Paisos Catalans

diumenge, 18 de setembre del 2011

Oncle Sam ( relats conjunts)


Estimat oncle Sam , t'escric aquestes ratlles amb la mà esquerra i no hi tinc gaire traça, no t'escric amb l'altre mà perquè ja no la tinc, m'he l'han hagut de tallar, la gangrena, oncle ,se'm menjava la mà i amenaçava el braç sencer.....vaig plorar molt, de ràbia, de dolor, de por, em vaig allistar enlluernat per el teu dit acusador i els teus ulls freds que em fitaven , i em vaig allistar , què podia fer si no? hi havia guerra arreu, no tenia feina ni estudis, els pares eren grans i no teníem futur....i ara quin futur m'espera? sóc un noi oncle Sam amb una mà amputada, un noi vell que ha viscut sang , ferides, desolació i bombes....he aprés oncle Sam que les guerres, les matances, els assassinats, són producte dels fracassos de la humanitat, per no voler parlar, per no saber-ne, per no comunicar-nos....No oncle estimat, les armes , els batallons, no em necessiten, no necessiten ningú qui tingui seny i sigui humà , tu necessites robots de matar, robots que obeeixin cegament, sords, i cecs a tot el que no sigui les ordres del capità, del  general.....d'aviat m'enviaran a casa , i penso dedicar el que queda de vida a fer el bé , em dedicaré als altres, les meves armes seran el meu cervell i el meu cor, faré servir els pensaments i els sentiments i les paraules per a crear una altra mena d'exèrcit , un exèrcit de bones persones que voluntàriament aniran pels barris i els carrers recollint roba, menjar, distribuint-los als qui no en tenen, ajudarem a la gent gran, als marginats, als rebutjats ....aquest serà el meu exèrcit oncle Sam .

25 comentaris:

  1. Nena, Elfree, que ja m'has fet plorar!

    Un relat molt maco. Sí senyora aquests són els exèrcits que fan falta i que fan feina.

    Una abraçada ben forta, bonica!

    ResponElimina
  2. Ha quedat claret, però em sembla que a l'oncle Sam tant li fa.

    ResponElimina
  3. Tens raó, parlem poc i malament, i qui parla bé no l'escolta ningú. Així va el món, i nosaltres al darrera... Arriba un moment que sento fàstic de pertànyer a l'espècie humana (mal anomenada humana...).

    Des del far una abraçada de sol.
    onatge

    ResponElimina
  4. Una visió molt encertada del que és viure una guerra i patir-ne les conseqüències. Fins i tot em sembla una carta molt serena a l'Oncle Sam, que es mereix el pitjor dels retrets. Segur que la seva vida ara serà millor. Molt ben expressat Elfreelang!

    ResponElimina
  5. Dius coses que s'escriuen amb la vertadera mà esquerra de les dones i els homes. Molt bo.

    ResponElimina
  6. Molt bona carta. Crec que l'Oncle Sam no se la llegirà, tot i així el més important és que algú ha decidit deixar el seu exèrcit.
    M'ha agradat molt.
    Petons

    ResponElimina
  7. Aquest tipus de reclutament és el més valerós i voluntariosa i és la feina d’aquests nois joves la què d’una manera o altre pot evitar l’existència d’un exercit armat. Bon relat.

    ResponElimina
  8. Llàstima que hagi hagut de provar l'altre exèrcit abans de decidir-se a crear-ne aquest de nou.
    I jo també penso que l'oncle Sam no tindrà cap interès en llegir aquesta carta, però això no treu cap importància al fet d'haver-la escrit.
    Un relat molt bo i molt emotiu.

    ResponElimina
  9. Malauradament, aquesta carta no arribarà al seu destinatari...Sortosament ha arribat, abans que el nostre destí, despertant-nos la consciència.
    M'agrada molt com l'has redactada, Elfreelang. No li manca res.

    ResponElimina
  10. M'ha agradat moltíssim. El fet dur, trist, i real d'un noi que ha perdut una mà ens fa seguir llegint el text amb una emoció especial. Molt maco!!!

    Sort amb aquestes armes, el cervell i el cor, les millors!!

    ResponElimina
  11. Boníssim, ple d'energia per canviar les coses.

    ResponElimina
  12. aquest és l'únic exèrcit on m'hi allistaria!

    un relat magníffic!

    ResponElimina
  13. La carta no arribarà al seu destinatari, o potser sí, aquells que es miren el pòster embadalits potser s'hi repensin.

    ResponElimina
  14. Molt bo Elfree,
    jo fa una estona que l'he escrit (fins dimecres no el penjaré), i le titulat "les mentides de l'oncle Sam",
    també t'aniria bé aquest titol.

    una abraçada i salut!

    ResponElimina
  15. Les ONG serien aquest altre exèrcit que dius, no? Bé, no només... M'ha agradat, la carta, bon dia!

    ResponElimina
  16. Mes que mai queda reflectit la mala saó que deixa una guerra, a veure si amb el nou exercit tenim mes sort

    ResponElimina
  17. Aquesta és la part que no assenyalava (ni assenyala) l'oncle Sam! Has fet motl bé en recordar-li-la!

    ResponElimina
  18. de ben segur que has recollit els pensaments de molts d'aquells que van tornar de la guerra... i a vegades pitjor que aquest noi sense mà...

    ResponElimina
  19. A mi em costa escriure aquesta imatge.
    El teu relat conjunt, chapeau!
    Molt bo, Elfreelang!

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina

benvinguts comentaris