Paisos Catalans

dimecres, 4 de gener de 2012

229è Joc Literari: Rufo, el gegant i la veïna desmenjada

229è-joc-literari.

En Rufo era molt alt, tant alt com un gegant, era tortosí , ebrenc, català  i la seva carn era de cartró, de cartró de qualitat això sí i tenia ànima , una ànima fugissera però ànima al capdavall que el feia giravoltar i giravoltar de tant content que estava quan veia la veïna mirant-lo des del balcó, la veïna es feia la desmenjada i simulava no recordar res de res, la veïna es deia Maria però en Rufo sabia que no era el seu nom de veritat, ella era la Rubí, la seva Rubí de sempre , ell prou ho sabia ...encara que haguessin passat molts anys i ella es fes anomenar per una altre nom, i dissimulés i fes veure que no en sabia res ella d'ell ni de cuques feres.....La Rubí abaltia el cap i de reüll , de cua d'ull , encara que fos d'esquenes....que mirés cap un costat, que aboques els ulls cap abaix ...no tenia cap importància  Rufo notava com una fitora clavada , el llambreig del seu esguard, ni que fos de gairell  l'enervava i el feia ballar i ballar .....tot desitjant, en secret, que la carn fos de carn i l'anima permanent i aleshores, d'amagat la rescataria del seu encanteri i se l'enduria amb ell ...lluny...molt lluny... cap al país de Rufolandia  on ningú és rúfol i les tisores estan prohibides per decret....

Pd: En Rufo us recorda que aneu a dormir aviat; si veieu algú entrar pel balcó, no patiu no és cap lladre és un rei màgic vingut potser de Rufolandia  que us ve a portar regals.....

7 comentaris:

  1. Boníssima interpretació de la foto, una mica com el príncep i la plebea, si més no per la roba que cadascú porta.

    ResponElimina
  2. M'agrada aquest país que prohibeix les tisores per decret, ja veus.

    ResponElimina
  3. Oooh!! És súper romàntic!! M'encanta!! Que d'aquesta foto hagis tret aquesta història mereix una ovació... Has convertit aquesta bona dona en l'heroïna, la dama del nostre cavaller... i el toc final de les tisores m'ha fet molta gràcia... Excel·lent!! ;-))

    ResponElimina
  4. Molt real tot plegat. Jajaja. Un petó, ELFFREELANG.

    ResponElimina
  5. Segur que a Rufolàndia estaran d'allò més bé. :-D
    N'has tret molt de suc de la imatge i t'ha queda un relat molt maco. :-)

    ResponElimina
  6. Un gran país, i tant que sí! Us hi acompanyo. Sense tisores.

    ResponElimina
  7. Gràcies rafel més o menys me n'he sortit, novesflors sense tisores menys retallades hehe, Assumpta ( bé m'he basat en la història dels gegants Rufo i Rubí de Tortosa i l'he transformat al meu gust)
    jordicine gràcies!
    gràcies McAbeu!!
    Jordi cap a Rufolandia som-hi! els reis us han portat força coses bones?

    ResponElimina