Paisos Catalans

dilluns, 25 d’abril del 2011

Diada de Sant Jordi ( 202è Joc literari)

De nou un repte creatiu de Jesús M Tibau
Aprofito aquest nou joc literari de tipus creatiu per fer la segona part de Diada de Sant Jordi (relats conjunts)


Al llarg del matí , un munt de mans em van agafar i tornar a deixar damunt el taulell....estava impacient per què se'm enduguessin però amb un ull no deixava d'albirar freturós a l'altra banda , no fos cas que la meva rosa fos comprada abans que jo  ...i amb l'altre mirava i remirava les mans i els dits que em masegaven......de sobte un noia tota decidida va obrir-se pas , a cops de colze,  entre la gentada i em va agafar , ben fort , entre les seves mans tendres....ui ui ui emocionant.....vaig sentir els seus capcirons passar lentament pel meu llom, em vaig estremir, no em van embolicar i em van deixar caure dins una bossa de paper, alegre i trist al mateix temps, em penedia de no haver saltat  i de no haver provat d'arrossegar-me fins la parada de flors ......ara em sentia balancejar d'una banda a l'altra de la bossa, incapaç de veure res.....calla....què fa? compra una rosa? ai ai no puc saber on ha anat.....ui ara sento que diu ..." No, aquesta no,  vull aquella, sí ...va bé... tingui..." ......ai però què passa ara....no em moc...estic immòbil....Mira que n'és de despistada.....se n'ha oblidat de mi....deu ser que en agafar la seva rosa .....mmmmm quina bona olor! em sembla que estic al mig , envoltat de roses arreu.... amb molt esforç estiro la portada cap enfora a tocar del límit de la bossa .....és ella! és ella! la tinc al davant i em mira, mentre s'arregla els pètals, un a un ,estarrufada.....el món s'ha aturat i tot resta en suspens.....ara la noia torna, se n'ha adonat....m'agafa....em llegeix: La nova llegenda de Sant Jordi .....es planta ben cofoia i escolto que diu ."sap què?  posi'm també aquesta rosa, sí , és pels meus avis....ben mirat  una rosa  per ella i una per ell i el llibre que se'l llegeixin tots dos.....és que es van conèixer un dia com avui....."

18 comentaris:

  1. Iupiiiiiiiii!! Final feliç! ;-))

    M'ha encantat imaginar-me el llibre "estirant-se" cap enfora, per poder veure una mica fora de la bossa! mentre la rosa, tota coqueta, es va arreglant els pètals...

    Una història d'amor entre un llibre i una rosa... La nova llegenda de Sant Jordi :-))

    ResponElimina
  2. El seu destí era estar junts! M'ha agradat molt aquesta segona part.

    ResponElimina
  3. Ai aquestes roses estarrufades... quin perill!

    Molt original!

    ResponElimina
  4. Que bonic! M'ha recordat la rosa presumida del Petit Príncep, aquesta que s'estarrufava. I que bé que vagin junts!

    Jo també pensava fer-los continuar, els dos relats, però encara no tinc el tema... esperaré un parell de dies...

    ResponElimina
  5. M'agraden els finals feliços. Sí senyora. Molt bo. Em quede el llibre i la rosa.

    ResponElimina
  6. Ens has fet patir al llibre i a mi, però la història ha acabat bé.

    ResponElimina
  7. Llibre i rosa cada any per Sant Jordi celebren que es varen conèixer.

    ResponElimina
  8. Quan "el món s'ha aturat i tot resta en suspens." és el signe d'un bon senyal.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  9. Com totes les coses bones, la trobada s'ha fet esperar però al final el destí els ha unit tal com tocava.
    M'agraden els finals feliços, no puc fer-hi més. :-))

    ResponElimina
  10. Somien els llibres en roses de Sant Jordi?
    I tant, i ben enamorats.

    ResponElimina
  11. És que els dies de Sant Jordi les distàncies humanes davant una parada de llibres són molt curtes.

    ResponElimina
  12. Quan les coses acaben bé... vol dir que no han deixat d'anar-hi!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. M'acabe d'assabentar: 0-2, Nyas, coca. No sé si coneixes açò:
    http://www.youtube.com/watch?v=p9LLGfFaHEI

    ResponElimina
  14. Milers de gràcies a tothom pels vostres comentaris! ei vicicle he anat al youtube per tronxar-se!

    ResponElimina
  15. M'agraden els finals feliços. Una bona iniciatiba aquesta d'en Josep M Tibau. Una abraçada.

    ResponElimina

benvinguts comentaris