Paisos Catalans

dimarts, 26 de juny del 2012

Pensar? ( Homenatge a Pere calders a proposta d'Antaviana)

ANTAVIANA Jocs literaris especials PereCalders ens convida a celebra el proper centenari del naixement de Pere Calders , hem d'acabar diferent aquest microconte
El conte: Discreció
 Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
El meu final i el meu nou títol:
Pensar?
Van convidar-lo a pensar...i després d' hores d'estupefacció  va decidir preguntar: queeeè?

diumenge, 24 de juny del 2012

Haiku ( 250è joc literari de JM Tibau)

http://www.poemesvisuals.com/ Toni Prat


250è joc literari proposat per Tens un racó dalt del món
basat en  ESCacs poesia visual núm.134

 
Escac sens accés
ruta amb trau aürt furtat
escac i mat cec

dijous, 21 de juny del 2012

Poesia en aigua freda!!!

Més banyeres i menys palanganes!
volem tenir dret a remullar-nos
com cal i no haver de mullar els peus
en una trista palangana
ja n'hi ha prou de tanta faramalla!
Ens neguem la banyera mentre ells tenen jacuzzi
tothom té dret a la banyera!
Banyeres per a tothom! exclamem
volem anar nets com les patenes
ja en tenim prou de tant perfum d'aixella !
ara que ens retallen fins les celles
volem i volem banyeres!
sobren les  populars gibrelles
estem tips de rajolins que fan pena!
Més banyeres i més aigua freda!


diumenge, 17 de juny del 2012

Relats conjunts ( Colors)

Keith Haring (1958-1990)
Havia perdut la feina, la casa....el meu ànim era sota mínims i per pura supervivència em vaig deixar portar per aquell grup de gent , que com jo, anava vagarejant sense rumb fix pels carrers mig deserts d'un ciutat ara devastada i en runes ....entre boires recordava vagament haver tingut una família, una casa on viure i una existència més o menys  normal , com tothom, ara res d'això persistia, érem com proscrits que maldaven per subsistir després de la gran desfeta ,  el sistema va fer fallida....els culpables van fugir, i la població va perdre bous i esquelles arrossegant uns deutes impossibles i inhumans ....inabastables ....un rere l'altre van anar caient com naips de paper rebregat tots els drets socials, educatius, sanitaris i de protecció  que havien costat sang i suor i tants  anys de lluites....Només van necessitar cinc anys per a carregar-se tot això...la gent despertada de cop d'un llarg i pesat malson  es va abocar al carrer .....milers i milers de persones, abans pacifiques, bones, deixades sense sostre, sense aliments , van embogir.....i el poder ,embogit de feia temps, va aprofitar per treure els tancs ( aquells que un tal Zanar havia encarregat de comprar , visionari com pocs ja havia previst dècades abans que tot acabaria per esclatar i aixafar la població era la seva única sortida)......
Tot d'esma vaig entrar amb tants d'altres pobres pàries com jo en aquell recinte , deien que allò feia molt de temps era un museu, lloc on podíem musar  sense ser sancionats pel poder , els artistes eren més mal vistos que els polítics i els banquers ...potser perquè produint somnis te'ls pot acabar creient....i creure en que tot està per fer i tot és possible era considerat molt perillós  ....
Va caure la nit damunt la ciutat, dins tot era fosc, molt fosc, ara ens havíem de guiar per la claror de la lluna , d'esquitllentes entrava per alguna escletxa de les parets esventrades i entre la obscuritat , a les palpentes, entreveiem   , amb sort algun quadre, alguna làmina, testimoni mut i silent d'un passat ....molts ni sabien el que era allò....vaig avançar pel que havia estat un llarg corredor ....al fons de tot es bifurcava en dos i sense dubtar-ho vaig agafar el passadís de l'esquerra, sentimental tria...i ho vaig veure....era allà, mig trencat i descolorit damunt  un tros de mur  que es sostenia dempeus com un valent ....era ple de ninotets de colors ....vermell com la sang , blau com el cel, carbassa ...verd esperança i rosa ....l'emoció em va trasbalsar  i després de molt de temps em vaig posar a plorar, a plorar i a gemegar.... tant plorar em fa fer desmaiar ( devia perdre molt liquid) .....un temps incert després, en obrir els ulls ....un esclat de colors i una munió ingent de ninotets sortien a raig i venien , saltaven , reien i estaven ara contents ara tristos ...em van ajudar a posar-me dret ...em van pintar de colors i se'm van endur al país de Haring ......
Ara sóc de colors.

diumenge, 10 de juny del 2012

La tresca i la verdesca! del rescat a la cresta


Fa no gaire que he rebut els dos llibres del paremiòleg i  blocaire Víctor Pàmies  En cap cap cap  i Amb cara i ulls , el proper  dimecres 20 de juny hi ha la presentació a L'Institut d'Estudis Catalans del llibre En cap cap cap tal com ens anuncia en el seu bloc: Raons que rimen, per això potser m'ha agafat la fal·lera i aquest post o apunt va de jocs de mots i anagrames  i resulta que de rescat surt la tresca i de la tresca la cresta ....
L'expressió la tresca i la verdesca es refereix a això i allò  i allò altre com quan parlem d'un devessall de coses sense precisar, i per altra banda el verb trescar significa que amb rescat o sense els qui tenim feina haurem de trescar de valent per mantenir-la i mantenir-nos amb sous que minven cada dia i  ,malauradament ,els milions de persones que han perdut la feina, la casa i part de la vida encara hauran de trescar més per mirar de fer un mos i trobar un aixopluc cada dia .....amb l'ai al cor....
La cresta té varies accepcions http://dlc.iec.cat/results.asp , quedeu-vos amb la que més us plagui ....i rescat com podeu llegir

rescat


m. [LC] [DE] Acció de rescatar; l’efecte.
m. [LC] [DR] [DE] Preu del rescat. Els segrestadors demanen molts milions com a rescat.
m. [LC] [JE] al rescat [o a rescats] Joc que es juga entre dues colles adversàries, cadascuna arrenglerada en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular, i en què cada jugador surt de la seva filera i penetra en el camp per tal de fer presoners de l’equip contrari o per rescatar un jugador del seu propi equip.

no en sabem el preu i tampoc si els de dalt continuen jugant a un joc on el 99% de la població no hi pot jugar perquè no ens permeten de saber-ne ni les regles ni ....pensant-ho bé potser tenen presoner a un tal Mari-Anus el  dels filets de plastilina, perquè sembla un holograma ....


i si tornem a mirar de prop rescat en surt un bon nombre de catres que és on dormirem el qui encara tenim un sostre , i ja podem escriure o jugar a cartes que en singular donem lloc a una bona traca ....recordeu que als càtars els van aniquilar , i ja resten pocs llocs lliures i nets sense tacar

dissabte, 9 de juny del 2012

Tres és més que un!!!



Tres cracks , tres grans en les respectives professions: Lluís Llach, en Pep Guardiola i aquesta veu prodigiosa jove de Sílvia Pérez Cruz...,    una bona causa per ser solidaris, un poema brillant, tres veus , un sol clam....
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

dimarts, 5 de juny del 2012

53/35 avui sí!

us deixo un pastís....
avui  faig 53 anys o en el mirall:
sʎuɐ 35 bıɐɟ

feu un glopet! 
us abraço!

diumenge, 3 de juny del 2012

Aniversari...(s)

Dintre de tres dies serem a 5 de juny, el 5 és el dia mundial del medi ambient; també és el dia, un 5 de juny del llunyà mil nou-cents cinquanta-nou en que va ser descobert un asteroide , el 4183 anomenat Cuno en honor d'un astrònom alemany ; i en el mateix dia , dia del saüc del mes de Pradial van néixer, entre altres milions de persones desconegudes,  Pancho Villa,,  Federico Garcia Lorca, Ruth Benedict ( antropòloga), i qui escriu aquí ( encara que com Elfreelang només tinc la curta edat de 3 anyets si fa o no fa), les dates, els dies i les nits es succeeixen implacables i relatius, convencions de la ment humana  ....tècnicament compliré cinquanta-tres....però si em miro al mirall puc dir que en faig trenta-cinc , ara tot va de deu en deu ( l'any passat en l'espill en tenia només 25...i l'anterior només 15...) 
Quan vaig néixer, vint anys després de l'acabament de la  guerra incivil espanyola , en una Barcelona gris i trista, sense democràcia, amb milers de persones exiliades,  el 1959 , s'inaugurà el període que alguns historiadors anomenen El desenvolupisme , amb un préstec del FMI  que va possibilitar una embranzida econòmica important  ....ironies del destí ara cinquanta-tres anys més tard el FMI ( recordeu que va ser presidit per un tal Rato que ara té una altra estona de "glòria" amb els estralls de l'engendre de Bankia ; després per un tal Strauss-Kahn , us sona? l'acusat d'assetjament sexual...i actualment per Lagarde , la primera dona que el presideix) torna a estar de "moda" en un món caòtic i injust que sincerament deu anys enrere no me l'hauria imaginat ni el pitjor dels malsons.....
Doncs això dimarts seré, oficialment, un any més vella, i d'això es tracta d'envellir i créixer i cal pregar que el camí sigui ben llarg .....

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
(si us fixeu veure-ho, entre el públic,  un jove anomenat Pep)