Paisos Catalans

diumenge, 13 de novembre de 2011

Pluja, vapor i velocitat. Turner

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner


Aquest poema 'ha fet pensar en el pintor Turner:

Poema

Capficada entre finestres virtuals,
la tarda em passa oberta al món, diuen.
amb un descuit he fixat la vista al meu balcó,
de cop he vist un Turner de cel i núvols
i he pensat en la bellesa 
tant propera...
calaix
 
Ara mentre plou , m'imagino que la vida igual que en aquest quadre va plena de pluja i de baf i de velocitat, minsa velocitat dels trens d'abans, cavall de ferro vomitant fum espès de cendra i  de carbó....ara en aquest moment estem muntats, a desgrat , en un cavall desbocat que salpa veloç , sense possible topall, cap a el país del mai més, tendra i trèmula evocació dels temps que ja no són, que no seran....ahir encara podia admirar una lluna rodona i grogosa dalt d'un cel gairebé ras, i vaig albirar entre somnis o vigílies, imatges  properes que s'han anat allunyant....i allunyant...que s'han fet absència per sempre, escletxa i ferida ....si recordem esborrem aquest forat i l'emplenem de paraules, de sentiments i de vida....plou a fora, a fora plou, i amb prou feines queden locomotores que treguin fum ....ara de fum i de foc els queixals del seny ...només...queixals i dents per a mossegar la vida i esgarrapar minuts al temps que gira, plou, plou i prou que prou...la bellesa i la vellesa tant propera... 

22 comentaris:

  1. M'encanta l'etiqueta de l'entrada "Paraules de pluja", i és que aquesta sempre ens du sentiments i sensacions que sembla que se'ns vulguin escolar d'entre les mans. Tristesa, melangia i malenconia es barregen a parts iguals en aquestes paraules.

    ResponElimina
  2. De vegades ens envaeix la sensació inexplicable de plenitut i buidor. Encara no he estat capaç de trobar les paraules que la defineixen; tal vegada no les hem inventat perquè no tenen un lloc en tanta grandesa. Fora plou i plora bellesa i vellesa, en un buit ple a vessar d'ahir.
    M'agrada la pluja de paraules que ens regales avui.

    ResponElimina
  3. Ostres, aquest és un dels quadres que més m'agraden! En Turner és un dels meus pintors favorits

    ResponElimina
  4. M'aixoplugaré sota els teus mots i també sota els de la Pilar. La belles i la vellesa i la buidor i la plenitud inexplicable... al vostre costat, dones estimades.

    ResponElimina
  5. Plou poc però pel poc que plou, plou prou

    ResponElimina
  6. Poema i proema. Del dolor quan plou són.

    ResponElimina
  7. Tot un torrent de paraules i imatges... Ja no plou, se'n va la melangia i la proximitat de la vellesa? Però queda la bellesa, eh?

    ResponElimina
  8. La pintura es una preciositat, no tant com el text que l'acompanya, clar.

    ResponElimina
  9. Pensar en això ..la bellesa i la vellesa tant propera... em mata.
    No hi puc fer més. NO amb la bellesa ni amb la vellesa, no. AMb el pas del temps.
    Me'n adono cada dia quan miro a la meva filla, caaaaaaaaaaaaaaaada dia. Potser, més per ella, que per mi.
    A voltes tot és plenitud, d'altres, d'una buidor que no sabria com descriure. Per evitar-la, sóc capaç de fer qualsevol cosa, en el bon sentit de la paraula. Si m'assec i hi penso, estic perduda. La veig capaç de foradar-me.
    Ostres, quins temes que toquem...

    ResponElimina
  10. no he vist ploure. Cert. Aquesta vesprada ha plogut on era però vam anar a domrir tan cansats que no l'he sentit. I avui l'hem anat esquivant tota l'estona.

    Novembre plugós. Turner. Bellesa difuminada. Se'm barreja tot.

    Un post molt bonic.

    ResponElimina
  11. Il pleut sur le jardin, sur le rivage
    Et si j'ai de l'eau dans les yeux
    C'est qu'il me pleut sur le visage...
    M'has recordat aquesta cançó

    M'agrada Turner...

    ResponElimina
  12. Quin quadre més bonic! jo no hi entenc gaire de pintura i no coneixia a Turner, però, al veure'l, aquest quadre m'ha evocat sensacions. Més o menys, les que has descrit al post. Un paissatge que també pot ser un moment a la vida, un instant, que s'insinua, que hi és però que no hi és, que està borrós per culpa de la pluja o potser per culpa del pas del temps, que ho desdibuixa tot. Un moment nisteriós que les coses no es veuen del tot clares però que es viuen amb molta intensitat. :) Sens dubte, un moment que es mereix ser disfrutat :)

    ResponElimina
  13. a mi m'agrada la pluja,molt.renova ,transforma el paisatge......i més coses si les vols veure.....
    m'he endinsat en el teu blog en un dia de pluja,i m'ha transportat.

    natàlia

    ResponElimina
  14. Unes paraules de pluja molt acollidores, d'obertura i capteniment, tot a l'hora!, però també de preocupació... com ens afecten les gotes d'aigua...

    ResponElimina
  15. Heu fet un bon tàndem.
    Jo vaig veure una exposició fa uns anys i em va impressionar!
    Una abraçada, Elvira!

    ResponElimina
  16. M'agrada quan plou i evoca totes aquestes paraules... milers de pensaments.
    M'agrada que ens transporti cap al país de mai més, però ja no m'agrada tant que siguin evocacions de temps que ja no hi són...

    No coneixia el pintor Turner, de fet la pintura em costa d'entendre-la, garabats, barreges de colors... que solament puc dir: m'agraden!

    ResponElimina
  17. M'agrada el quadre i tot el que has escrit. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  18. Mil gràcies porquet...temps de tardor, temps de melangia..
    Pilar gràcies...de vegades em plantejo si la bellesa també és vellesa i al contrari ...
    Compartim quadre i pintor Deric!
    Estimadíssima tu Carme que ens dones tants moments inoblidables!
    pons 07 diria que plou massa ja...
    Jordi Dorca gràcies agraciades em regracies...
    Gràcies Gemma potser la bellesa és saber viure i créixer encara que plogui a bots i a barrals!
    gràcies Jpmerch!
    Mortadel.la tothom tenim data de caducitat...no hi podem fer res...el temps passa la vellesa és també la bellesa de viure suposo..
    Rits gràcies quin novembre més tardorenc i melangiós...Turner ho representa molt bé
    Euphorbia una cançó preciosa per l'ocasió gràcies!
    Hola Natàlia ! gràcies per la visita! a mi la pluja no m'agrada tant com a tu!
    Célia quan temps! me n'alegro que tornis a abocar-te a la finestra blocaire! gràcies!
    Una abraçada també per a tu...fanal blau! diria que varem veure la mateixa exposició de Turner...la recordo...em va agradar molt!
    Alba gràcies per les teves paraules...la pintura l'art es percep amb el cor...tant és entendre o no!
    Gràcies jordicine!

    ResponElimina
  19. ui Anna Griera que amb la lletra petita i les ulleres progressives t'havia saltat....unes paraules molt maques les teves...gràcies! cada moment s'ha d'aprofitar!

    ResponElimina
  20. T'he dit alguna vegada que m'agrada molt com escrius?... moltes?... ah! :-)

    "cavall de ferro vomitant fum espès de cendra i de carbó"

    Fa quatre dies d'aquest post!! Estic mig out i vaig ser capaç d'estar una setmana sencera sense actualitzar el meu... però ja passarà "el batxe" (que no és res important, sinó pura desorganització típicament meva) ;-))

    Deia que fa quatre dies del post i plovia... i plou i plou... no m'agrada gens... ara bé, si ha d'inspirar posts com aquest potser sí que plogui (a Barcelona!! hehehe)

    ResponElimina
  21. Hola Assumpta ! no no vull que plogui més...ahir varen dir que amb el que portem plogut ja és el mes de novembre més plujós dels darrer segle!!! no sé si escric bé...però m'agrada que creguis que si i m'ho diguis...prefereixo escriure amb sol!

    ResponElimina
  22. I segueixen anunciant pluges, xiqueta, n'estic fins el capdamunt ... de totes formes, potser un estat d'ànim malenconiós per la pluja t'inspira texts tan macos com aquest :-))

    ResponElimina