Paisos Catalans

dissabte, 17 de juliol de 2010

Divagacions suoses

No sé si em surt tot l'esgotament del curs...si és la calor, que fa que cada nit i matinada em rebregui i m'entortolligui amb els llençols amb una lluita implacable i desigual....la calor ,que em fa sentir com un tros de préssec en almívar.....xarop de suor vessada per la pell, xopa.... O potser és la ressaca de la gran borratxera de somnis i sobirania de la manifestació que quatre gats i mig vam fer pel Passeig de Gràcia  o els milions i milions de afeccionats nacionalistes espanyols  que "energumenaven" banderes.....tot això deu fer suar més del compte...

No sé si potser és la poesia de juliol que em xucla paraules i magí .....i ja no em funcionen les neurones encarregades de la prosa..... per cert aclareixo copiant definicions del diccionari: ( no es senti ningú vexat per la paraula o el verb imaginari "energumenar", al capdavall tothom ens "energumenem "encomanats pel dimoni estiuenc o per passions desdefinides....
energumen energúmena
1 m. i f. [LC] [RE] Persona posseïda del dimoni.
2 m. i f. [LC] Persona agitada, emportada, per un entusiasme excessiu, per una viva passió.

9 comentaris:

  1. No, no, no cal que et justifiquis, si ja t'havíem entès...

    ResponElimina
  2. jo també em sento com un tros de préssec en almívar, haw haw, no podria millorar la metàfora!

    ResponElimina
  3. Els últims dies han estat ben carregats en tots els aspectes. I la calor, per desgràcia, sembla que persistirà un temps més.

    ResponElimina
  4. ben probablement sigui l'esgotament; sovint anem estirant del fil i just quan ens aturem se'ns trenca.
    ben problablement això també ens passi més als energumens i les energúmenes ( jo me n'hi sento);
    ben probablement, la calor hi posi el sobreafegit;
    en tot cas, sort de la poesia! :)
    de gener a desembre!

    ResponElimina
  5. Aquest sentiment em sona.No t'entristeixis,bonica.Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Doncs endavant, la veritat, la passió energúmena.

    ResponElimina
  7. I jo em pregunto... Com és que dorms amb llençols, Elvira?

    Nosaltres, cada nit, els dobleguem sobre si mateixos, ben estiradets, una i una altre vegada i ens estirem damunt del llençol de sota... el de sobre com si no hi fos... prova-ho ;-)

    Potser així d'adonaràs que hi havia molta més gent a la mani INDEPENDENTISTA que a aquella altre :-)))

    ResponElimina
  8. El que dobleguem és el llençol de sobre, clar... és que no sé per què ho he dit en plural... també tinc les neurones fent xup-xup... agggh

    ResponElimina
  9. Gràcies XeXu ja se m'havia entès....perfecte! lolita segueixo en almívar...com era? haw haw haw
    Albert carregadeta i calorosa la setmana...
    maria gràcies...una abraçada també 8 encara que amb la calor...suo a mars!
    fanal blau és cert que estirem massa el fil....sort sí de la poesia!
    Òscar gràcies per la visita i el comentari...
    Assumpta saps què passa és que estic acostumada a tapar-me encara que faci molta calor i és clar em destapo i em tapo i em torno a destapar...que vingui el fred ja!

    ResponElimina

benvinguts comentaris