Paisos Catalans

dissabte, 9 de juny de 2012

Tres és més que un!!!



Tres cracks , tres grans en les respectives professions: Lluís Llach, en Pep Guardiola i aquesta veu prodigiosa jove de Sílvia Pérez Cruz...,    una bona causa per ser solidaris, un poema brillant, tres veus , un sol clam....
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

13 comentaris:

  1. Tres veus, tres mil, tres milions..
    la solidaritat esdevé espectacle
    No és això, company, no és això

    ResponElimina
  2. Jo també l'he penjat, però no ho he sabut fer tant bé com tu.

    Quatre, quatre, quatre veus... :)

    ResponElimina
  3. Au, ara l'altre! ;) Tu, la Carme, el Pere....

    Com sou i com som!
    Un petó fort!

    ResponElimina
  4. Gregori potser és l'espectacle esdevingut solidaritat!
    Carme sí tens raó són quatre ... he posat els de dalt l'escenari, el poeta és clar que hi és
    Gràcies Rita! una alegria saludar-te! una bona abraçada!

    ResponElimina
  5. Meravellós, ells fan sentir; però cal que l'home sàpiga entendre els qui pateixen aquesta malaltia, i no els titllin de qui sap què.
    La causa de l'esdeveniment, torna el clam d'independència!!! Que arribi l'hora de viure-la, perquè el temps passa massa de pressa!!!!
    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  6. Ostres, què maco!!! Què emocionant!!!

    ... que tot està per fer i tot és possible!

    Aplaudeixo! He aplaudit, de veritat, en el sentit literal de la paraula, mig emocionada!!

    ResponElimina
  7. Posem-nos dempeus altra vegada...
    Com m'agrada que la poesia de Miquel Martí i Pol revolti les emocions amb les veus d'en Llach i la Sílvia, i el recitar pausat d'en Pep.
    Tan de bo poguéssim respirar aquests cants sincers d'esperança!
    Hem d'intentar-ho, però.

    Cridem qui som i que tothom ho escolti.
    I en acabat, que cadascú es vesteixi
    com bonament li plagui, i via fora!,
    que tot està per fer i tot és possible.
    Miquel Martí i Pol

    Una abraçada, Elfreelang!

    ResponElimina
  8. Ja li vaig dir a la Carme que ahir, veient aquest vídeo, em van saltar les llàgrimes. Tot i que ho tenien ben fàcil, doncs els tres, per separat, ja me les han fet saltar més d'un cop!

    ResponElimina
  9. Mil gràcies Dafne! completament d'acord amb tot el que dius..bona setmana! una abraçada ben forta!
    Assumpta és cert emotiu i emocionant pell de gallina....
    rits emocionant sí fins i tot de llagrimeta...
    Tal com dius fanal blau ho hem d'intentar!!!! una abraçada ben forta i gran! cridem qui som!
    Porquet l'emoció és compartida...la veu del LLach, la incomparable veu d'aquesta gran artista de la Sílvia i la veu del Pep! una abraçada!

    ResponElimina
  10. Preciós. Ja l'he vist en alguns blogs.

    ResponElimina