Paisos Catalans

diumenge, 28 de febrer del 2010

dissabte, 27 de febrer del 2010

Cabòries d'humitat

No fa gaire me n'he adonat que aquest mes de febrer que està a punt d'escolar-se aigüera avall , ha estat un dels mesos menys "productius" del bloc d'ençà que el vaig inaugurar ara ja fa un any i vint-i-cinc dies....potser és una autoregulació natural...al capdavall tampoc és gaire normal tenir més de cinc-cents apunts-entrades en un any ....exagerada de mena que sóc....També és possible que influeixi el cansament mental que sento dins el meu atrotinat i estressat cervell.....fa dies que no dormo gaire bé ....neguits...feines pendents...petits entrebancs...reunions interminables..records tristos i imatges de dol....enyorances....persones que van iniciar un viatge del qual ja no tornaran.....temps de rellotges sempre ocupat o mal distribuït que fa perdre contactes i afectes amb amistats .....

Fa setmanes que tractem de veuren's una amiga meva i jo i les dues varem haver de consultar l'agenda....com a les pel.lícules....i no era pas una agenda plena d'activitats culturals i de lleure sinó de feines i compromisos....Com hi ha món! Hi ha gent que em retreu que em dediqui al bloc...és clar et treu temps de fer altres coses...t'organitzes malament..hi ha temps per a tot...No ho sé si hi ha temps pera tot... jo no el trobo i sempre me'n falta de temps....he de llegir-me uns quants treballs i posar-hi nota...vull anar al gimnàs a desfogar-me, ho necessito, vull llegir la muntanya, serralada quasi, de llibres que em deleixo per llegir però he de preparar classes....com que faig coses noves he de llegir-me moltes cosetes i informacions que no tinc "computades" al calaix corresponent del cap.....penjar activitats al moodle de l'institut....llegir-me els correus electrònics, respondre`ls....pensar en el treball del postgrau d'enguany que si no s'muntegarà a la pila de coses urgents per a fer.....

Una vegada vaig sentir dir " allò urgent es menja allò important".....també és cert que dec encara estar paint un dol....fa només quatre mesos.....que tanta foscor i tants dies grisos, de pluja, de ventades, fa anar el cap i el cor d'onada en onada de fred, de pluja o de calamarsa o de vent....

Que Èol bufi ben fort i escampi tot les mals averanys i les tristeses ....a veure si la vida torna a lloc

dimecres, 24 de febrer del 2010

El peix i la nina (Orla Wren)


Orla Wren - The Fish And The Doll from Tui on Vimeo.

No coneixia la feina tan meravellosa d'Orla Wren és un conte preciós.

dilluns, 22 de febrer del 2010

ADVERS AL VENT (Mrs Death 1952) i Espriu recitant al Price 1970

ADVERS AL VENT
No preguntis si penso
encara en els vells dies
dels senyors, si recordo
com lentament morien
els jardins, les paraules.
He perdut. Ai, caiguda
de l'allunyat per l'íntim
camí que només porta
on ja no sóc, designi
d'oblidar hores, núvols,
el meu nom de naufragi!
Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura
presa del mar, no vulguis
saber si penso encara
en la llum dels vells dies.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Sol! entreacte entre borrasques

Fa sol re do mi fa......NO M'HO PUC CREURE! visca el sol de dissabte! sursum corda! carpe diem!
Per un cas , igual que la dona pintada per Hopper, aprofitem amb calma aquest intermig, aquest compàs d'espera fins la borrasca vinent , assegudes còmodament a la butaca del teatre de la vida.....

divendres, 19 de febrer del 2010

Sempre plou sobre mullat

Sí un tòpic que funciona...sempre plou sobre mullat....tot just a temps d'agafar l'autobús i arrenca a ploure a cors que vols...jo amb el meu paraigües inmens. Amb tants i tants dies i nits de pluja n'estava farta de mullar-me igualment per totes bandes amb el minso paraigües  d'abans....o sia que em vaig comprar un de ben gros i gran ..el problema és que, com que sóc més aviat baixeta, semblo un gnom portant un bolet enorme damunt el meu cap....Doncs  ni amb el meu desaforat paraigües no he pogut evitar la mullena dels pantalons fins als turmells i sort que sóc dona previsora i els peus els duia dins d'unes botes axirucades gore-text i la xaqueta és impermeable....M'he hagut de refugiar a la parada del bus, d'aquestes de disseny, que n'hi ha per tot Barcelona, i com tenen el sostre separat per un bon tros d'espai a la tímida paret de vidre...és com posar-se a recer d'un aiguat ficant-te de cap i de peus dins d'una piscina...una torrentada d'aigua feia bassals i rieres carrer avall i els tolls de les voravies creixien com un llac....i a sobre calamarsa....Mig xopa he pogut arribar a l'entrada del metro....uns bassals imponents pels passadissos i goteres caient del sostre....amb un paraigües tan gran ja podreu imaginar que no és pas plegable...i  la feinada a tancar-lo és feixuga...fent aquesta operació de tancament l'aigua que regalima el paraigúes m'ha vessat braç avall per dins la màniga....amarada de pluja la tarja del metro rebregada.....I a mi que la pluja em posa dels nervis! aviat semblarem granotes...ja noto que em surten coses a la pell que denoten l'incipient metamorfosi....el pobre Gregor Samsa es va despertar convertit en escarbat i jo me n'aniré a dormir fent saltirons : CROAC CROAC CROAC

diumenge, 14 de febrer del 2010

La nit estelada

Pinta Vincent, pinta i no t'aturis, de pressa ,de pressa guanya temps al temps, no deixis que la nit et venci....el cel fa remolins d'estels blancs i blaus i grocs i taronges....barreja més els colors, agafa amb fermesa la paleta que no se't escapin, que no et fugin de les mans...abasta amb la mirada el ball incessant d'aquest arbre que et dansa davant dels ulls i agafa'l fort ...el cor se t'accelera com quan et senties nu davant de tothom abans d'ingressar per pròpia voluntat en aquest hospital de la Provença.....en Theo s'ha casat....no li donis més feina...treballa treballa, fes anar els pinzells del teu cor esquinçat per la tela...que no et guanyi la nit, que no et venci l'esgarrifança de tots aquells obrers de mirada trista, capcots, que mig t'escoltaven quan els adreçaves aquells encesos sermons inflamats de messianisme i estirp espiritual...  No t'espanti el rastre de sang de l'orella tallada que vas enviar per carta....que no et faci recular la por i el pànic immens de qui se sent perseguit per la fúria dels deus ....

Pinta , pinta la vida Vincent i la mort...¿Veus entremig d'aquest cel que gira i es retorça en un ball frenètic, un camp de blat ?.....que vénen els corbs Vicent ai que vénen els corbs negres a resseguir amb els ulls la teva vida i a empastifar de negres i grocs les darreres petjades míseres  i tristes en la teva paleta de pintor....

Treballa Vincent, treballa, no sentis les veus, allunya el seu remor, no facis cas....saps que aquesta ni estelada la veuran milions d'ulls ...tal com la veus tu... i això serà bo Vincent...pinta...pinta...no t'aturis...

dissabte, 13 de febrer del 2010

Brrrrrr

dijous, 11 de febrer del 2010

Onada de fred....

Ara ,un altre cop, els homes i les dones del temps parlen de ....i anuncien una onada de fred....de fet aquí dalt del Turo de la Rovira l'aigua que hi havia al jardí.-pati de l'insti...formants algun que altre toll s'ha gelat.....sí gelat! o sigui que ara dintre d'una estona quan surti d'aquí...hauré d'anar en compte de no relliscar ni patinar.... La qüestió és que per passar de liquid a sòlid hem d'estar almenys a 0 graus.... Això sí jo tinc sort. molta sort., perquè l'èczema, reacció al.lèrgica o el que sigui que tinc a la cara, bàsicament a la part frontal  d'un color vermell ben viu em manté  ,amb suficiència,  el cap ben calent...o sia que si no tingués cap gorra de llana per a resguardar-me del fred, em seria ben be indiferent ja que tinc el meu popi mitja d'escalfament autogen  ....Tevagil i Cuatroderm  pomada amenacen amb  treure'm  aquest mitjà de sobreviure al fred...

dilluns, 8 de febrer del 2010

Pluja i nervis ambientals



Dilluns espès i dens.....plou mansament....hi ha grisor arreu i puc sentir, percebre conflictivitat i nervis des  que he baixat de l'autobús...He arribat a la feina dues hores abans d'entrar....vinc per a començar a deixar llestes certes feines que no poden esperar més i enlloc d'això ....ara només per uns moments tracto d'escapar, d'evadir-me i he obert l'ordinador...i escric això per fugir, per evadir-me endebades ....Quan  hi ha un canvi de temps  gairebé sempre influeix ...canvis d'humor...els adolescents estan més nerviosos..els adults també...
M'esgarrifa pensar el que pot produir el canvi climàtic  ( apart dels desastres naturals, augment del calor, pluges torrencials combinades amb sequeres etc) en el nostre estat d'ànim.





diumenge, 7 de febrer del 2010

Fragment del resum de Tractat de la naturalesa humana HUME

ÉS evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat. 
David Hume

dijous, 4 de febrer del 2010

Queensborough Bridge, 1913



Passejo per aquest pont desconegut
entre la grisor i el blanc...els núvols
No ha esclatat encara la gran guerra
i no ho puc ni saber perquè no he nascut.
Intueixo grans i menudes diferències
entre aquell segle i el d'ara....Jo no era
I l'ara no existia.
Voldria tenir la màquina del temps.
Voldria viatjar abans i enrere.
Voldria esborrar un tros de passat.
I és impossible i inútil  un desig absurd
Acceptar que som aquí. Sempre som ara.

dimarts, 2 de febrer del 2010

dilluns, 1 de febrer del 2010

BARRIO SIN LUZ ( Pablo Neruda)

BARRIO SIN LUZ
¿Se va la poesía de las cosas
o no la puede condensar mi vida?
Ayer —mirando el último crepúsculo—
yo era un manchón de musgo entre unas ruinas.
Las ciudades —hollines y venganzas—,
la cochinada gris de los suburbios,
la oficina que encorva las espaldas,
el jefe de ojos turbios.
Sangre de un arrebol sobre los cerros,
sangre sobre las calles y las plazas,
dolor de corazones rotos,
podre de hastíos y de lágrimas.
Un río abraza el arrabal
como una mano helada que tienta en las tinieblas:
sobre sus aguas se avergüenzan
de verse las estrellas.
Y las casas que esconden los deseos
detrás de las ventanas luminosas,
mientras afuera el viento
lleva un poco de barro a cada rosa.
Lejos... la bruma de las olvidanzas
—humos espesos, tajamares rotos—,
y el campo, ¡el campo verde!, en que jadean
los bueyes y los hombres sudorosos.
Y aquí estoy yo, brotado entre las ruinas,
mordiendo solo todas las tristezas,
como si el llanto fuera una semilla
y yo el único surco de la tierra.

Gosa poder

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.
Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Barcelona: Edicions 62, 1979, p.147.