Paisos Catalans

divendres, 31 de desembre del 2010

2011 un altre camí per encetar, Bon any 2011!


 Us desitjo un molt bon any 2011, un altre camí per a encetar i de tot cor us dic , amb o sense permís de Kavafis   
que....

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, 
has de pregar que el camí sigui llarg, 
ple d'aventures, ple de coneixença. 
Els Lestrígons i els Cíclops
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis: 
són coses que en el teu camí no trobaràs, 
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una 
emoció escollida 

et toca l'esperit i el cos alhora. 
Els Lestrígons i els Cíclops, 
el feroç Posidó, mai no serà que els topis 
si no els portes amb tu dins la teva ànima 
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg. 
Que siguin moltes les matinades d'estiu 
que, amb quina delectança, amb quina joia! 
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; 
que et puguis aturar en mercats fenicis 

i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, 
corals i nacres, ambres i banussos 
i delicats perfums de tota mena: 
tanta abundor com puguis de perfums delicats; 
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, 
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. 
Has d'arribar-hi, és el teu destí. 
Però no forcis gens la travessia. 
És preferible que duri molts anys 
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, 
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, 

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. 
Ítaca t'ha donat el bell viatge. 
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. 
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. 
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, 
ja hauràs pogut comprendre  què volen dir les Ítaques. 

    (Trad. Carles Riba)


MOLT BON ANY , i siguem felices i feliços, valorem les petites coses, aprofitem cada moment, estimem i deixem-nos estimar...lectors, lectores, enllaçats, no enllaçats, llegits, rellegits, comentaristes ocasionals i habituals...blocaires impenitents reparteixo abraçades per a vosaltres....
( PD crec que com que sóc de dur la contraria celebraré l'entrada del nou any unes quantes hores abans....cap a quarts tocats de quatre de la tarda...ah i menjant sopa de galets!!!)

dimecres, 29 de desembre del 2010

LLibres llegits o quasi llegits 2010

Bé ja que ho vaig fer l'any passat ho torno a fer i poso la llista, la veritat és que llegeixo desordenadament i poques novetats ...i també me n'adono que n'he parlat al bloc de poquets dels que he llegit, allà va:

  • Llibres llegits 2010

  • El mundo formidable de Franz Kafka. Louis Begley
  • Invisible.Paul Auster
  • Una sortida digna.Jesús M. Tibau
  • ¿Es real la realidad? El arte de amargarse la vida.Paul Watzlawick
  • El cel és blau, la terra és blanca.Hiromi Tanikaki
  • Les grans epidèmies modernes. Salvador Macip
  • Introducción a la PNL. Joseph O'Conor. John Seymor
  • La estructura Neurolingüística de las emociones .A. Salvador, Ph Carrión
  • Trabajar con las emociones en psicoterapia. Leslie Greenberg
  • El darse cuenta. Jonh Stevens
  • Hablar con el cuerpo.Luís Carbajal
  • El viatge al passat.Stefan Zweig
  • Técnicas de Investigación social. Ander-Egg
  • Guiones y estrategias en hipnoterapia. Roger P. Allen
  • Vender la moto, trucos de manipulación del lenguaje. Mateo Rampin
  • Pensar como un mago. Mateo Rampin
  • La solitud dels nombres primers.Paolo Giordano
  • No hi ha terceres persones. Empar Moliner
  • Xocolata desfeta. Josep Lluís Lluís
  • Sonets. William Shakespeare
  • Guía breve de psicoterapia de grupo. S. Vinogradov, I Yalom
  • Més lectures per a minuts. Hermann Hesse
  • Petits plaers Jane Bowles
  • Verd aigua. Marisa Madieri
  • Ver a una mujer .Anne Marie Schwarzenbach
  • Azarel.Karoly Pap
  • El món groc. Albert Espinosa
  • Quiero dejar de ser un dentrodemí. Birger Sellin
  • El error de Descartes. Antonio Damasio
  • El trigo y la cizaña. Mateo Rampin
  • Les dones i els dies. Gabriel Ferrater ( relectura)
  • Ya no sufro por amor. Lucía Echevarría
  • ¿Amar o depender? Walter Riso ( relectura)
  • El hombre en busca de sentido. Víctor Frankl( relectura)
  • 25 poemas ilustrados Miquel Hernández
  • Vint-i vuit contes Manuel de Pedrolo.
  • Técnica de terapia familiar. S. Minuchin
  • Llibres a mitges que vaig intercalant però estant a mig llegir ( espero acabar-los abans del 31, el de Zweig el tinc força avançat i el de L'Strout és de molt bon llegir) Si no ja no seran llibres del 2010 sinó de l'any vinent....faré un sprint)
  • El Món de l'ahir. Stefan Zweig ( el tinc a mig llegir)
  • Olive Kitteritge . Elisabeht Strout ( a mitges)
  • Y el cerebro creó al hombre. Antonio Damasio ( encetat)

dimarts, 28 de desembre del 2010

Notícia d'última hora

Fonts que no puc desvelar m'acaben de confirmar que el senyor Jan Carles, ha canviat la corona per la barretina i muntant en motocicleta acompanyat de la companya Sofia s'encamina cap a la seu de l'ONU , va embolicat amb una estelada i pensa demanar  la independència per Catalunya.......diu que així viurà més tranquil...

diumenge, 26 de desembre del 2010

Sant Esteve i Vicent Van Gogh ( dedicat a l'Assumpta)

Cases de palla de Cordeville, a Auvers-sur-Oise

Hans Memling 034  I avui és ,Sant Esteve el dia dels canalons, perquè ahir ja vam menjar la carn d'olla i la sopa de galets, el pobre Esteve va morir apedregat, lapidat pels seus conciutadans a qui ell retreia haver abandonat la fe, i els va fer enfurismar tant que allà mateix el van matar a pedrades....en  Vincent van Gogh fou predicador, i pintor i va malviure tota la vida, gairebé sense vendre cap quadre, i ajudat pel seu germà Theo....A en Vicent no el van apedregar però es va sentir apedregat moltes vegades  al llarg de la seva vida....incomprès com Sant Esteve, es va acabar  apedregant ell mateix, metafòricament....ara ja fa segles celebrem aquesta diada festiva i típica de les famílies catalanes , i Sant Esteve potser somriu content entre canaló i canaló, entremesos i reunions familiars, ha esdevingut famós ,en certa manera, com en Vicent , que si en vida, ningú donava quatre quartos pels seus quadres, ara és un pintor amb un prestigi gloriós i els seus quadres són un bé preuadíssim....I bé dedico aquestes ratlles a L'Assumpta ( que em va renyar humorísticament  per haver posat un quadre de Gauguin, pintor amb qui Vincent va conviure, amb baralles i malentesos tals que es va tallar l'orella en Vicent a si mateix....no van ser gaire amics). Que mengeu i beveu avui en honor al company Esteve i al company Vincent!!! 


dimecres, 22 de desembre del 2010

M'agrada dir el que m'agrada i Bon Nadal

Només dir-vos unes poques paraules plenes d'humitat de pluja i de boira arreu, les que segueixen les vaig escriure dalt del bus anant cap a la feina, en un petit bloc i ara les poso a l'altre bloc que és aquest....
M'agrada la pluja encara que em neguitegi,
m'agrada treballar encara que m'estressi ,
m'agrada dir les coses de manera assertiva i alhora deixar anar un exabrupte , permetre'm alguna incontinència verbal  no gaire correcta,
m'agrada ser precisa i dir que tinc tones de tendresa a les butxaques,
m'agrada ser mesurada i adorar la desmesura,
m'agrada fer un posat seriós i també fer animalades,
m'agrada no exagerar i dir que duc un cansament de segles damunt les espatlles,
m'agrada acceptar les coses tal com venen i també rebel·lar-me contra elles amb totes les forces possibles ,
m'agrada el galet gegantí que he vist als jardinets de Gràcia encara que sigui d'un gust dubtós i de plàstic,
m'agrada ser realista i desitjar impossibles,
m'agrada complicar-me quan vull fer les coses senzilles,
m'agrada poder dir que m'agraden les persones amb els seus cantons foscos i els seus cantons clars,
m'agrada ser a la terra i a l'altra banda de la lluna,
m'agrada desitjar-vos , amb el cor a la mà i els batecs entre els dits un BoN Nadal 2010
i ebmat nob ladan a mohtot 0102!!!!  (Paul Gauguin)

 


dilluns, 20 de desembre del 2010

LLuna Plena i altres cosetes

La lluna és plena i demà hi haurà un eclipsi total de lluna que em semble que no veurem a ull nu però que es podrà veure per la xarxa http://www.eclipsesolar.es/index_en.html en directe des de l'observatori del Teide....i encara és pleniluni i avui amb els meus alumnes he saltat i ballat a ritme d'skà ....celebrant la festa de Nadal i celebrant que vam recaudar per la marató de tv3 116 euros i a més també vam recollir joguines que avui han repartit a dos centres ludoteques del barri.....em sembla que han al·lucinat una mica , i perquè no dir-ho jo també, amb el que he arribat a saltar i a ballar, demà no sé si els ossos em passaran factura però l'estrès se m'ha escolat pels peus i se l'ha engolit el terra....petites coses que de vegades són gran coses i que val la pena fer.....encara no us desitjo un Bon Nadal  perquè ja faré un altre apunt abans de dissabte....el Barça segueix jugant de somni i marca de cinc en cinc ....i com deia Horaci :
Dum loquimur, fugerit inuida aetas: carpe diem, quam minimum credula postero
Mentre parlem, el temps haurà fugit: aprofita el moment, i poc confiïs en el que vindrà.

divendres, 17 de desembre del 2010

La cara de Barcelona ( Relats conjunts)

                                                                               LA CARA DE BARCELONA, Roy Lichtenstein 1992



Relats conjunts  Proposta de desembre


No sé quan va començar....no puc precisar el moment exacte de la nostra trobada, de l'instant en que les nostres mirades van creuar-se i tot un oceà d'emocions es va revoltar aixecant onades grans com tsunamis....t'apropaves amb mi com un cadell enjogassat i t'allunyaves amb el mateix esperit lúdic que t'havia fet apropar .....Al cap d'estona de no estar aprop s'iniciava altra volta l'ansietat de tornar a ser un enlloc de dos.....fusió total i pèrdua de límits i identitat que aleshores ens semblava fantàstica .... 

La relació va anar fent-se més i més estreta....vàrem deixar en el camí altres persones i altres amistats que alienes a la nostra perfecta illa d'amor no ens entenien....el cercle cada vegada era més intim, la dependència emocional es vestia amb l'abric de l'amor, un amor malentès i  mai no aprés que com una taca d'oli tacava tot allò que tocava convertint-lo en líquid ....sang liquada .....allò no era possible ....no anava bé....

Per això quan em van fer aquell encàrrec diferent , lluny , a una altra ciutat , vaig creure que m'aniria bé per poder respirar, per treurem una mica el pes del teu, del meu ,amor presó , vaig sospirar i això em va alleugerir.....

I havia de ser  aquella cara, una cara impossible i malgirbada, caricatura exagerada del teu rostre, amb uns llavis inflats i asimètrics la que em duria la pau i el trencament del nostre nexe umbilical .....Vaig titular l'escultura : La cara de Barcelona.....però jo per dins sabia que el veritable nom era un altre: El rostre de l'amor-dependent ! 


dijous, 16 de desembre del 2010

Hipnosi

Hipnotizador (1912) Bohumil Kubista

Tot va bé.....sense cap conflicte insuperable, t'estima ho saps i no et cal ni reafirmar-te i preguntar-ho...la teva autoestima és excel·lent ....el passat no t'aclapara i el present el sents bategar en cada alenada d'aire que t'empasses  per la boca oberta , per les narius i a traves de tots els porus de la pell ......ànimus-ànima ets alhora Gea, Helena i Sofia,  t'estima, ho saps però encara no coneixes la seva ànima ni la seva forma humana.....potser ni existeix però ho saps i t'ho imagines i t'ho inventes .......desaprendre el que has aprés durant tants anys és molt difícil...impossible no .....difícil........has d'albirar al lluny en l'horitzó de la vida....just al límit entre allò que és real i allò irreal.....al bell mig de la "i" ....t'estàs concentrant... camines , a poc a poc per un llarg passadís, estret com un mitjó que s'aprima .....respires molt millor , l'aire és pur i net ...cap sostre de ciment ...el cel damunt teu...l'ànima ....l'ànima t'anima a animar aquell record immòbil, trist i convertir-lo en un ball ......tot va bé.....desperta....compta a l'inrevés els dies de la vida.....enrere i endavant  com el vell balancí de l'àvia ......estàs somiant? estàs despertant-te ? No ho saps... dubtes....ets i no ets .....

dilluns, 13 de desembre del 2010

Avui : Santa LLúcia

Com deien els meus ancestres que Santa Llúcia ens conservi la vista!
Avui és el Solstici d'hivern en l'antic calendari julià ......una companya anuncia com a novetat que cobrarem un 40% de l'anomenada paga doble.....la veritat fa una mica de ràbia però què hi podem fer? O presentar-me a engrossir les rengles d'algun partit polític i aspirar a ser parlamentaria ? aquí suposo que les rebaixes de salari són unes altres....No em reca cobrar menys si això assegurés les prestacions socials i si ens hem d'estrènyer el cinturó que siguem tots i , proporcionalment, no només uns quants.....
Doncs això que Santa Llúcia ens conservi la vista per a veure-hi clar i poder destriar l'important d'allò accessori ....a ella m'hi encomano ....i de moment el Barça va golejant i jugant molt bé....esperit d'equip, esforç i persistència, tots treballen per l'equip.....potser hauríem d'aplicar aquesta manera de treballar a aixecar els ànims i el país .....

dijous, 9 de desembre del 2010

185è Joc literari : La veritat de D'Artargnan


I aquí em teniu, jo la dona mosquetera, em dic Diana De Gasgunya, com comprendreu no podia pas presentar-me a la Cort davant dels altres tres :el Porthos, L'Athos i L'Aramis dient:- Hola que tal! Sóc una dona que fa amb l'espasa i el mosquet  filigranes impossibles, o sigui que em vaig haver de canviar el nom i fer-me anomenar D'Artargnan,. Els molt ximples em van reptar a sengles duels que vaig guanyar successivament sense cap rascada.....la cara que van fer quan em vaig deixar anar la melena va ser impagable....ara estic entre l'espasa i la paret....la paret de la casa de l'Aramis que em va al darrere tot el dia demanant-me que siguem amants....

dimarts, 7 de desembre del 2010

Poema tardorenc

No sé com dir allò que ja no és
amb quin nom anomenar els records
sota quina etiqueta classificar l'oblit....

Hi ha instants vitals que ens fan forat
i a voltes els hem de recosir
amb l'agulla de l'ara i el didal d'abans.


Quan caus t'has de saber aixecar
explicar-te amb els mots presents
bastir un nou edifici de tu sense ciment.


Saber-te com els joncs, flexibles
inclinats, per tornar-se a redreçar
1885 Vicent Van Gogh
caminant, cap endavant...

dissabte, 4 de desembre del 2010

Entrada set-cents vint....bateria carregant-se

Sí aquest és el post, apunt entrada o com es vulgui anomenar, set-cents vint.....fa un fred que gela l'aire i del nas em penja un caramull ( que retiro cada x segons amb mocadors de paper), dijous o molt abans l'organisme ja em feia els convenients pip pip pip avisant-me que la meva bateria s'estava esgotant.....anímica i corporalment, i divendres la bateria em fa fer fallida general....pràcticament tres quartes parts del dia al llit....malestar estomacal i altres inconvenients...no sé sí estic desanimada pel cansament, si el cansament és el que m'ha desanimat o és un virus d'aquest que volen arreu i se't fiquen pels forats del nas....bé l,'aire gèlid que rajava a dolls tossudament permanents, per les reixetes de ventilació ( ignoro el nom precís) de l'autobús i vaig patir durant quasi els quaranta minuts de trajecte cap a la feina devien ajudar, quan vaig baixar del bus jo mateixa semblava un bus ( dels altres els que caminen sota el mar) amb la bufanda entortolligada al coll i la boca , la gorra al cap i xiruques als peus, llàstima que no duia escafandre....Avui semble que, a poc a poc ,la bateria es comença a recarregar.....llegeixo a la premsa que els controladors aeris han provocat un antònim descontrol aeri ....i que per controlar els controladors descontrolats han cridat l'exèrcit per a que faci de controladors dels controladors.....Tot plegat un descontrol!  I els especuladors borsaris? i els bancs? no podrien fer vaga aquests i deixar de descontrolar l'economia a voluntat? A aquests si que no els controla ningú...
Ara aniré a fer una ullada alcalendari d'advent que allà tot està controlat i entre la màgia del McAbeu i les enginyoses propostes adventistes de la Mireia i l'Assumpta ( que ara acabo de veure que ens convida a una sopa) potser guanyo una xocolatina i l'energia em puja una mica més....

dimecres, 1 de desembre del 2010

Die mercuri desembre fred

Primera hora del primer dia del darrer mes d'un altre any, avui entre l'alè-baf mig congelat de fred gairebé d'hivern prematur quan encara cueja la tardor....escric aquests mots refredats....de matinada ,quan la gent acostuma a dormir, jo o algú altre estic o estem  escrivint....fa dies que els dies se'm fan nits i les tardes un sospir i diumenge es fa dilluns i dilluns dimarts i dimarts dimecres....la foscor m'aclapara i el cansament s'acumula....i allargo la mà d'esma per apagar el soroll del despertador una i una altra vegada....abans d'obrir els ulls ja em pregunto és diumenge? i no no ho és....i tornar altra vegada la roda imparable, implacable del temps sens treva.....Estic molt cansada, ho reconec....però ,feliç mortal, la setmana vinent només tindrà per a mí, afortunada dos dies laborables....desembre ja....fred....melangia i records i dols recordats ....la pluja és trista si és freda ...si almenys fossin flocs de neu....
Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra