Paisos Catalans

diumenge, 14 de febrer del 2010

La nit estelada

Pinta Vincent, pinta i no t'aturis, de pressa ,de pressa guanya temps al temps, no deixis que la nit et venci....el cel fa remolins d'estels blancs i blaus i grocs i taronges....barreja més els colors, agafa amb fermesa la paleta que no se't escapin, que no et fugin de les mans...abasta amb la mirada el ball incessant d'aquest arbre que et dansa davant dels ulls i agafa'l fort ...el cor se t'accelera com quan et senties nu davant de tothom abans d'ingressar per pròpia voluntat en aquest hospital de la Provença.....en Theo s'ha casat....no li donis més feina...treballa treballa, fes anar els pinzells del teu cor esquinçat per la tela...que no et guanyi la nit, que no et venci l'esgarrifança de tots aquells obrers de mirada trista, capcots, que mig t'escoltaven quan els adreçaves aquells encesos sermons inflamats de messianisme i estirp espiritual...  No t'espanti el rastre de sang de l'orella tallada que vas enviar per carta....que no et faci recular la por i el pànic immens de qui se sent perseguit per la fúria dels deus ....

Pinta , pinta la vida Vincent i la mort...¿Veus entremig d'aquest cel que gira i es retorça en un ball frenètic, un camp de blat ?.....que vénen els corbs Vicent ai que vénen els corbs negres a resseguir amb els ulls la teva vida i a empastifar de negres i grocs les darreres petjades míseres  i tristes en la teva paleta de pintor....

Treballa Vincent, treballa, no sentis les veus, allunya el seu remor, no facis cas....saps que aquesta ni estelada la veuran milions d'ulls ...tal com la veus tu... i això serà bo Vincent...pinta...pinta...no t'aturis...

25 comentaris:

  1. Quin escrit més bo, Elvira! Ho expresses tan bé! M'ha semblat genial.

    ResponElimina
  2. Unes lletras molt adequades per acompanyar aquesta imatge.

    ResponElimina
  3. La veiem, tal com la veia ell i Vincent ha donat una dimensió nova a la nit!

    M'ha agradat, sembla també que coneguis a Vincent!

    He reescrit el comentari. Ja em comença a fer ràbia anar deixant tants errors de teclejat arreu. :)

    ResponElimina
  4. He llegit el text, escoltant la cançó de Don Mclean. La sensibilitat de les teves lletres es barrejava amb les notes musicals.
    M'has fet sentir que Van Gogh sabia dels colors de la nit, més que ningú.

    ResponElimina
  5. Deixo penjada la cançó al meu blog, per si vols escoltar-la.

    ResponElimina
  6. Es destil·la en les teves paraules la teva admiració, i el sentiment de estar a prop d'ell. ^_^

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Estic impressionada!! Aquest quadre està donant un fruit de relats boníssims!! Et felicito!! :-))

    Les referències a en Theo, els miners del Borinage, els camps de blat, els corbs,... demostren que ets una autèntica Van Goghiana!! :-))

    ResponElimina
  9. Jo també m'he quedat impressionada, de debò. L'he llegit, rellegit, l'he sentit i l'he, fins i tot, escoltat.
    Escriu Elvira, escriu i no t'aturis, sense presses. Tu també has estat capaç d'escriure-descriure "La nit estelada" amb els colors de les paraules!

    La meva més sincera felicitació pel text!

    ResponElimina
  10. Gracies pels comentaris kweilan, stripper, Carme , Pilar ( ja he escoltat la cançó gràcies)la meva perdició ...sóc una "fan" de Van Gogh; Assumpta és que m'he llegit moltes coses sobre Van Gogh al llarg de la vida...gràcies fanal...sincerament gràcies a totes i tots!

    ResponElimina
  11. Espero que el pobre Vincent no hagués de còrrer tant per pintar-lo.
    Bon escrit

    ResponElimina
  12. Uau!!! Molt ben escrit!!! Felicitats!

    ResponElimina
  13. Demostres un gran coneixement de l'autor, i t'empesques un relat en forma d'alè per ell, que t'ha quedat molt creïble. I a més, molt ben escrit, així que genial!

    ResponElimina
  14. Molt escrit, m'has fet llegir tant ràpid perseguint les teves paraules que no donava a l'abast! genial

    ResponElimina
  15. Gràcies garbi24,Laia, Xexu; nets de Junh, Mireia pels vostres comentaris...

    ResponElimina
  16. Hola Elvira,
    Gràcies per la teva visita al meu blog :)
    Que dura a nivell emocional que deuria ser la seva vida. I saps m'ha agradat la frase on dius "que aquesta nit estelada la veuran milions d'ulls". La pintura, l'escriptura, la música,... encara que de vegades mostrin aquest dolor que tu exposes que va sofrir, ens serveix a la resta per veure la bellesa que poden fer els sers humans... i quantes coses que ens diu d'ell aquest quadre...
    Intens i molt bonic :)

    ResponElimina
  17. Paraules meravelloses que es fonen amb la imatge, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  18. quina il.lusió Mireia ! grâcies per la visita i el comentari...!!!! tornaràs? en tenim ganes!

    ResponElimina
  19. Ostres, vinc de llegir el relat de Fanal i em trobo aquest. Sembla que hi fossiu, molt bé! M'han agradat molt, i més llegits un després de l'altre.

    ResponElimina
  20. Quin relat més maco. A mi Van Gogh sempre m'ha fascinat. I pensar que en vida hon va passar tan malament. És un dels meus quadres preferits de tots els temps. Crec que sin ell el llegís li encantaria. Una abraçada i fins un altre.

    ResponElimina
  21. Impressionant...
    i impressionat...

    Fantàstic!

    ResponElimina
  22. Gràcies PD40, Jordicine, barbollaire pels vostres comentaris

    ResponElimina

benvinguts comentaris