Paisos Catalans

dijous, 26 d’abril del 2012

245è Joc literari : Graons

Replà de calma o dubte
seguir graó a graó
o aturar-se, fondre's
ser paret
ser barana
escolar-se escletxes endins
ser escala
sempre
baula del temps.

20 comentaris:

  1. Genial, aquest poema.

    A veure si m'inspiro per fer-ne un també.

    ResponElimina
  2. No exagero: és molt molt bo. I s'adiu amb la imatge, trobo jo.

    ResponElimina
  3. Me'l deixes?
    M'agradaria de fer-lo servir durant el mes de maig.

    ResponElimina
  4. preciós! i la imatge i el poema fan un tàndem fantàstic!!

    ResponElimina
  5. Ei, Elfree
    em dónes permís per fer-lo servir quan el meu cap, subjecte sense cap mena de senibilitat, m'apremia amb les seves ordres absurdes?

    ResponElimina
  6. en lloc de senibilitat volia dir sensibilitat,en el seu cas de senibilitat n'aniria sobrat

    ResponElimina
  7. Ben bonic Elfree! Tant la foto com les paraules... m'agrada aquest raig de llum que baixa per les esclaes acompanyat de les teves lletres esperançadores! Petonets!

    ResponElimina
  8. Jo, amb el teu permís, seguiré graó a graó. És que sóc tafaner de mena!

    ResponElimina
  9. I cada esglaó que pugem és un petit repte que hem superat.

    ResponElimina
  10. Preciós! Ara que això de ser barana ha de ser una mica avorrit, no? Un petó.

    ResponElimina
  11. Jo prefereixo que sigui replà de calma... i seguir, graó a graó, sense por...

    ResponElimina
  12. A mi també m'ha agradat molt!
    Estic en bona companyia, entre poetes sensibles.
    A veure si se m'encomana una mica d'inspiració...

    ResponElimina
  13. Un poema brillant, amb aquest replà de llum ens ajuda a seguir.

    ResponElimina
  14. és genial! Es cert que els replans poden ser de calma o dubte.

    ResponElimina
  15. Quin camí triar? Ben complicat. De fet no sé si pujo o baixo.

    ResponElimina
  16. Gràcies Carme !
    gràcies Jordi el pots fer servir quan vulguis!
    Gràcies quadern de mots....la imatge és la proposada per en Jesús M. Tibau jo només he posat els mots...
    gràcies lolita!
    Gregori entre la senilitat i la sensibilitat n'has tret una nova paraula je je gràcies!
    gràcies Alba , la foto no és pas mèrit meu ...m'alegro que t'hagi agradat!
    Porquet doncs vinga amunt fins dalt de tot! gràcies!
    novesflors sí un nou repte esglaó a esglaó ...gràcies!
    Abraçades Jordicine...no creguis per la barana passen multitud de mans que l'acaronen!
    Assumpta pots triar entre calma i dubte encara que ben pensat pot ser les dues coses alhora!
    Gràcies Anna Griera! feia temps que no apareixies...
    Glo.bos gràcies si te'n deu sobrar d'inspiració ...tu que hi vius dins la poesia
    montse gràcies! a seguir pujant escales!
    Gràcies khalina! quan hom s'atura al replà ...
    rafel per això m'he aturat al replà...

    ResponElimina
  17. Jo no acostumo a aturar-me al replà. En tinc prou amb el descans que em permet en fer-ne dos passos i continuar amunt o avall.
    M'agrada la idea de convertir les escales en baules del temps. Ben lligat!

    ResponElimina
  18. Gràcies Pilar de fet en realitat jo tampoc m'aturo en el replà...o si...no ho sé...

    ResponElimina

benvinguts comentaris