Paisos Catalans

diumenge, 24 de juliol de 2011

Oslo ple de flors

http://www.vilaweb.cat/noticia/3913744/20110724/multitudinari-homenatge-oslo-centenar-victimes.html

14 comentaris:

  1. Una tragèdia que no es pot repetir. Coses com aquesta no haurien de passar en un món presumptament civilitzat com el nostre.

    ResponElimina
  2. Esgarrifós i lamentable. Hi ha alguna cosa que com a societat encara fem malament.

    ResponElimina
  3. Flors per intentar d'omplir la por i el buit, flors per consolar-nos de tanta tristesa...

    ResponElimina
  4. trist ser mort tan injustament.. deixar de viure perquè sí..
    no ho entendrem mai, no hi ha prou flors..

    ResponElimina
  5. Mai en seran tantes com llàgrimes...

    ResponElimina
  6. Ni les flors, amb la força que tenen, poden amainar el dolor...Terrible!

    ResponElimina
  7. No entenc res Elfree, no puc arribar a entendre res...

    ResponElimina
  8. És senzillament horrible. El fet en sí és horrible, però pensar en tots aquells nanos (eren nanos!!) corrent per aquella illa, intentant escapar d'una màquina de matar-los un a un... Se m'humitegen els ulls; a qui no.

    ResponElimina
  9. Precisament he posat una foto enlloc de paraules per què no les trobo, no hi ha mots que puguin descriure tot l'horror i la pena per aquest fet...
    -gràcies XeXu no aquestes coses no s'haurien de produir mai dels mais....és molt perillós atiar odis , individus desequilibrats sempre n'hi hauran...
    -Quadern de mots jo m'esgarrifo només en observar com determinats partits polítics fan servir frívolament arguments en contra dels immigrants, dels gais, de tot allò que sigui diferent...les llavors de l'odi cauen en mal sembrat i sempre hi trastornats que les recullen...
    - Carme el dol és gran i compartit, pobres famílies!
    -lolita no hi ha paraules per descriure , ni prou flors ni prou memòria...
    -Zel mai en seran prou Zel mai...
    - fanal blau terrible, tràgic, esgarrifós...
    -porquet no es pot entendre ni comprendre...
    - Ferran sí és tan cruel, tant bèstia....impotència i desolació

    ResponElimina
  10. Realment sense paraules, però caldrà buscar-les abans que el bla bla bla de l'odi enverini els camps.

    ResponElimina
  11. Encara estic commocionada. Brutal, molt bèstia tot plegat i em costa molt d'entendre (crec que no hi ha manera d'entedre-ho)

    ResponElimina
  12. Rafel a veure si les trobem les paraules màgiques per desterrar tot odi...
    Rits estem tothom commocionats, és horrible, a mi també em costa d'entendre

    ResponElimina
  13. Caram, he vist el blog actualitzat a la barra lateral i, en entrar, m'he adonat que no havia vist AQUEST post, i no vull deixar de posar-hi també el meu condol... encara que només siguin paraules i que aquestes famílies, aquests amics, tota la població... no ho veuran mai, però jo les vull deixar, com si fossin aquestes flors.

    ResponElimina

benvinguts comentaris