Paisos Catalans

dilluns, 31 de gener del 2011

Gener generador?

Darrer dia de gener generador de revoltes i rebel·lies que fan caure o si més no trontollar fonaments fonamentalistes....Tunísia, ara Egipte....taques d'oli que s'estenen....
Aquí la sal i el pebre de les caixes que a caixa o faixa es disfressen a la força i per força de bancs , hi podrem seure com abans o haurem de restar de genolls? jo que mai de la vida he tingut ni un cèntim en un banc ....què em quedarà a la caixa si ja no és una caixa? millor que desi els calerons dins una capsa? o les capses també passaran a ser bancs de pedra?

L'independentisme anirà creixent i creixent? serem menys que al recent auto determinat per majoria aclaparadora Sudan del-sud-vota-independencia-99%sís,? per si de cas anem assajant i votem http://www.barcelonadecideix.cat/punts-de-votacio per tenir molts molts vots i participació a la cita del 10 d'abril a Barcelona, jo ja vaig votar i vosaltres?

Ah i en marxa la roda poètica del febrer Itineràncies poètiques a punt per començar!
i a c@ts ens esperem per a votar les millors iniciatives blocaires del 2010!
Au que tenim molta feina!

divendres, 28 de gener del 2011

Dies Veneris ( dia de venus)

Dies veneris avui , més aviat pels pronòstics del temps dies pluviam....No em plauen els cels grisos tirant a negres carregats de cumulonimbus i cúmuls o qualsevol altre nom dels núvols,  cirrostratus, niguls, nuvoles ,no pretenc estar per damunt dels núvols o amb el cap al núvols o potser sí que estic ennuvolada ....què hi farem que plogui si ho ha de fer  , no ho puc pas impedir, agafaré paraigua i esperarem que plogui bé i plogui recte , i cap avall, sóc fredolica i si a sobre em mullo ja tenim el senyor refredat trucant a la porta....mentre divago ennuvolada, ennuvoladament escric i el cel es pinta cada vegada més del color de la pluja....i mentrestantVenus es pentina la melena esperant el seu amant mentre el marit enganyat Vulcà forja les seves eines , enfeinat, encaparrat que no se li apagui el foc per a seguir amb les seves ocupacions forjadores....

Sabent que, com a mínim, hauré de seguir treballant fins els 75 anys per aspirar a cobrar la pensió sencera, si encara hi sóc és clar, doncs això...o preparar-me i disposar de les meves energies a ingressar en la classe política i obtenir una d'aquestes pensions vitalícies on no es demana pas haver exercitat ni exercit el poder 40 anys  ...sempre hi sóc a temps....de moment a veure com plou ,i si plou  i tenir el paraigües i l'impermeable a punt per entomar l'aiguat , la pluja, el xàfec o el plugim segons convingui....allò que diuen: sempre plou sobre mullat ....I Venus arreglant-se ja els vestits...

dimecres, 26 de gener del 2011

De broker a gos ...L'Assumpta continua el conte

Estàs penedit de la teva vida anterior? t'adones de com en vas arribar a ser d'egoista, d'avariciós, de mala persona?

Doncs tu, gosset, ves a buscar aquella dona, ves-hi... avui que fa fred i que la gent camina embolcallada amb els seus tapaboques, amb els seus guants, gorres i abrics... busca en algun racó aquella dona a la que vas menysprear i empentar... mira pels caixers automàtics, a les entrades de les cases, sota els cartrons acumulats al costat d'algun contenidor... o, qui sap si ha tingut prou seny per deixar-se portar a un refugi d'algun servei social o d'alguna organització caritativa... busca-la, gosset, camina... no descansis fins que la trobis...

Busca dia i nit... i, mentre, ves pensant en totes aquelles parelles joves a les que vas trencar l'il·lusió de poder tenir una llar... pensa en aquells matrimonis de mitja edat, amb fills en edat d'estudiar que no podien tenir mai, mai, mai ell més petit caprici, doncs gairebé tots els seus ingressos eren per a tu... recorda aquella gent gran que vas fer fora de casa seva, pensa en aquella pobre dona viuda que es deixava la vista cosint i brodant per aconseguir el mínim per poder-te pagar el deute...

I, quan la trobis, gosset -perquè això és un Conte de Nadal i la trobaràs... et costarà, patiràs, però la trobaràs- plora el teu penediment i, segur, que ella, bruixa esperit protector dels que no compten per res a la societat sabrà valorar si ets sincer i, si així ho veu, et tornarà a la teva forma anterior.

Sé que hauràs aprés la lliçó. Quan, de nou en la teva forma humana, refacis el camí per tornar a casa teva, atura't davant la Parròquia del Barri de les Cases Barates i promet que demà mateix els hi portaràs un donatiu dels grossos... La quantitat, tu mateix tindràs prou seny per decidir-la... De fet, crec que perquè la història acabi bé del tot, no tan sols hauries de fer un donatiu, t'hauries de fer col·laborador habitual...

diumenge, 23 de gener del 2011

190è Joc Literari : De broker a gos

Em guanyava la vida, és un dir, especulant amb els diners dels altres, fent d'intermediari en les compres i vendes, de vegades, bé serem sincers: la majoria de vegades, sense importar-me gens ni mica que tot plegat pogués produir patiment a terceres persones i realment tant em feia, encarir exageradament qualsevol transacció per cobrar una quantiosa  comissió que anava a engrossir el meu abundant cabal  financer....em vaig fer escandalosament ric, humanament però cada vegada perdia més: no tenia cap amic només clients potencials, l'amor es va esvanir, tot era vist sota el prisma dels colors del bitllets...res era un obstacle, la fi justificava els mitjans.....Ni tan sol vaig sentir cap espurna de compassió per haver enviat, indirectament, milers de persones a la misèria econòmica més radical.... Era cec a tot que no fos comercial, guanys i comissions, diners i accions ...el meu món era això. 

Un dia, el recordaré sempre mentre visqui, apressat amb el maletí a la mà, a punt d'aturar un taxi, se'm va apropar una dona pobrement vestida, si es pot dir vestits dels seus fastigosos i llardosos parracs, mig descalça i amb una ferum de por, em va pidolar diners , és clar....no li vaig fer ni cas i és més li vaig clavar una empenta.....quan era ja al taxi, vaig observar que la dona em feia un gest groller amb els dits i mormolava no sé què....En arribar al meu destí , el taxista em va fer fora a empentes i cops de peu.....m'havia convertit en un gos!!!! I aquí estic, rumiant sobre la vida, trist i sol, nu, esperant que algú em perdoni i s'apiadi de mi i em porti a casa seva, em doni una mica d'aigua o em faci una manyaga....




dissabte, 22 de gener del 2011

Desembarcament de Normandia

una nova proposta de Relats conjunts.

Garbo , agent doble, espia de talent notable, català ,va idear i tramar una estratagema brillant per convèncer els alemanys que era a Calais  on es produiria el desembarcament.....els alemanys ho van creure ....allà s'esperaven ....Normandia els va agafar ben bé per sorpresa.  Es van quedar be retratats. De vegades una sola persona decidida a lluitar per la reconquesta de la llibertat pot prestar un gran servei, i més que les armes van ser els enganys, l'estratègia, l'enginy .....tan convincent va ser que ,a pesar de perdre la guerra ,els alemanys el van condecorar pels grans serveis prestats amb la creu de ferro, gràcies a ell l'operació Fortitude  va triomfar.... amb una serie ben orquestrada d'agents inventats, d'informes falsos...un gran truc de màgia! 
Tota la xarxa d'espionatge nazi, l'exèrcit totpoderós alemany i el mateix Hitler engalipats per un català.  
I em pregunto ens cal un altre senyor o senyora Garbo?

dimecres, 19 de gener del 2011

Plenilunium die mercuris

No sé si ja és oficialment plena la lluna, he aixecat la vista cap el cel i l'he vist ben rodona i he pensat és pleniluni i ja fa prou que és dimecres dia de mercuri ( no pas el dels termòmetres sinó el corresponent déu llatinitzat Hermes, el missatger ) i he d'anar a dormir però fins ara no he trobat  el temps d'escriure....No tinc pas insomni no...és que el dia es queda curt i l'allargo una mica....la densitat del dies me'ls contrau curulls d'obligacions i em cal un període de descompressió relativament llarg fins que em trec del cap la feina....dintre de poques hores altre cop de cap a la feina....demà és el dia en que entro més d'hora però surto abans i almenys puc arribar a veure botigues obertes ....trobo trist tornar a casa passant per carrers on tota activitat, excepte la dels bars , ja no existeix perquè fa estona que han plegat.... 
Fa dies, des del desembre ja, que quan surto de l'institut no em trobo, al banc ,que hi ha prop de la parada del bus , un senyor del barri assegut amb la seva gosseta vella i mig cega la pobre, ella i ell descansant de la gran passejada que feia cada vespre....xerràvem...arribava l'autobús i ens dèiem adéu....ara m'estranya que no hi sigui...tampoc és un senyor tan gran....potser s'ha posat malalt? potser se li ha mort la gosseta?  No sé ni el seu nom....però ni la setmana passada ni ahir ni avui no l'he vist...no hi era...espero que estigui bé i no li hagi passat res...a la millor ha canviat els costums i ja no surt a fer la gran caminada com abans....em sabria greu si li hagués passat alguna cosa dolenta...

diumenge, 16 de gener del 2011

Roda el món i torna al born

Vés quines casualitats! ara que el bigoti d'aquell que va participar en la reunió coneguda com la de les Açores torna a pentinar-se reclamant a tort i a dret allò de les unitats sacrosantes i que miren cap a Catalunya amb la mateixa mirada que tant bé coneixem ....avui resulta que és l'aniversari, luctuós i trist del mal nomenat decret de nova planta ( ni nova ni planta) ....
Un dia com avui de 1716 es publicava el tal decret que ens anorreava com a poble, com a cultura, com a llengua.....em sembla que ha tornat el passat o hem viatjat en el temps....si us plau  Doctor Who, senyor del temps no pot fer-hi alguna cosa? ens tornen a invadir els Daleks!!!

divendres, 14 de gener del 2011

Una de la matinada

Setmana  densa, atapeïda, cansada, dura i feixuga que ha esborrat com per art d'encanteri dies passats de calma i descans que el cor ja no recorda ni el cap imagina ja....molt bons anys desitjats des de dilluns, tants que si les paraules tinguessin poder aquest seria el millor any de tots....

Primer llibre llegit enguany que em van portar els reis mags: L'elegància de l'eriçó  , una delícia de llibre que em vaig cruspir en tres dies consecutius i que ha deixat endarrerit els mig llegits ....i ara hauran d'esperar temps millors perquè qui no té  feina el gat pentina i ara vaig de feina curulla fins dalt del cap i més amunt....el postgrau d'enguany m'exigeix més dedicació, temps i espai personal i no em queda cap engruna de temps per a pentinar gats....i ara robo estona a la son per escriure això....

Muntada en la sínia del temps que giravolta tot va ràpid i lent alhora....oblits imperdonables i mots que no recordo si he dit o com ho he dit....fan allunyar gent que és lluny i volia apropar-se.....enganxada a la roda que gira, el cap i els peus rodolen i els pensaments escàpols passen apressats com un cometa ....prenc , desacostumadament , obligatòriament, el tallat sense fum i fumo a l'aire lliure ( lliure per quan temps?).....demano més hores de les 24 habituals per poder treballar, descansar, escriure i llegir  però s'estan estudiant la proposta i encara no sé si me les concediran.....El temps personal se m'aprima i el defenso amb ungles i dents deixant desfetes i cadàvers al costat, males notícies m'esberlen els batecs i em reconec impotent davant els camins i els túnels que xuclen cap a forats negres sense retorn algunes persones del meu passat ....i no puc fer-hi res.....

diumenge, 9 de gener del 2011

Com els ocells caiguts? o com l'au Fenix?

No sé si la caiguda d'ocells morts  a Lousiana i a Suecia  http://www.ara.cat/societat/Louisiana-investiga-centenars-docells-caiguts_0_403159861.html és o no és una paràbola, metàfora al capdavall cruenta,  de la caiguda o si més no retirada , temporal o definitiva (esperem que no) d'alguns blocs que darrerament han anunciat la seva marxa....començo a pensar que hi ha algú que té poders, en  XeXu, escrivia i reflexionava sobre aquestes qüestions en   La fi del somni blocaire , en Ferran ens deia Game over?, la Carme ens parlava de petites o grans absències blocaires preguntant-nos i preguntant-se sobre aquestes absències i l'enyor....
Un altre blocaire l'Albert escrivia sobre el futur dels blocs, la Bajoqueta, ens deia fins aviat, la Rits s'està plantejant deixar el vaixell, ui....és com el misteri dels ocells? hi ha alguna raó, algun motiu ocult, han escampat un virus per la catosfera que ens fa perdre bous i esquelles? algú vol que pleguem? 
A mi em sap greu perdre aquests companys/es, diria que amics, amigues....llegits i llegides....i espero que tard o d'hora s'ho replantegin i tornin a sentir per dins aquest cuquet que fa venir ganes d'escriure, de publicar-ho, o de penjar un vídeo o una fotografia o el que sigui....cuquet blocaire que deu estar ara en metamorfosi ....esperem que aparegui transformat en papallona i en posts.....I com han comentat per la catosfera  ens tornarem a trobar dins o fora  el 2012? o era el 2014?
Com l'au Fènix els blocaires renaixerem després d'un parèntesi , vull creure que és això....una aturada en un revolt del camí

divendres, 7 de gener del 2011

Intent d'haiku (col.lectiu)



( reedició 2.Com veieu l'intent d'haiku ha esdevingut col.lectiu, he afegit fins i tot els que no semblaven o no sé si tenien vocació d'haiku....diria que queda prou bé....moltes gràcies)




L'any encetat

pot de melmelada

prem la cullera
Elfreelang
quina pinta que té
l'any melmelada,
amb reflexos de cel..
lolita lagarto
Reflex de llum
lleparé la cullera
dolça claror

Carme 
Set cullerades
de melmelada al llavi
set dies de goig.
..............Anton

No els acabo
d'entendre
els haikus .Perdó
  maria
Ha començat 
dolçet l'any,
no?elporquet
Paga la pena prémer
la cullera 
per tastar dolçor
Pilar
No tapo el pot
i s'escampa l'aroma
regust amargant
Gregori Samsa

reflex de cel
dolçor de melmelada
clotet de plata
Zel

Jo també en vull
una torrada plena
si és d'albercoc
Assumpta
paladeig suau 
de dolç
que duri!!!
:-)calaix
Fredor de metall,
ple de galets calentons,
fan obrir boca.
 

Culleradeta,
plena de melmelada,
et diu bon dia.
  montse

El cel a la cullera
i al paladar el mirall.
Sabors als ulls.
 fanalblau

Veus el cel que no hi és.
Mel de la dolçor futura.
Flor còncava del vers.
 vicicle

Vull melmelada
i cullerades d'amor.
Dolçor de vida.

Cèlia 

Arquitectura reflectida
realitat deformada
bombolla d'argent en esclat.
 rafel





dimecres, 5 de gener del 2011

Els tres reis mags

Deixeu-me que una part de mi segueixi creient en la màgia....nit de reis...nit de petites i grans il·lusions i també de decepcions....encara no he escrit la carta però sé que m'escoltaran igualment perquè són mags poderosos i saben escoltar la música dels batecs dels cors dels humans....ells van dur tres regals que eren l'or, l'encens i la mirra...eren símbols, metàfores...no pas bens materials ....l'or seria, per a mi, les riqueses de l'amor i l'amistat, la tolerància , la solidaritat....l'encens seria l'aroma de la felicitat, l'olor que purifica aquest món de mentides i injustícies, la que dissimula una mica el fum del cigarret; la mirra....el toc de realitat que ens recorda que hi ha molta gent que pateix i que en la nostra quotidianitat podem fer milers de menuts i senzills gestos per alleugerir una mica...i de mica en mica s'omple la pica, el sofriment dels altres....amb un somriure...amb una frase amable, un elogi , ens ha tocat viure un època dolenta , però crec que encara hi ha possibilitats de canvi, de canvis...encara que semblen presoners ens hem podem deslliurar de les cadenes...comencem imaginant un món on tot és possible