Paisos Catalans

divendres, 30 d’abril del 2010

Triangle en un saló d'Hotel (Edward Hopper)

I ella no els escolta, absorta en la seva novel.la , es deixa endú per les paraules, viatja a través de les pàgines del llibre i no escolta ni sent res fora de la seva lectura..les cames nues creuades amb un cert posat displicent, com descurat, les sabates obertes i de taló....Uns cabells color palla fresca i neta...el vestit senzill i pràctic i elegant alhora...ella llegeix i res no la destorba ...està dins del llibre...completament en el temps i l'espai interior del llibre.....

En canvi ell ,palplantat , molt digne,dempeus, amb la gavardina plegada al braç dret i la mà esquerra a la butxaca...encara atractiu a pesar dels anys ...se la mira de cua d'ull...sobretot les cames...el panxell de les cames...la corba de les cames....La seva dona asseguda, el pes i el pas del temps dels calendaris afavoreix el cansament articular i les varices ..., se'l mira tota ofesa, encara que no gaire perquè és el joc antic que juguen  des de fa un munt d'anys...juguen a fer-se agafar gelosia...i és de mentida, una petita farsa còmica, que improvisen, de manera tàcita i gairebé pactada ,cada cop que ell es mira una altra dona, han discutit amb veu prou alta perquè ella els pogués sentir...quina gràcia tindria muntar el numeret si ningú ho presenciava...
i la jove cabells color palla potser llegeix una història on un matrimoni avorrit s'inventa escenes..(lolita lagarto)

s'ha desconcentrat... no pot seguir la lectura perquè té l'orella posada en la conversa de la parella que ja li havien cridat l'atenció el vespre anterior per la seva elegància i saber estar malgrat l'edat avançada.

Deixa córrer la imaginació i se situa en en altre espai on la conversa flueix entre tots tres. Aviat gira cap a espais més íntims i personals...
Se li escapa un mig somriure... i es creua amb la mirada de complicitat de la bella dama... que segueix la conversa amb el seu acompanyant de vida per costum però que traspua nous horitzons i li dóna permís per seguir imaginant...(mar)



14 comentaris:

  1. Què seria dels actors sense públic?
    Un fort aplaudiment pel comentari del quadre...M'he quedat bocabadada.

    ResponElimina
  2. Genial! Un text curt però que és tota una història i que comunica molt d'aquesta parella i la seua relació. Aplaudiments!!!

    ResponElimina
  3. Ostres, què bó!!! Absolutament adaptat al quadre!! I no m'esperava gens ni mica aquest final... Un joc de gelosia ;-))

    De totes formes he de reconèixer que a mi no m'agradaria massa jugar a aquest joc, em faria patir... uff

    ResponElimina
  4. Ei! afortunats els ulls (els meus) que poden tornar a llegir els teus comentaris dels quadres de Hopper!

    Ja els trobava a faltar! Una bona història... Que bé!

    Un joc pervers... de gelosia, és complicat el tema, eh? O n'hi ha (i fa patir) o no n'hi ha, (segurament no n'hi ha si juguen) i perquè jugar?

    ResponElimina
  5. i la jove cabells color palla potser llegeix una història on un matrimoni avorrit s'inventa escenes..
    la gelosia, malament si és certa i malament si no ho és.
    M'encanta i disfruto quan fas volar coloms...

    ResponElimina
  6. Hopper sempre desperta la imaginació.
    Bon relat, Elvira!

    ResponElimina
  7. Quin joc més bèstia, no? Això de la gelosia no està mai bé, encara que sigui de mentida. Em sembla que la rossa passarà una mala estona.

    ResponElimina
  8. I que ningú digui "jo, d'aquesta aigua no en beuré" perquè amb els anys, moltes parelles troben el seu propi joc de convivència! Tot i això, aquest és, potser, el més dolorós!

    ResponElimina
  9. Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
    Salutacions Striper.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Pilar feia temps que no feia , vull dir recrear inventar una història sobre els quadres.Per cert hi ha un llibre , no recordo el nom ni l'autora, que fa el que faig jo és un seguit de relats alvoltant d'uns quadres d'Hopper...ves per on! igual me'l compro...
    Kweilan m'alegro que t'agradi, grâcies!
    Assumpta moltes gràcies...hi ha parelles , n'he conegut, que fan aquesta mena de jocs...a mi també em faria patir però aquests són personatges d'un quadre!
    Moltes gràcies Carme ets molt amable...un joc pervers sí...és una parella un pèl "patològica" però compensada...:-)
    lolita lagarto segurament tens molta raó i la noia llegeix precisament un llibre on una parella....moltes gràcies pel comentari!!!
    Fanal blau gràcies..celebro que t'agradi!
    XeXu no t'amoïnis per la rossa, aquest parell han jugat molts cops a aquest joc bèstia...ella va a la seva i és la més innocent d'aquesta història.
    Cèlia malauradament és cert i és el que volia plasmar, la realitat d'aquesta conveniència-convivència ...gràcies pel comentari!
    tranqui stripper Bon cap de setmana a tu també!

    ResponElimina
  11. s'ha desconcentrat... no pot seguir la lectura perquè té l'orella posada en la conversa de la parella que ja li havien cridat l'atenció el vespre anterior per la seva elegància i saber estar malgrat l'edat avançada.

    Deixa córrer la imaginació i se situa en en altre espai on la conversa flueix entre tots tres. Aviat gira cap a espais més íntims i personals...
    Se li escapa un mig somriure... i es creua amb la mirada de complicitat de la bella dama... que segueix la conversa amb el seu acompanyant de vida per costum però que traspua nous horitzons i li dóna permís per seguir imaginant...

    ResponElimina
  12. Molt bona Mar! m'ha agradat la teva possible continuació! moltes gràcies! l'afegiré!

    ResponElimina
  13. Gràcies Elvira... la pintura i el teu escrit em van inspirar aquestes paraules i tal qual les vaig escriure...

    bona setmana!

    ResponElimina
  14. De res...bona setmana! i tan debò et torni a inspirar

    ResponElimina

benvinguts comentaris