Paisos Catalans

dimecres, 18 de juliol de 2012

Tanka ( pintura de la Carme)

Mirem el llac
amb el ulls, ens confonem,
creiem real
la imatge líquida 
No oblidem l'arbre! mai...

20 comentaris:

  1. Ostres, formeu un bon tàndem tu i la Carme! És una mirada molt profunda la d'aquesta tanka. Els ulls ens enganyen, la memòria reté l'essencial. M'agrada molt, Elfree!

    ResponElimina
  2. si és que la realitat i la ficció.. qui les destria?
    prometo no oblidar-lo mai l'arbre.. no, no podria!
    veig que ets una gran poeta, m'encanten aquests versets!
    ah! i sí sóc un robot!

    ResponElimina
  3. Mai, mai però mai, les arrels ens fan, ens aguanten, ens nodreixen...

    Un megapetonàs!

    ResponElimina
  4. Els ulls ens confonen, a vegades, la memòria també. Per això hem de ser molt atents per no oblidar mai l'arbre ni la realitat que l'envolta.

    Gràcies Elfree, un petonàs...

    uiuiuiuiuiui! la lolita se'ns ha fet de marca... ara amb aquest pedigree... també serà amiga nostra?

    Lolita lacoste! quina gàcia! :)

    ResponElimina
  5. Oh, mirage traidor! És l'arbre el que jo vull.

    ResponElimina
  6. Bona imatge, dos vegades, i bona música.
    Hi ha aquesta liquidesa... Tan irreal!
    Salut

    ResponElimina
  7. I tot i així, contemplar l'imatge reflectida té l'encant del deixar-se enganyar pel miratge, hipnotitzat per les seves promeses, potser deixar-se arrossegar, encara que no sigui una bona idea...

    ResponElimina
  8. Preciós dibuix, alegre, optimista; i poema que ens parla de l'essència, l'arbre amb belles paraules. Gràcies a les dos.

    ResponElimina
  9. Els arbres no es poden oblidar mai!! Ells ens renoven.... Em va encantar al seu moment el dibuix de la Carme i ara m'encanten les paraules que l'acompanyen!

    ResponElimina
  10. Elfree ara també fas poesia?
    Doncs ho fas molt bé. I ens fas pensar: els miratges, els jocs de miralls ens enganyen, però el que val és l'arbre!

    ResponElimina
  11. Feia temps que parlaves d'utilitzar diverses imatges que t'agradaven de la Carme, per il-lustrar algu escrit.
    M'agrada el joc de miralls. Em quedo, però, seguint el teu consell, amb l'arbre. Al cap i a la fi, només cal introduir la mà dins de l'aigua i moure-la una mica perquè el reflex desaparegui.

    ResponElimina
  12. Ostres! M'encanten aquestes col·laboracions!! I... t'ha quedat tan maco!! :-)))

    ResponElimina
  13. Gràcies Silvia , m'agrada que t'agradi!
    lolita lacoste quin honor! encantada de saludar-te cosina pija de la lagarto...gràcies pel comentari!
    zel, arrels, tronc i saba és el que ens queda ,abraçades !!!!
    Gràcies a tu Carme i gràcies als teus meravellosos dibuixos i pintures, feia temps que volia aprofitar-me d'algun dibuix teu...jiji si fa gracia la lolita lacoste....jo crec que si dona crec que li caiem bé!
    novesflors jo també!!! gràcies.
    Igor gràcies, m'ha sortit així...no hem d'oblidar la solidesa ,,,
    Sergi , sí té un punt d'atraient el miratge però sense menystenir la realitat ( que d'altra banda són moltes realitats)
    Vicicle gràcies a tu per venir i dir-ho !
    moltes gràcies Alba ! feia temps que ho duia de cap agafar de préstec alguns dibuixos a la Carme
    Glòria sí de tant en tant escric poesia ...ja veus, almenys ho intento gràcies!
    Pilar dons sí al final m'he decidit a fer-ho....quedem-nos amb l'arbre real per molt que ens agradi el seu reflex! abraçada poètica!
    Gràcies Assumpta més que col·laboració és una apropiació perquè la Carme no en sabia res...la propera em sortirà millor espero...

    ResponElimina
  14. Tant el dibuix com la poesia, espectaculars!!

    ResponElimina
  15. Potser tan sols era un reflex..que bonic!

    ResponElimina
  16. Els reflexos existeixen, però no són reals, deia Plató.

    ResponElimina
  17. I tant Helena, un comentari amb molta filosofia!

    ResponElimina

benvinguts comentaris