Paisos Catalans

diumenge, 13 de juny del 2010

In memoriam JESÚS MONTCADA

Ens proposa fer un homenatge a  Jesús Montcada  un dels escriptors més importants del nostre cel literari, traspassat a l'altre món un dia com avui 13 de juny fa no gaires anys, cinc....
El cafè de la granota rauca damunt Mequinensa mentre calaveres atònites perden el senderi tot sirgant Ebre amunt pel camí de sirga d'antany ....les estàtues desfilen en galeria  fent fileres de somnis i ficcions amb un lèxic tant viu i depurat, tant culte i tan usat que a més d'una la mandíbula li anat a raure al fons de la barcassa de tant riure....estremida memòria que porta un estol d'orenetes ....  dibuixant   entre les boires un mapa de Mequinensa al cel de la bona literatura....

14 comentaris:

  1. Que bé que em va que tinguis post nou perquè t'havia de venir a dir una cosa. El problema és que no conec res de Montcada i no estic participant en l'homenatge, així que espero que em perdonis.

    El que et venia a dir és que he vist un dubte teu a les votacions de c@ts i te'l responc: a l'apartat de Comunitari no proposes un blog perquè dius que ja l'has proposat en una altra categoria. No hi fa res, pots proposar un blog en totes les categories que vulguis, mentre s'escaigui amb les bases de cadascuna. I mentre no sigui el teu blog, és clar!

    ResponElimina
  2. I també fou un bon ninotaire. Aquesta autocaricatura que avui trobem a molts blocs n'és un exemple.

    ResponElimina
  3. Gràcies XeXu esvanit el dubte....ja hi anat a fet la proposta...i en quant a Jesús Montcada jo crec que t'agradaria llegir-lo ( això sí té un repertori lèxic tant variat que s'ha d'anar amb el diccionari a la mà)
    Puigmalet la faceta de ninotaire no la coneixia , veus sempre s'aprèn alguna cosa nova...moltes gràcies...he posat la caricatura perquè venia amb la proposta inicial i no sabia que era del propi Montcada!

    ResponElimina
  4. He sirgat fins aquí i he trobat el camí de l'homenatge! M'ha agradat!
    Jo també venia a dir-te... que sí, és veritat! Jo també venia a dir-te que t'he respòs a la pregunta que em feies sobre els blocs però t'ho he deixat allí, als meus comentaris, que és una mica llarg!

    ResponElimina
  5. Coincideixo amb tu en una geografia, riu amunt, riu avall. El raucar de les granotes i l'observació de l'estol d'orenetes embelleixen el camí.
    A mi també m'agrada el teu homenatge, Elvira.
    Vaig a indagar de què parleu,a banda de l'homenatge...Espero que no em mati la curiositat :-)

    ResponElimina
  6. Un gran escriptor i un bon homenatge.

    ResponElimina
  7. Només he llegit el cafè de la granota d'en J. Montcada, fa ja molt temps i potser no el vaig apreciar prou, m'han agafat ganes de tornar-lo a llegir!

    ResponElimina
  8. Que bonic que ho has fet, Elvira... :-)

    ResponElimina
  9. Bon homenatge! L'he llegit ben poquet, només les Calaveres atònites, que fa uns anys em van regalar per Sant Jordi!
    Com sempre, tu, amb la teva originalitat! :)

    ResponElimina
  10. Un gran escriptor que encara no és prou conegut.

    Aquest és el problema de ser de l'Ebre i, a més a més, de la franja!

    El meu més sentit record.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Gràcies mil pels comentaris Cèlia ja he anat a llegir la resposta...
    Pilar el Xexu m'explicava una cosa de C@ts....ves-hi si vols...són els premis populars de la catosfera...i amb la Cèlia era una qüestió de blocs..Gràcies kweilan! gràcies Lolita lagarto! gràcies Rita! fanal blau moltes gràcies! Sànset gràcies!

    ResponElimina
  12. Ben trobats els mots encadenats amb les obres de Moncada. Fer-ho amb altres autors, en podria resultar una novel·la! ;-)

    ResponElimina
  13. Quin millor homenatge que fer servir les seves paraules.

    Navegar entre la seva fina ironia i la màgia dels records, que prenen vida, em porta a dir que mentre més sirguem més riurem.

    ResponElimina
  14. Vpamies gràcies! Rafel ben trobat com més sirguem més riurem genial!

    ResponElimina

benvinguts comentaris