Paisos Catalans

diumenge, 7 de febrer del 2010

Fragment del resum de Tractat de la naturalesa humana HUME

ÉS evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat. 
David Hume

6 comentaris:

  1. El costum ens converteix en observadors del que experimentem i ens ensenya a treure profit del que és quotidià.
    Em desperto. El costum m'ha ensenyat que la llum neix amb el començament del dia. Obro la finestra per a què entri en l'estança.

    Que complicada és la filosofia!

    ResponElimina
  2. Una ressenya que ens fa reflexionar i que a mi m'ha obligat a llegir-la més d'una vegada. Gran apunt!

    ResponElimina
  3. Jo ja l'he llegit al matí, però tenia poquet temps, ara hi torno. Interessant! Analitzem actuem o pensem més per csotum que per la raó... jo hi estic toalment d'acord. Si utilitzéssim sempre al raó seria molt complicat, com començar cada vegada de zero...

    Som pràctics, rutinaris i molt poc reflexius.

    Segur que acabo traient conclusions preciìtades :)

    ResponElimina
  4. Gràcies Pilar,cada filòsof la veu a la seva manera; Kweilan moltes gràcies però el mèrit no és pas meu sinó de Hume, Carme la filosofia no és fàcil ,Hume que era precisament empirista ho acaba negant gairebé tot : la causa, el jo i fins i tot el món ...Carme jo crec que no has tret cap conclusió precipitada

    ResponElimina
  5. Podríem extraure’n moltes conclusions d’aquesta reflexió. Ara, estarem tots d’acord en què som uns “animals de costums”. Mal que ens pesi en alguns casos. El futur, simplement, és part del segment del present que encara no hem viscut. Canviar-ho costa i costarà, però si ho necessitem, hem de ser prou hàbils per esforçar-nos.

    *Sànset*

    ResponElimina

benvinguts comentaris