Paisos Catalans

dimecres, 13 de juliol de 2011

Somien els ascensors amb tempestes elèctriques ?

http://es.wikipedia.org/wiki/Vitruvius
Tenen ànima els ascensors? començo a sospitar que si. L'ascensor de l'edifici on visc s'ha tornat a espatllar , ho va fer ahir, el van venir a arreglar, i avui al matí tornava a estar avariat ....per cert he descobert que , malgrat tot, no estic en tant baixa forma com em pensava, he pujat a peu els cent graons amb una ampolla d'aigua de vuit litres plena ( d'aigua) i he pogut ascendir sense aturar-me més enllà d'uns segons per canviar-me el recipient d'una  mà a l'altra....perquè s'espatlla tan sovint darrerament? jo tenia la teoria que era perquè alguns veïns acostumen a obrir i tancar la porta de l'ascensor com si s'entrenessin pel llançament de pes , amb uns cops tant forts que fan trontollar tot l'edifici com si fos la borsa espanyola amb les caigudes de l'ibex  .... però no... el que passa és que és un ascensor sensible , molt sensible, espavilat com és , para l'orella als comentaris del veïnat sobre la crisi i es deprimeix....i és clar...aleshores decideix fer una vaga i es queda aturat sense voler ni pujar ni baixar, immòbil com un escarbat que dissimula i fa veure que és mort; sí , l'ascensor és una ànima  cultivada i sensitiva, està al cas de tot, després que un operari poc implicat amb la seva feina vingués i l'arrangés , sense gaires miraments, en un tres i no res, l'ascensor no es va sentir satisfet , s'olorava una forta tempesta , intuïa l'aparell elèctric que la natura deixaria anar a la matinada i melangiós va tornar a restar en la més inquietant de les quietuds.....Avui sembla que els mercats i els index borsaris i tota la pesca del deute de marres s'han temperat una mica  ....un altre operari ha vingut a fer la feina de curar l'ànima ferida de l'ascensor ...aquest s'hi ha est molta més estona, hi ha posat més cura i zel ....a veure si fa l'efecte desitjat...

18 comentaris:

  1. Noia, ho has escrit d'una manera que m'he encarinyat i tot amb aquest ascensor teu, tan sensible, tan espavilat, intel·ligent, tan... especial.

    Ara em sento culpable per totes les bestieses que dic i penso quan el meu s'espatlla... li dic "trasto inútil" i tot!!...

    Ostres, Elfri... és que jo no sabia que els ascensors tenien sentiments. No ho faré més :-)

    ResponElimina
  2. I tant Assumpta ! jo aniria amb compte o et deixarà atrapada entre dos pisos! són més que aparells! fin i tot hi ha algun que és del barça i tot!

    ResponElimina
  3. Ah, hauré d'investigar si el meu és del Barça... llavors no li diré més coses lletges... hehehe

    El que passa és que amb tanta saviesa i sensibilitat, jo creia que eren bons, de bon cor... i això de deixar entre dos pisos em sona molt de revenja, eh? i no s'hi val a ser rancorós :-D

    ResponElimina
  4. No és per aigualir aquest post tan poètic, però curar l'ànima ferida de l'ascensor us va a costar uns dinerots, prepareu la butxaca. Els tècnics ja estan preparabt el terreny.

    ResponElimina
  5. L'ascensor és conscient de la vida sedentària que actualment té la població, que no fem exercici ni que ens ho recomani el metge, i ell no vol contribuir a la vostra desídia. Ha pres la decisió d'aturar-se periòdicament perquè vosaltres no us atureu i estigueu sans i bons. Li hauríeu d'agrair! No aviseu a més tècnics.

    ResponElimina
  6. el meu ascensor deu tenir una ànima immensa i inesgotable perquè sempre s'espalla, cada 2 x 3! potser prefereixo un ascensor més materialista...:)

    ResponElimina
  7. Tinc sentiments contradictoris vers el teu ascensor. D'una banda em fa pena saber que pot deprimir-se i entristir-se. D'altra, no crec que m'atreviria mai a entrar dins seu.
    Sempre evito els ascensors a causa de la claustrofòbia i aquest teu, em produiria més encara, en pensar que es pot espatllar en qualsevol moment.

    ResponElimina
  8. Vigila que les escales també tenen la seva animeta, potser menys cultivada, potser menys sofisticada, però animeta, i amb cent graons encara més!

    ResponElimina
  9. els de casa meva són del mateix gremi! i encara són d'un gremi pitjor, dels assassins, de tant en tant, tanquen les portes tan ràpid que et pots quedar amb morats als braços!

    espero que no em quedi en la teva situació, pujar vuit pisos.... buf!!

    ResponElimina
  10. Només ens faltava això! que els ascensors es deprimissin! Que no n'hi ha prou amb les persones per deprimir-se?

    Uf! ja em veig fent cursos i cursos de reciclatge. O potser que ens hi posem tu i jo, Elfri a desenvolupar uns cursos i unes tècniques. Psicoteràpia per ascensors: depressions, ferides de l'ànima, melangies... nena potser farem la primera pela!

    ResponElimina
  11. Jo sospito que els ascensors també es deprimeixen en sentir les conversacions tant banals que han de suportar dia rere dia. I és clar, de tant en tant, protesten.

    ResponElimina
  12. I on és aquest ascensor tan maco? Segur que pateixen amb les tempestes, com no. Sempre es bo que qui et toca sàpiga allò que fa, no? Una abraçada.

    ResponElimina
  13. -Assumpta per a comprovar si és o no del barça abans d'entrar a l'ascensor prova a canta l'himne si somriu és dels nostres! jejeje
    -Jpmerch per sort estic de lloguer i hi ha un servei tècnic que crec paguen entre tots pel manteniment...
    - XeXu tens tota la raó això és que vetlla per la meva salut! abans quan no tenia ascensor sempre pujava i baixava per les escales!
    -lolita feu-lo mirar això deu voler dir que teniu un ascensor amb l'ànima bipolar pobret!
    -Pilar jo una miqueta de claustrofòbia també tinc però com que me'l conec!
    -Gemma i Sara ja ho crec cent graons d'ànima en pena tot pujant i carregada!
    rits quina por el teu ascensor deu ser una mica antisocial potser que el porteu al psicòleg!
    Carme imaginat faríem furor: Psicoteràpia breu estratègica aplicada a trobar solucions als ascensors! couching per comunitats de veïns amb l'ascensor deprimit! seria l'hòstia!
    Josep Lluís doncs mira la teva hipòtesi és molt encertada amb el que han de sentir no m'estranya que protestin!
    Jordicine sí hi ha ascensors de cine que han vist Psicosi! i altres que miren series de terror! Abraçada!

    ResponElimina
  14. No sé si els ascensors tenen ànima, el què està clar és que gasten una mala llet...

    ResponElimina
  15. Gregori la crisi també els afecta...

    ResponElimina
  16. Ui ui uiiii un ascensor amb vida... crec que prefereixo seguir veient-los com a màquines fredes i automàtiques que, de tant en tant, es refreden i algun engranatge els falla (deixa-m'ho pensar així que si no, no hi torno a pujar!).

    Per cert, jo tinc 100 esglaons exactes fins a casa! Igual que tu!

    Ja et dic que sempre que la mandra no em venç els ataco amb fermesa (i quan arribo a dalt em pregunto quin és el sentit de fer-ho...)

    ResponElimina
  17. Què ben escrit, i què valenta amb l'aigua a la mà!! Jo n'he de posar un, i penso si no fóra bo una manivela per si l'electricitat ens fa la guitza...
    De tota manera, diuen que pujar escales a peu fa salut, diuen. I quan en tens molta, te la vens? ;-)

    ResponElimina
  18. Porquet ja veig que d'esglaons anem empatats! home però si tu puges muntanyes per tu 100 esglaons no són res però per a mi que estic desentrenada!
    Cantireta darrerament s'espatlla tant sovint que he fet força salut...però de moment si em sobra , de salut, no me la penso vendre si de cas la llogaria mai se sap...

    ResponElimina

benvinguts comentaris