Paisos Catalans

diumenge, 2 de setembre de 2012

962....dia de la truita de riu

Encetem setembre amb passió desfermada, avui és pels antics francesos del segle XVIII el dia de la truita de riu , el mes encara fructidor, a veure si fructifiquem d'una vegada i convertint les esperances en realitats i les possibilitats en fets reals ( que no pas reials) la truita de riu ( pels veïns : trucha) és parenta dels salmons, aquells que remunten riu amunt , la truita de riu que riu veient els canguelis de gent no civil que comença a emplenar-se de furor patri ......encetem setembre i tenim set , set de llibertat, nou cents seixanta-dos és el número de posts d'aquest bloc i si no vaig errada em manquen 38 per arribar a la passada de 1000 entrades, apunts o post de planxar o com es vulgui anomenar, és clar que com ja he dit manta vegades el primer any de bloc va ser pura follia de penjar imatges, vídeos i el que fos per joia i gaudi personal i expansiu i desconeixement del funcionament t dels blocs, tot s'ha de dir,  com no sabia com fer-ho alguns dies en penjava dos i tres i fins i tot quatre....per això estic a la ratlla d'arribar a la rucada de 1000, i sense iva.....

Ja em rumiaré si fer no fer o no fer res de res especial per quan arribi.....espero que abans que passi , altres successos arribin .....l'onze és aprop i no hi ha autocars ni trens buits....en tenim ganes i desig i dret ....i encara que ja ha donat la volta al món us penjo el vídeo que han preparat per l'ocasió.  les paraules d'Espriu ens ressonen en els cors i a la vora dels llavis s'espera amatent un crit de llibertat.....

16 comentaris:

  1. els càlculs estimats per dia apunten pel post 1000? ho dic per estar a l'aguait.

    ResponElimina
  2. 1000 posts no són cap ximpleria, i tant és com hi hagis arribat. És una xifra digna d'un blog (con)sòlid(at). A veure què ens vas explicant d'aquí a allà, i també després. De moment, moltes ganes de reivindicar i d'anar a la manifestació, fins i tot jo en tinc, que no em solen agradar aquests actes, però aquest cop no me la vull perdre.

    ResponElimina
  3. No me'n canso d'aquest vídeo ni dels versos del'Espriu...

    Esperem els 1000 apunts... però ja te'n felicito d'entrada!

    ResponElimina
  4. Jo sóc més de truita de patata, esperaré el seu dia.

    ResponElimina
  5. Doncs 1000 entrades al 21% d'IVA cultural. Te va a salir por un pico la tortilla de río. :) Un petó.

    ResponElimina
  6. Tot i que jo no compto res del meu blog, ni els dies que fa que el tinc, ni els posts publicats, ni res, penso que si que hauries de fer alguna cosa especial per a celebrar aquests 1000 que és una xifra prou sucosa com per a sucar-hi pa, oi?

    ResponElimina
  7. Sefarad és dura d'oïda i el ball de bastons sembla un presagi...
    I això dels 1000 posts s'ha de remullar!

    ResponElimina
  8. Jo, com la Carme, te'n feliciti d'entrada.
    I jo, com tu, i de la mateixa manera que tu, també tinc el desig de veure definitivament aquesta terra lliure de tots els espolis.
    Salut i independència.

    ResponElimina
  9. Bé, esperarem la celebració dels 1000 per felicitar-te!

    caram, quin setembre. I quin vídeo.

    Completament d'acord, independència és llibertat.

    Xò ja em permetràs ser la veu discordant (o més que discordant, tocanassos) de la catosfera. Tot i que sé que si aconseguim la independència d'Espanya ens sentirem més lliures, vols dir que serem independents i lliures? dels mercats, dels polítics,... tots aquests demanen una independència molt més gran.

    A mi m'han prés llibertat, la de la meva independència de casa. I precisament, els que manen. La independència no només ha de ser d'un mapa. De fet, a mi aquest tan me fa, ja me'n sento lliure, catalana i lliure de sentir com vulgui.

    El dia 11 seré al carrer, demanaré la independència, x recolzar els qui creuen que així millorarem, xò continuo pensant que si no canviem moltes altres coses, tan se dóna qui ens mani, els pobres seguirem fent-nos més pobres i els rics més rics.

    Son sentiments molt oposats, dues coses diferents, xò alhora crec que s'han de tenir en compte. Molta gent està convençuda que la independència ens farà sortir de la crisi, xò això sol no ho crec. Tan debò m'equivoqués.

    ResponElimina
  10. Mira que si es donés la circumstància que el mateix dia que et felicitem pels 1000, ens puguéssim felicitar tots per la (ditxosa, per fi aconseguida) independència!

    @Rits, no vindran les flors i les violes, amb la independència, això segur i sense cap dubte, però ens haurem tret del damunt un problema molt gros!

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats, 1000 és molt, eh?! En pots estar molt i molt satisfeta. Espero que aviat arribem a compartir amb tu un post d'alegria en veure definitivament la nostra terra lliure!

    ResponElimina
  12. Pons no ho sè en falten 38 post suposo que amb el ritme actual trigaré uns tres o quatre mesos....ja anunciaré la fita!
    Gràcies Xexu si més no un bloc molt postejat jajaja si és una xifra respectable! a veure si ens trobem a la mani...com que no t'he vist mai igual et tinc a la vora ...
    AAAAAmen Quadern de mots...així sia!
    Carme moltes gràcies per felicitar-me per endavant ....encara em queda per arribar-hi....!
    Jpmerch em sembla que els francesos del XVIII encara no feien truita de patates! però podem fer un nou calendari!
    vicicle si em sortirà molt cara la truita o la tortilla! besets!
    Gràcies Rosana!
    gràcies Laura T no de fet no ho compto ho compta blogger per mi cada cop que faig un nou pot em diu quin número és....ja em rumiaré alguna cosa...
    Gràcies Glòria si Sefarad és sorda i cega encara que muda no....espero que el ball de bastons sigui amb ball i sense bastons...alguna cosa remullarem quan arribi als mil!
    gràcies Jordi salut i independència!!!!
    Rits no creguis tampoc discordes tant ...o almenys no ho veig així , no sóc tan ingènua per creure que sent independents es resoldria tot, i que de sobte la crisi es faria fonedissa, ja ho sé ...ni és ni serà tant fàcil, però mira al país basc tenen crisi com altres però la noten una mica menys perquè? perquè disposen dels seus propis recursos econòmics i això implica no fer tanta retallada.... primer la independència, després ja anirem perfilant, exigint i demanant quin model de país volem, quins serveis , i per això el poble seguirà amatent i d'aprop el que facin els seus governants , ja sé que potser es vol "vendre" la idea simple i simplista que molta gent vol creure's que tot s'arreglaria, és clar que no però d'entrada molta gent i molts serveis d'integració social, d'atenció a les persones i un llarg etcètera...no haurien de patir per no arribar apagar sous i haver de retallar serveis perquè com a mínim els diners serien tots per aquí els que produïm aquí , això d'entrada facilitaria les coses , quan la gent té clar el seu futur més proper tot va millor, evidentment jo vull que el futur estat europeu català sigui un estat de dret, que preservi i ajudi i protegeixi els drets de les persones i els col.lectius, que sigui just i social...no és la panacea però si almenys els diners els tenim després hi haurien d'haver eleccions, i demostrar tarannà democràtic per tal que tots hi tinguin cabuda a Catalunya, nadius, adoptats, i nouvinguts i fins i tot pels qui fa anys i panys que hi viuen i manifesten no entendre ni un borrall de català, jo vull una Catalunya que tingui en les seves mans la totalitat del seu destí ara per ara no en tenim gens , ens tenen esclavitzats , coartats i descapitalitzats.... i d'altra banda rits per acabar amb les classes socials i el capitalisme caldria una veritable revolució que de moment encara veig molt lluny, l'alternativa van ser durant dècades els països comunistes però ja hem vist els resultats ....primer la independència més tard la revolució social ....em recorda vagament el que va passar durant la guerra incivil , uns voline primer guanyar la guerra , els altres primer la revolució ( van col·lectivitzar transports, expropiar terratinents i ocupar palaus.... però al final es va perdre la guerra i la repressió posterior ho va anorrear tot, autonomia, vides, somnis i tot plegat , jo crec que hem d'anar pam a pam .....amb pas ferm ! visca Catalunya lliure!!!! i un altre món és possible només cal que comencem a fer-lo realitat!

    Ferran si ara estic , estem vivint el pitjor dels malsons, aleshores seria viure el millor dels nostres somnis el post 1000 i la independència! ja veus que he respòs llargament a la rits

    Gràcies Sílvia ! de tots els post no n'estic satisfeta de la xifra si és molt rodona i amb tres zeros...seria magnific! post mil i llibertat per decidir gastar els nostres propis diners!

    ResponElimina