Paisos Catalans

dimecres, 17 de març de 2010

LORELEI Marius Torres

LORELEI

"Arrelada en la carn i en els somnis. Tan clara,
que tu sola tenies una límits en l'impur
aiguabarreig dels meus deliris, foc obscur
de sarments oloroses, fumejant com una ara

dins meu!
*

Deia la Nit: –¿No sents la meva pau?
Vine, ja deslliurat del desig que t'irrita,
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.–

I deia el Mar: –¿No sents el meu cos que s'exalta,
més profund en la joia sonora del combat?
Inquiet en la fosca, vivament agitat
igual que un llit d'amor…
–Negre mar, Nit més alta,                                                                  
ja no vull ésser fort ni vull ésser feliç!
O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?
*
Com una lira ronca, per la pluja de plata
feien càlids arpegis les llargues mans del vent.
¿Què salvava les roses al jardí? Mortament,
les branques s'agitaven, dolorosa sonata

sobre els vidres glaçats i rígids de foscor.
La nit era tot música. Les finestres obertes
ens diuen, de les vastes avingudes desertes,
aquella olor de terra del vent de la tardor,

sobre la teva veu, pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies, un riu de vida fosa…
Mories poc a poc, i et tornaves, cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.

Juny del 1937 / Octubre del 1938
Marius Torres 

5 comentaris:

  1. Unes paraules molt be entrellazades , un resultat quasi perfecte.

    ResponElimina
  2. Al paradís dels somnis si ha d'anar .... ..... qui es resistirà a tan intens desig?

    Preciós el poema!!!
    Llegiré aquest poeta per a mi desconegut.

    ResponElimina
  3. gràcies Stripper el mèrit del poeta Marius Torres....gràcies lolita un poeta que va morir tísic, lleidatà...un gran poeta...

    ResponElimina
  4. És l'autor de cançó a Mahalta?
    M'encanta els símbols que utilitza per a les seves descripcions.

    ResponElimina

benvinguts comentaris