Paisos Catalans

dissabte, 27 de febrer de 2010

Cabòries d'humitat

No fa gaire me n'he adonat que aquest mes de febrer que està a punt d'escolar-se aigüera avall , ha estat un dels mesos menys "productius" del bloc d'ençà que el vaig inaugurar ara ja fa un any i vint-i-cinc dies....potser és una autoregulació natural...al capdavall tampoc és gaire normal tenir més de cinc-cents apunts-entrades en un any ....exagerada de mena que sóc....També és possible que influeixi el cansament mental que sento dins el meu atrotinat i estressat cervell.....fa dies que no dormo gaire bé ....neguits...feines pendents...petits entrebancs...reunions interminables..records tristos i imatges de dol....enyorances....persones que van iniciar un viatge del qual ja no tornaran.....temps de rellotges sempre ocupat o mal distribuït que fa perdre contactes i afectes amb amistats .....

Fa setmanes que tractem de veuren's una amiga meva i jo i les dues varem haver de consultar l'agenda....com a les pel.lícules....i no era pas una agenda plena d'activitats culturals i de lleure sinó de feines i compromisos....Com hi ha món! Hi ha gent que em retreu que em dediqui al bloc...és clar et treu temps de fer altres coses...t'organitzes malament..hi ha temps per a tot...No ho sé si hi ha temps pera tot... jo no el trobo i sempre me'n falta de temps....he de llegir-me uns quants treballs i posar-hi nota...vull anar al gimnàs a desfogar-me, ho necessito, vull llegir la muntanya, serralada quasi, de llibres que em deleixo per llegir però he de preparar classes....com que faig coses noves he de llegir-me moltes cosetes i informacions que no tinc "computades" al calaix corresponent del cap.....penjar activitats al moodle de l'institut....llegir-me els correus electrònics, respondre`ls....pensar en el treball del postgrau d'enguany que si no s'muntegarà a la pila de coses urgents per a fer.....

Una vegada vaig sentir dir " allò urgent es menja allò important".....també és cert que dec encara estar paint un dol....fa només quatre mesos.....que tanta foscor i tants dies grisos, de pluja, de ventades, fa anar el cap i el cor d'onada en onada de fred, de pluja o de calamarsa o de vent....

Que Èol bufi ben fort i escampi tot les mals averanys i les tristeses ....a veure si la vida torna a lloc

13 comentaris:

  1. Això de tenir temps o no va a temporades. També és cert que sempre acabem trobant una estoneta pel que ens agrada, i si el blog és una d'aquestes coses, és normal que t'hi dediquis. La feina, alguns compromisos... no es poden evitar. Però hem de ser amos del nostre temps lliure, i així com et vindrà de gust veure la teva amiga (quan quadrin les agendes!), també et pot venir de gust escriure alguna cosa de tant en tant, no? Però 500 posts a l'any no, eh? Que llavors els que ens quedem sense temps per més som nosaltres, hehehe!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la visita i el comentari...Xexu, mira ara mateix estava enfrascada "perdent el temps" creant un bloc de prova per a veure si me'n sortia en crear una nova sidebar però m'he fet un bon embolic....i ara ja faré tard....però què hi farem!

    ResponElimina
  3. Anava a dir cose s molt semblants de els que ja diu en Xexu. Que sempre acabem trobant temps per allò que ens importa i també per allò que necessitem. Simple supervivència. El blog és un desconnectar de compromisosd per connectar amb allò que volem o necessitem. Hem de buscar i trobar al mesura justa de dedicació. Ja sé que no és fàcil!

    Espero que trobis la manera de respirar fons!

    ResponElimina
  4. Fa temps que no visc el temps com ens van ensenyar a fer-ho.
    Un dia, vaig descobrir que no existia. Des de llavors, m'atreveixo a anar sense rellotge. I mira que m'agraden, els rellotges...

    ResponElimina
  5. Els que diuen a una persona que escriu en un bloc que per què li dedica massa temps són les mateixos que s'estarrufen davant del sofà a veure la TV durant hores.

    ResponElimina
  6. Ara comença a fer vent...ja veuràs com s'ho endurà tot.Molts ànims bonica!
    Molt bonic el Rothko que has penjat^-^.

    ResponElimina
  7. crec que el que hem de fer és deixar d'angoixar-nos per voler 'controlar' el temps i aprendre a fer les coses sense pensar en el que ha de venir després...
    a mi em costa, però vaig trobant el gust a fer-ho i a poder gaudir del moment (tot i que com que intento assaborir suaument el que visc sempre acabo anant a dormir massa tard...:)
    un petó bonica!

    ResponElimina
  8. És cert que els dies ennuvolats i plujosos són dies tristos. Jo ho veig així també Elvira...

    L'altre dia vaig llegir a la web de Meteoreus aquest titular "Hivern excepcional. Récord de dies de pluja dels últims 60 anys"... què hi farem.

    Nosaltres voliem anar a Barcelona, però amb les amenaces i alertes meteorològiques doncs ens hem quedat. Voliem anar a dinar al Viena, però just quan anavem a sortir plovia més i hi havia com una boira que ho embolcallava tot i... res, hem dinat a casa.

    I doncs, què fariem si no tinguessim el blog per distreure'ns una miqueta? :-DD

    M'ha fet gràcia això del blog de proves jaja (jo també en tinc un!! ;-))

    Ara bé... 500 posts en un any... uffff... descansa, descansa ;-)) o sinó, com diu en XeXu, serem nosaltres que no descansarem de tant comentar-te :-DD

    El meu blog és de novembre de 2007 (tot i que no el vaig començar a utlilitzar amb regularitat fins juny de 2008) i crec que porto uns 340 posts ;-))

    ResponElimina
  9. Que bufi el vent molt fort, Elvira i s'emporti les cabòries i els mals moments. Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Que Èol bufi fort però sense fer destrosses...
    Veuràs Elvira, que neguits, pendents, entrebancs, interminables, i tristeses...acaben per trobar el seu lloc i el seu ventet.
    El temps és el que és, i no fa perdre res que no haguem de perdre.
    Les cabòries hi són, com les tristeses i les enyorances.
    També les no cabòries, les alegries i les proximitats!
    Apa...que Èol s'endugui el que no volem!

    Bon diumenge!

    ResponElimina
  11. Gràcies Carme,no hi ha manera que m'organitzi bé és més fort que jo Pilar, ai això dels rellotges i el temps ...és un tema que m'apassiona... i mai el ressolc...
    Albert gràcies per la visita, cert potser ells perden el temps fent coses menys productives...
    Maria que el vent s'emporti totes les negativitats...aquest quadre de Rothko m'esqueia per reflectir el meu estat d'ànim .
    Hola Mar veus jo també acabo anat-me a dormir tardíssim! abraçada!
    Ai Assumpta tu si que m'entens amb això de la metereologia! estem tenint de tot! Si mires per la sidebar del meu bloc i cerques arxius veuràs que vai passar dels 500 posts....ara espero baixar una mica...jeje
    Kweilan una abraçada ben forta! i que el vent bufi però bufi bé!
    fanal blau certera com sempre en els teus comentaris....deixem que Èol s'endugui les cabòries! una abraçada!

    ResponElimina
  12. El temps s'ordena sol si el deixem... Una abraçada

    ResponElimina
  13. gràcies coses2 pel comentari i l'abraçada! una ben gran per a tu!

    ResponElimina

benvinguts comentaris