Hotel room

    ResponElimina