Paisos Catalans

diumenge, 10 de juny de 2012

La tresca i la verdesca! del rescat a la cresta


Fa no gaire que he rebut els dos llibres del paremiòleg i  blocaire Víctor Pàmies  En cap cap cap  i Amb cara i ulls , el proper  dimecres 20 de juny hi ha la presentació a L'Institut d'Estudis Catalans del llibre En cap cap cap tal com ens anuncia en el seu bloc: Raons que rimen, per això potser m'ha agafat la fal·lera i aquest post o apunt va de jocs de mots i anagrames  i resulta que de rescat surt la tresca i de la tresca la cresta ....
L'expressió la tresca i la verdesca es refereix a això i allò  i allò altre com quan parlem d'un devessall de coses sense precisar, i per altra banda el verb trescar significa que amb rescat o sense els qui tenim feina haurem de trescar de valent per mantenir-la i mantenir-nos amb sous que minven cada dia i  ,malauradament ,els milions de persones que han perdut la feina, la casa i part de la vida encara hauran de trescar més per mirar de fer un mos i trobar un aixopluc cada dia .....amb l'ai al cor....
La cresta té varies accepcions http://dlc.iec.cat/results.asp , quedeu-vos amb la que més us plagui ....i rescat com podeu llegir

rescat


m. [LC] [DE] Acció de rescatar; l’efecte.
m. [LC] [DR] [DE] Preu del rescat. Els segrestadors demanen molts milions com a rescat.
m. [LC] [JE] al rescat [o a rescats] Joc que es juga entre dues colles adversàries, cadascuna arrenglerada en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular, i en què cada jugador surt de la seva filera i penetra en el camp per tal de fer presoners de l’equip contrari o per rescatar un jugador del seu propi equip.

no en sabem el preu i tampoc si els de dalt continuen jugant a un joc on el 99% de la població no hi pot jugar perquè no ens permeten de saber-ne ni les regles ni ....pensant-ho bé potser tenen presoner a un tal Mari-Anus el  dels filets de plastilina, perquè sembla un holograma ....


i si tornem a mirar de prop rescat en surt un bon nombre de catres que és on dormirem el qui encara tenim un sostre , i ja podem escriure o jugar a cartes que en singular donem lloc a una bona traca ....recordeu que als càtars els van aniquilar , i ja resten pocs llocs lliures i nets sense tacar

19 comentaris:

  1. Buf!

    Després del rescat hi haurà "traces" de millora? Ai, ca!

    ResponElimina
  2. La nostre desgràcia és ser-hi i no poder fer-hi res. Ara és quan m'agradaria que algú m'expliqués altre vegada la democràcia.

    ResponElimina
  3. Nosaltres haurem de mirar-ho des de la llunyania, perquè tot i que en serem els principals pringats, no ens deixaran tenir ni dret ni vot en tot aquest assumpte......

    ResponElimina
  4. Me'n vaig d'aquí amb dos pedres més a la butxaca i això sempre és d'agrair. Sort que hi ha gent que encara es preocupa pels signes del llenguatge.
    Merci.

    ResponElimina
  5. Persistirem i resistirem. Hem de conservar esperança, xq avui, que tot ho veig negre, negre, és l'únic que tenim.

    ResponElimina
  6. Jugar no podem, els ciutadans d'anar a peu, però ells han arribat molt lluny amb el risc i han vist que la situació se'ls escapava de les mans. No crec que juguen a arriscar-se moltíssim més. Esperem.

    ResponElimina
  7. Quin panorama! Quines penques!
    N'hi ha per llogar-hi cadires...

    ResponElimina
  8. Em meravellen els teus jocs de paraules, saps trobar la punta a qualsevol mot, i aquest que està tan de moda ha donat per molt, ja veig. La cresta és el que els hi hem de picar, i si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Ara, el millor de tot, això de Mari-Anus... sense comentaris.

    ResponElimina
  9. Ets una artista de les paraules... saps jugar amb elles... encara que el tema sigui tan trist i preocupant, al menys, mentre el llegim i pensem en com t'ho fas, estem una mica distrets :-))

    ResponElimina
  10. gairebé em sembla que l'únic que ens deixaran fer serà això, jugar a l'scrabble amb la parauleta :(

    ResponElimina
  11. ens entendre fàcilment, alguns dels teus amics ja ho ha fet, el bogardisme espera els teus comentaris, la xarxa està tensada i el teu verb serà determinant... envia senyals del teu bon procedir en forma de comentari al nostre blog:

    penyabogarde.blogspot.com

    ResponElimina
  12. La teva entrada és com un treure ferro al tema del dia que de tan patètic no vull ni pensar-hi i en canvi els jocs de paraules m'ha fet distreure i somriure.
    Quin domini!
    Tant de bo dominessin altres una millor gestió de les seves coses que en definitiva són les de tots. "El tijeritas" més val que s'amagui en qualsevol forat i s'hi podreixi que segur que ho faria millor que sortint a fer rodes de premsa i altres coses.

    ResponElimina
  13. quins temps aquells quan un rescat era una cosa bona!

    ResponElimina
  14. És genial el teu joc de paraules!

    ResponElimina
  15. dispenseu el retard en respondre ....em cal ser rescatada perdó vull dir recatada ai no...altre com m'he errat ..
    gràcies Carme ai ai ai ai qui gemega ja ha rebut...i esprem el pitjor...quin iuiu!
    Garbi o Joan o les dues coses, la democràcia és evident que està segrestada en mans d'ineptes sotmesos a la tirania de l'imperi dels diners...
    Alba el que m'encoratja són les multiples iniciatives de la gent..mira per exemple gràcies a la crowfoundind i a la xarxa s'ha recollit prou diners com per portar a judici el Rato!
    Gràcies Igor! tu ets tot un poeta!
    Jordi tatxar no és obrir melons per tastar.los?
    rits persistir i persistir , més que esperança calen accions potser petites però entre tothom sumarem...
    novesflors no ho sé pas massa risc i masssa rics i la multitud pobres de solemnitat qui parlava de ratlles vermelles??? s'han traspassat totes!
    Gloria per llogar cadires i fugir ben lluny!!!
    Gràcies Xexu fer jocs de paraules és la meva petita revenja contra tot plegat... jo crec que s'hauria de fer dir Mari-Anus...a que li escau?
    Gràcies Assumpta almenys treure-li una mica de punta i fer somriure...
    Clidice almenys ens distraurem...pinta negre!
    Penyabogarde gràcies ja m'hi passaré
    Laura T Marcel jaja el tijeritas ....gràcies si he fet somriure ja m'està bé...si no ens enfonsarem el la tristesa i això no ...mai!
    pons007 vols dir? ja ni les paraules tenen el mateix sentit...
    gràcies Marta!

    ResponElimina
  16. Estem apunt d'ofegar-nos i volen que morim a poc a poc sense fer soroll ni pronunciar la paraula rescat.

    ResponElimina
  17. Doncs jo sóc pessimista! No crec que triguem massa temps en veure el re-rescat. Un petó. I espero equivocar-me.

    ResponElimina
  18. ai Montse amb les noticies que corren ja ens podem preparar...
    Jordicine avui mateix llegeixo que el ruc que governa el país que ens roba tossut encar ens enfonsa més i més en la misèria, una abraçada!

    ResponElimina

benvinguts comentaris