Paisos Catalans

diumenge, 30 de juny del 2013

De concerts , carxofes i sermons

Si consulteu la viquipèdia  veureu una selecció d'esdeveniments, necrològiques , aniversaris, santoral i altres fets , que tenen en comú  que van passar un dia com avui 30 de juny, pel ,ja tant utilitzat aquí ,antic i efímer calendari republicà francès del segle XVIII  avui és el dia de la carxofa, jo ahir vaig contemplar , escarxofada, des de casa estant, el concert d'ahir , emotiu i emocionant i espero que porti bons averanys i l'empenta perduri  en el camí de poder decidir què volem ser i on volem anar .....lamento no haver assistit, i lamento que vaig estar, enlloc de tossudament alçada , més aviat rotundament esgotada i escarxofada davant el televisor ( igual que  l'Albert Om.....però el meu esperit hi va ser , hi es i serà....vaig recordar-me a mi mateixa en el concert de 1985.....altres temps, altres anys, altres edats......no vull que passin els anys i hagi de recordar aquest sense haver pogut anar a una urna a depositar el meu si .....
http://www.ara.cat/fotografies/Concert-Llibertat-imatges_5_946155377.html



Us poso l'enllaç de http://www.vilaweb.cat on hi ha uns vídeos resum del concert d'ahir. 

 I res més per avui.......ahir i abans d'ahir també es va celebrar ,uns festivament i altres reivindicant ,el dia de l'orgull gai, encara hi ha molta discriminació, moltes diferències  , molts adolescents que pateixen , països on són empresonats, matats, per ser diferents .....

i com que no trobo les paraules adients us deixo aquestes frases ( atribuïdes a Brecht però que són de Martin Niemöller un sacerdot luterà que sembla les va dir en el context d'un sermó l'any 1946) 

Ho he  tret literalment de viquipèdia ;
Original Traducció
Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr, der protestieren konnte.
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.
    

16 comentaris:

  1. Un text molt colpidor i realista i potser també actual...
    Bon diumenge,tossudament alçats o escarxofats !

    ResponElimina
  2. Doncs jo no vaig poder ni veure'l per internet, ja que no acaba de carregar-se la pàgina amb certa continuitat i és un desfici, però el que he llegit i vist al vilaweb és molt important per a vosaltres. Una abraçada esperançada.

    ResponElimina
  3. Jo també vaig seguir el concert des del sofà de casa. Potser no tossudament alçat però si profundament emocionat. Entre molts d'altres, aquest moment del mosaic que ens ensenyes a la foto va ser impressionant.

    ResponElimina
  4. M'ho vaig passar pipa, pipa, va ser emocionant molt, però encara va ser molt més alegre i combatiu de molt bon rotllo. Units no n'estem gaire mai, però en el concert d'ahir se sentia una gran il·lusió d'unitat.

    "No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu"

    Jo tenia un paper blau, que per la situació del mosaic diria ben bé que pertanyia a la O de Catalonia... un petit paperet blau que junt amb els altres construïa un missatge al món.

    Els escarxofats, també hi éreu... no et creguis hi vaig pensar molts cops en comptabilitzar els escarxofats... :)

    ResponElimina
  5. Jo també hi era, tossudament escarxofada. I el meu fill petit, que treballa al camp en hores liures (diguem que és la feina "petita") i que va estar-se dret (per exigències del guió) estoicament i tossuda, em deia, via WhatssAp: "mama, no ho veig, perquè no ens deixen, però ho sento. "Gallina de piel"!

    I vaig veure tota la part que no van donar per tevetres (la de no se sap qui) a través d'internet, encara que costava molt que es carregués i de tant en tant es quedava "clavat"...

    Efectivament: gallina de piel!

    ResponElimina
  6. Fe de rates:

    les hores són LLIURES, no liures :D

    ResponElimina
  7. Aquest sermó de Martin Niemöller m'ha agradat molt i el comparteixo. Hem de lluitar contra les injustícies vinguin d'on vinguin, i tant és a qui van dirigides. Això és diu solidaritat. I la solidaritat crea solidaritat també per a nosaltres.

    ResponElimina
  8. Som masses. No podran amb nosaltres! Tossudament alçada.

    ResponElimina
  9. Hi ha tantes coses per reivindicar, tantes injustícies contra les que lluitar, ja ens podem calçar i no perdre les forces, perquè les forces no les hem de perddre mai, mai. Tant se val si ho fem al camp o des de casa, en qualsevol racó de la nostra vida, però l'esperit ha d'estar sempre actiu. Alguna cosa aconseguirem amb pluja fina, oi?

    ResponElimina
  10. Sempre havia pensat que era de Brecht, però sigui de qui sigui aquest text que reprodueixes sempre em posa la carn de gallina.
    El concert també, MOLT emocionant.

    ResponElimina
  11. Potser si anem alçant la veu al final ens faran cas i poc a poc podrem combatre totes aquestes injustícies.
    Jo no hi vaig poder ser al concert i creu-me que tinc rabieta... i els versos, si més no, són colpidors.

    ResponElimina
  12. Bé, segur que tindrem d'altres oportunitats per reivindicar el que és just i inparable. Sigui com sigui, quan celebrem la independència hi serem tots.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies pels vostres comentaris!!!!

    ResponElimina
  14. Jo també, des del sofà, la cadira i, durant les notícies -que van tallar- des de l'ordinador!! ;-)))

    ResponElimina
  15. Ostres, brutal aquest text poètic d'aquest sacerdot. Sí, la deixadesa és pecat. Acuclar els ulls també.
    Salut.

    ResponElimina
  16. Assumpta des del sofà o des del camp però hi érem...
    Igor el text ha donat la volta al món és impactant sí!

    ResponElimina

benvinguts comentaris