Paisos Catalans

diumenge, 21 de juliol del 2013

No se sap mai

Mes: thermidor , dia del meló......
mes :juliol dia 21 , avui va néixer en Josep Sunyol i Garriga  que va ser president del FC Barcelona, també  membre destacat d'ERC i que morí assassinat al front el 1936 , i un dia com avui morí en Calders autor i escriptor , dibuixant, també un dia com avui morí el meu progenitor ....i la vida continua malgrat tot .....la vida sense la mort no tindria gaire sentit....i a l'inrevés, tothom tenim la nostra data de caducitat, encara que , moltes vegades igual que ha passat amb els iogurts la data podem allargar-la una mica amb ajuda de la medecina i els nous descobriments  .....espero que el Tito també pugui allargar molt la seva data ......

La calor ....la calor em fastigueja ....
us poso un breu i impagable text d'en Calders :
No se sap mai
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.


15 comentaris:

  1. Genial Calders! Tant de bo ningú hagués d'exiliar-se de Catalunya, ni per dictadures ni per raons econòmiques ni per res.

    ResponElimina
  2. Una forta abraçada, Elfree, pel que el dia d'avui suposa per tu.

    ResponElimina
  3. la vida continua, ens colpeja, ens fa patir, la passió de viure, perquè si, tot té el seu final i aquest, com a mínim, que ens digui que hem sabut viure.

    Un petó!

    ResponElimina
  4. És complicada la vida, però és la única que tenim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Que bo que és en Calders! M'agrada molt el post d'avui i com lligues les efemèrides amb el sentit remot de la vida. Petons

    ResponElimina
  6. La mort és de les poques coses segures que tenim, però tot i això mai no s'està prou preparat per assumir-la. Molta sort a tots els que lluiten, i un gran record pels que ja no hi són.

    ResponElimina
  7. Recordo molt bé què feia el dia que va morir Calders... bé, al menys en el moment que me'n vaig assabentar. Feia tanta calor com avui, em sembla. Em va agafar de sorpresa, no m'ho esperava...

    Un post ben complet, Elfree.

    Abraçades, bonica!

    ResponElimina
  8. Ui quanta mortaldat en aquest post >_<

    ResponElimina
  9. El meu progenitor, com dius tu, també va marxar un dia 21, però de setembre.
    La mort és una putada pel que es mort, però també per qui es queda. Jo sempre penso una cosa sobre la mort: quan em mori, em farà molta ràbia no poder acompanyar la gent que es quedi a anar a fer el cafè o el dinar de després de l'enterrament. Ja veus tu quina bajanada.

    ResponElimina
  10. La vida és bella i alhora és dura. Probablement més dura que bella però, tal com diu Glòria, és l'única que tenim.

    ResponElimina
  11. Ostres, un 21 de juliol va morir el teu pare i va néixer la meva germana, per a mi és un dia feliç... em sap greu, la vida sense la mort no té sentit però la mort sempre és una putada (no trobo cap paraula millor), una abraçada forta

    ResponElimina
  12. em passa com al dèric: em sabrà greu no ser a la "festa" que m'agradaria que muntessin després de la cerimònia d'acomiadament (que no té per què ser a l'església, ep!)...

    e la nave va! (de moment)

    ResponElimina
  13. La mort arriba a vegades amb algun avís i moltes sense més ni més. Ens costa assimilar-ho moltes vegades, és una de les coses per les que mai estem preparats els qui quedem i ja en podríem anar aprenent pq si alguna cosa segura sabem és que tard o d'hora ens arribarà a tots.
    Quin tema aquests! Carpe diem!

    ResponElimina
  14. Mai se sap, de vegades pense que és millor no pensar,tot i que d`altres crec que millor pensar i valorar el que tenim i així gaudir de cada instant estimar i deixar-nos estimar.

    ResponElimina
  15. gràcies Loreto , Calders va ser un geni!
    Gràcies Vicicle per l'abraçada!
    Gràcies rits la vida és vida i l'hem de viure tant bé com podem ..abraçada!
    Sí Glòria només en tenim una t'abraço també!
    Gràcies Silvia!
    Xexu la vida sense saber que un dia morirem potser seria molt diferent...gràcies!
    Gràcies Carme abraçades!
    pons 007 és el que té ser viu un dia et mors...
    Deric és curiós a mi també em fa ràbia no poder ser-hi quan ja no hi sigui...la mort la gran incògnita!
    novesflors la vida sí és única , dura i bella tal com dius..
    Merci Gemma les dates tant capricioses, de vida, de sants, d'aniversaris i de morts...abraçada!
    Montse sempre he volgut saber el que passaria al meu voltant aquell darrer dia... e la nave va....i que duri!
    Laura T mai estem preparats per assumir la mort....però vaja és estiu i carpe diem..gràcies!
    Jordi mai se sap si és bo pensar-hi o no...hi estic d'acord amb el teu dubte



    ResponElimina

benvinguts comentaris