Paisos Catalans

dijous, 4 de febrer del 2010

Queensborough Bridge, 1913



Passejo per aquest pont desconegut
entre la grisor i el blanc...els núvols
No ha esclatat encara la gran guerra
i no ho puc ni saber perquè no he nascut.
Intueixo grans i menudes diferències
entre aquell segle i el d'ara....Jo no era
I l'ara no existia.
Voldria tenir la màquina del temps.
Voldria viatjar abans i enrere.
Voldria esborrar un tros de passat.
I és impossible i inútil  un desig absurd
Acceptar que som aquí. Sempre som ara.

16 comentaris:

  1. M'encanta el Queensborough, el pont de la peli Manhattan. La foto que tinc al meu perfil del blog és d'allà :)

    ResponElimina
  2. El millor que ens pot passar, és sentir.
    La contemplació de la pintura i les teves paraules, m'han dut a un altre món on he somniat i he sentit...Aquí...Ara.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. He anat llegint i m'he vist passejant per aquesta preciositat de pont reflexionant a partir de les teues paraules. Un apunt preciós!

    ResponElimina
  4. sempre som ara... gran frase! i bon escrit m'ha agradat :-)

    ResponElimina
  5. Sempre som ara, però ens transportem també sense màquina del temps. Ens transportem llegint, llegint-te, somiant... I sempre som ara malgrat tot.

    ResponElimina
  6. Imatge io lletres maravillosament combinades.

    ResponElimina
  7. com costa deixar enrera el passat. de vegades, impossible,
    ni amb una màquina del temps podríem esborrar certs fets.
    se suposa que ens fan avançar.

    ResponElimina
  8. No podem canviar el temps i tanmateix no sé si això canviaria res.
    Som ara, som avui i som present...
    aprofitem-lo.
    ;)

    ResponElimina
  9. ôndia Marta doncs és veritat el pont de la foto del teu perfil! gràcies pel comentari.
    gràcies a tu Pilar.
    Gràcies kweilan...me n'alegro que passegis també per aquest pont
    Gràcies maria
    calaix celebro que t'agradi...és cert sempre som ara!
    Carme si podem viatjar de moltes maneres i potser no cal la màquina del temps...però jo voldria fer-ho...ser-hi al 1913, al 1931...
    gràcies stripper
    Rits és cert que com deia Raimon qui perd els origens perd d'identitat...el passat ens ha configurat el present però hi ha certs fets que si poguessin ser esborrats..
    -assumpta- si si que canviaria...però com que sempre som al present som-hi hi som...gràcies!

    ResponElimina
  10. Temps fugit
    damunt del pont del passat.
    L'aquí i l'ara.

    ResponElimina
  11. La conclusió del teu text és molt vàlida i la comparteixo. Sempre som a l'ara, i ens hem de preocupar i hem de lluitar perquè aquest "ara" sigui el millor possible, i perquè sigui capaç d'esmicolar mals records passats.

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. Un nou quadre d'aquest pintor que vaig descobrint poc a poc aquí al teu blog, acompanyat d'unes paraules tan profundes que llegeixo més d'una vegada... Sempre som ara.

    ResponElimina
  13. gràcies ...Assumpta..sempre som ara mai som ahir ni demà perquè quan és demà tornem a ser en l'ara

    ResponElimina

benvinguts comentaris