Paisos Catalans

diumenge, 17 de febrer del 2013

Ruïnes ( Relats conjunts)

RUÏNES , això que veus són ruïnes del que fou un palau esplèndid, un palau habitat en altre temps per uns reis , uns reis que paraven la mà i cobraven dels seus súbdits....  uns reis inviolables però que podien violar, uns reis que es feien rics amb negocis bruts a esquenes del poble i sostinguts per trames i fils d'una teranyina espesa ,innoble , decadent, no democràtica , dictatorial. Les aranyes  gegantines tenien les potes enfonsades i lligades als becs d'unes gavines immenses carregades de diners robats i espoliats als seus súbdits....com veus només me'n puc alegrar en contemplar l'estat actual  d'aquell antic palau ric de riqueses i pobre d'esperit....però no , no sento pas alegria sinó una tristesa amarga com el fel i blava com mil oceans de rabia continguda i misèria acumulada.....varen passar moltes coses , un temps enrere , completament irreals, inimaginables ,  vivíem en un estat permanent d'indefensió sota uns poders malvats que enlloc de protegir, enlloc de crear llocs de treball ,  enlloc de curar els malalts, enlloc de proporcionar un habitatge digne, una sanitat a l'abast de tothom , una bona educació, unes garanties processals i un accés a la justícia gratuït .....feien tot el contrari; engreixaven com a bacons els qui més tenien, amagrien els necessitats, empobrien la població,  donaven eines i arguments falsos i  perquè milions de persones es quedessin sense una feina per a viure, els treien de casa, els hi prenien , quedaven sense sostre i sense llar i ofegats, condemnats de per vida a morir lentament una agonia lenta i asfixiant sense cap bri d'esperança, molts es suïcidaven, i els pocs que encara tenien una ocupació remunerada veien com cada dia cobraven menys per a realitzar més i més feina  , esclavitzats i atemorits per por a perdre el sou......però vet aquí que dia a dia, nit rere nit, creixien els moviments de resistència, mica en mica la gent es va aplegar amb la gent, arreu s'organitzaven en grups, en associacions, i un dia , va començar callada, tossuda, una onada imparable d'indignació, de valentia, de fets, d'opinions, seria moolt llarg explicar-ho...i aquestes ruïnes que veus són testimoni simbòlic del final d'aquelles terribles  barbaries i l'inici d'una altra manera de viure......
Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865

























33 comentaris:

  1. Veig que encara no hem arribat al final del relat....ara estem quan preparem la revolució.
    Bona i real aportació, espero que encertis el final

    ResponElimina
  2. Un conte que malgrat ens explica un munt de dolenteries ben classificades, ens omple d'esperança, està narrat amb molta ambició i et fa desitjar que tot acabi com tu dius.
    Tant de bo!!

    ResponElimina
  3. De la manera que ho expliques, es veu clarament que no és ficció. A qui se li podria acudir una situació tan desesperada i injusta mentre escriu un relat? No pot ser, això només ho proporciona la realitat!

    ResponElimina
  4. Mare meva, com ho expliques, Elfree!!!!

    Aquestes ruïnes com el final de la injustícia.

    ResponElimina
  5. Espero veure-les ben aviat, aquestes ruïnes.
    I tens raó: és el lloc adient per abraçar el futur.
    Una abraçada també per a tu, Elfree.

    ResponElimina
  6. Està tan ben escrit que qua acabes el relat te n'alegres que aquestes ruïnes siguin justament això, unes ruïnes. És il·lusionant saber que es pot acabar amb la barbàrie malgrat que els bàrbars ens diguin que no.

    ResponElimina
  7. Aquest serà el final de tanta injusticia i tanta maldat,una ruïna.
    Malgrat tot, encara tenim il·lusió i força.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  8. Vull pensar que el teu relat és premonitori. Tant de bo que algun dia les ruïnes que visitem siguin les d'un malson que ens ajudi a despertar i a estar alerta.
    Bona setmana, Elfreelang!

    ResponElimina
  9. Buff, ple de realisme i de vitalitat aquest text. Ara sóc jo que em trec el barret. M'agrada molt que sempre en els teus relats crítics hi plana aquesta força i aquesta esperança que és la que ens hauria de fer tirar endavant i construir-nos a partir de les ruïnes. Salut!!

    ResponElimina
  10. Deixant a part que està tot ell molt ben escrit, jo en destaco la força del final!! Que no es perdi!

    ResponElimina
  11. Un regal pels amants de llegir els relats conjunts. M'encanta!

    ResponElimina
  12. uau!!! qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, no?

    ResponElimina
  13. Caram ! Sembla una peli d'aquelles del realisme italià !...el dolent és,que la realitat, en aquest cas, supera a la ficció....
    Bon relat !

    ResponElimina
  14. Ens cal, ens cal l'inici d'una altra manera de fer les coses, com aigua de pluja com se sol dir.

    ResponElimina
  15. Aquesta historia em sona...
    L'historia és repeteix, ara falta esperar l'ultim capítol, on la gent reacciona i acaba amb la barbàrie.
    Ja triga...

    ResponElimina
  16. I d'aquell temps tan dur, tan difícil, tan injust... només en queden aquestes pedres com a testimoni.

    Aquestes runes restaran aquí, perquè ningú perdi la memòria, perquè mai uns fets tan terribles es tornin a repetir.

    Uaaaaaaaaau :-))

    ResponElimina
  17. Ei Elfree, que ja veig per on va la cosa.
    M'estimo més la ruïna com a metàfora del que són, més que no pas com ens voldrien deixar.

    ResponElimina
  18. Tant de bo!... Aquest final esperadíssim només el podem escriure nosaltres, encara que ens pugui semblar que estem mancats de paper, de tinta i fins i tot, d'ordinador...

    ResponElimina
  19. Brillant, carregat de realisme esperançador.

    ResponElimina
  20. Ganes hi ha, d'aquest renaixement, i ens anem movent encara que no com una onada imparable (encara)... Llegir-ho tan ben escrit ajuda!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies els vostres comentaris ....i jo que em pensava que no m'havia sortit prou bé....el vaig escriure a raig això sí!

    ResponElimina
  22. Tant de bo poguem visitar-les aviat, aquestes ruïnes!

    ResponElimina
  23. Elfreelang, T'ha quedat genial! M'agradaria, però, que no fos tant real!

    ResponElimina
  24. M'agrada el teu estil reivindicatiu.

    ResponElimina
  25. gràcies !!!! la realitat sempre supera la ficció!

    ResponElimina
  26. Que no tarde molt, el final de les barbaries, i nosaltres que ho vejam. Molt bo, Elfree :)

    ResponElimina
  27. De les ruïnes naixerà una nova esperança.
    Les ruïnes són el principi de les revolucions
    Salva

    ResponElimina
  28. doncs sembla que el temps no hagi transcorregut tristament! molta sort! el teu blog tot un descobriment! gràcies!

    ResponElimina

  29. M'ha agradat molt- L'ambientació i la forma com l'has escrit. I realment, sembla que estigui d'absoluta actualitat!

    ResponElimina
  30. iblama tens blog? no he pogut accedir al teu perfil...moltes gràcies!
    gràcies helena!

    ResponElimina

benvinguts comentaris