Ens proposa fer un homenatge a Jesús Montcada un dels escriptors més importants del nostre cel literari, traspassat a l'altre món un dia com avui 13 de juny fa no gaires anys, cinc....
El cafè de la granota rauca damunt Mequinensa mentre calaveres atònites perden el senderi tot sirgant Ebre amunt pel camí de sirga d'antany ....les estàtues desfilen en galeria fent fileres de somnis i ficcions amb un lèxic tant viu i depurat, tant culte i tan usat que a més d'una la mandíbula li anat a raure al fons de la barcassa de tant riure....estremida memòria que porta un estol d'orenetes .... dibuixant entre les boires un mapa de Mequinensa al cel de la bona literatura....
Que bé que em va que tinguis post nou perquè t'havia de venir a dir una cosa. El problema és que no conec res de Montcada i no estic participant en l'homenatge, així que espero que em perdonis.
ResponEliminaEl que et venia a dir és que he vist un dubte teu a les votacions de c@ts i te'l responc: a l'apartat de Comunitari no proposes un blog perquè dius que ja l'has proposat en una altra categoria. No hi fa res, pots proposar un blog en totes les categories que vulguis, mentre s'escaigui amb les bases de cadascuna. I mentre no sigui el teu blog, és clar!
I també fou un bon ninotaire. Aquesta autocaricatura que avui trobem a molts blocs n'és un exemple.
ResponEliminaGràcies XeXu esvanit el dubte....ja hi anat a fet la proposta...i en quant a Jesús Montcada jo crec que t'agradaria llegir-lo ( això sí té un repertori lèxic tant variat que s'ha d'anar amb el diccionari a la mà)
ResponEliminaPuigmalet la faceta de ninotaire no la coneixia , veus sempre s'aprèn alguna cosa nova...moltes gràcies...he posat la caricatura perquè venia amb la proposta inicial i no sabia que era del propi Montcada!
He sirgat fins aquí i he trobat el camí de l'homenatge! M'ha agradat!
ResponEliminaJo també venia a dir-te... que sí, és veritat! Jo també venia a dir-te que t'he respòs a la pregunta que em feies sobre els blocs però t'ho he deixat allí, als meus comentaris, que és una mica llarg!
Coincideixo amb tu en una geografia, riu amunt, riu avall. El raucar de les granotes i l'observació de l'estol d'orenetes embelleixen el camí.
ResponEliminaA mi també m'agrada el teu homenatge, Elvira.
Vaig a indagar de què parleu,a banda de l'homenatge...Espero que no em mati la curiositat :-)
Un gran escriptor i un bon homenatge.
ResponEliminaNomés he llegit el cafè de la granota d'en J. Montcada, fa ja molt temps i potser no el vaig apreciar prou, m'han agafat ganes de tornar-lo a llegir!
ResponEliminaQue bonic que ho has fet, Elvira... :-)
ResponEliminaBon homenatge! L'he llegit ben poquet, només les Calaveres atònites, que fa uns anys em van regalar per Sant Jordi!
ResponEliminaCom sempre, tu, amb la teva originalitat! :)
Un gran escriptor que encara no és prou conegut.
ResponEliminaAquest és el problema de ser de l'Ebre i, a més a més, de la franja!
El meu més sentit record.
*Sànset*
Gràcies mil pels comentaris Cèlia ja he anat a llegir la resposta...
ResponEliminaPilar el Xexu m'explicava una cosa de C@ts....ves-hi si vols...són els premis populars de la catosfera...i amb la Cèlia era una qüestió de blocs..Gràcies kweilan! gràcies Lolita lagarto! gràcies Rita! fanal blau moltes gràcies! Sànset gràcies!
Ben trobats els mots encadenats amb les obres de Moncada. Fer-ho amb altres autors, en podria resultar una novel·la! ;-)
ResponEliminaQuin millor homenatge que fer servir les seves paraules.
ResponEliminaNavegar entre la seva fina ironia i la màgia dels records, que prenen vida, em porta a dir que mentre més sirguem més riurem.
Vpamies gràcies! Rafel ben trobat com més sirguem més riurem genial!
ResponElimina