Paisos Catalans

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Temps moderns


Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.



Feia nits que dormia malament; maldormia i em despertava de cop i volta, amb la suor regalimant-me del front i la cara pàl·lida com la d'un fantasma, en mig de la solitud de la nit .....els mals sons m'interrompien el descans i a l'endemà no rutllava fina, semblava com si em manqués alguna cosa, alguna cosa líquida o potser sòlida o gasosa que em  feia estar amb la sensació de no ser-hi tota , de restar incompleta , inacabada , com si de la vida em faltessin les lletres vocals mentre les consonants dures be baixa de em portessin a caminar d'esma per un laberint d'intricats i complexos mecanismes sense fre i sobre els que no tenia cap poder .....sempre m'havia tingut en bon concepte , no comprenia què m'estava passant, el perquè de les nits en blanc i la suor i els mals sons que em menaven a atzucacs d'on no sabia com sortir....
Una amiga meva ( baula important en la cadena de les meves amistats) em va aconsellar que anés al metge de la fàbrica on treballaven plegades, al capdavall podria tractar-se d'una d'aquelles malalties professionals i l'assegurança em cobriria els desperfectes i els arranjaments posteriors si calia.....El metge ,després de barrinar una bona estona , em va fer passar a la sala de raigs X.....quan més tard va pronunciar el seu diagnòstic em vaig quedar amb la boca oberta com una roda dentada.....se m'havia ficat un ésser humà diminut dins l'engranatge!!! ecs! devia ser per culpa d'aquell oli greixós que em vaig beure d'un glop! quin fàstic!

33 comentaris:

  1. Això t'ha passat per voler estalviar comprant oli barat.

    Original relat.

    ResponElimina
  2. Hehehe! Està molt bé com jugues amb les paraules per tenir-nos ben entabanats fins al final! Bona!

    ResponElimina
  3. hehehehehe... molt bo, Elfree!

    ecs! pobra màquina, quin fàstic!

    ResponElimina
  4. Ai mare... em poso al seu lloc i quina angúnia!!! Això m'ha fet pensar en els cucs i els polls... ecs, ecs, ecs...
    Fora conyes, m'agrada com està escrit i com arribes fins al final!

    ResponElimina
  5. I ara com es treu això? Haurem d'operar o trobaremuna vacuna?
    Molt enginyós

    ResponElimina
  6. ecs!!! es va beure oli greixós???!! ais, ja veus quines coses li passen per prendre el que no toca! un bon vinet i el diminut segur que es posarà ben content i no farà la murga!

    bon relat!!

    ResponElimina
  7. Bona narració i original manera d'enfrontar la imatge.
    Pobre, de sentir-se fatal amb aquest bitxo dins.

    És un bon relat.

    ResponElimina
  8. Això de portar un petit Chaplin a dins ha de produir uns efectes ben estranys, com aquest que et manqui alguna cosa líquida, sòlida o gasosa que et fa no ser-hi tota. Quan em passi a mi, hi pensaré!

    ResponElimina
  9. El 'colmo' per una màquina, que se li fiqui un ésser humà als engranatges! Però a sobre, aquest ésser humà! Fa de mal curar això... Molt bona Elfreelang, original punt de vista!

    ResponElimina
  10. Uixxx quina angúnia.
    Elfree en saps de mantenir-nos amb l'ai al cor.
    Que tinguis una bona setmana i segur que estàs com una rosa!

    ResponElimina
  11. ostres! que indigestos són els humans!!!

    molt bo Elfree!!!

    ResponElimina
  12. Molt bo. Potser un mecànic sigui un metge de fàbrica, per què no?
    Petons

    ResponElimina
  13. Uf! amb això de l'oli greixós i l'ésser humà diminut que se li havia ficat dins l'engranatge m'has fet pensar en l'oli de colza i el "bichito" assassí.

    Relacions memorístiques apart, molt ben personalitzada aquesta màquina amb indigestió.

    ResponElimina
  14. Ooooh!! súper original!! La visió de la màquina!! :-DD

    Mai se m'hagués acudit fer un relat des d'aquest punt de vista, el trobo molt, molt bo!! :-))

    Ai, què farem per salvar aquest pobre ésser humà diminut? hahahaha

    ResponElimina
  15. Si l'orientes cap al nord, potser el petit ésser humà i tu, màquina, podreu dormir plegats, sense més ensurts... (I fer-vos companyia)

    ResponElimina
  16. Això és una nova versió d'Alien, però ara el bitxet fastigós som els humans... mmm ves que la màquina no sigui la Terra...

    ResponElimina
  17. Guai, m'encanta, l'has resolt molt bé, amb sorpresa final i mal gust de boca, ecs!

    ResponElimina
  18. Hahahaha!! M'ha encantat, Elfree; molt enginyós!

    ResponElimina
  19. Boníssim i sorprenent.
    Aquests éssers humans sempre fent la guitza al "progrés", és que no sabem apreciar-ho.

    PD. Desconnecto ... OFF ...

    ResponElimina
  20. Un bon engranantge el que saps fer amb les paraules! Un deu!
    Una abraçada, Elfreelang! :)

    ResponElimina
  21. Aquests éssers diminuts són un problema! Bon final. M'ha agradat. Un petó.

    ResponElimina
  22. Que bo... un ésser humà,quin fàstic... Hehehehe, que bo!

    ResponElimina
  23. Uff, un relat molt bo jugant entre la realitat i la ficció.

    ResponElimina
  24. Molt bon relat i molt original! I és que aquí, qui patia era la màquina i no l'operari. També deuen patir lo seu, pobres...

    ResponElimina
  25. A mi també m'ha agradat molt. Un punt de vista diferent... que també hem d'escoltar!

    ResponElimina
  26. Aplaudeixo fortament l'originalitat d'aquest relat!

    ResponElimina

benvinguts comentaris