Paisos Catalans

dissabte, 30 de novembre de 2013

Amb un pic i una pala

Potser hauria d'anar a cercar un calendari més antic que no pas el segle XVIII però vaja ja estem al mes de frimari i avui és el dia del pic ....celebrem el dia del pic ....que amb pic i pala podríem fer molta feina en aquesta reculada general involutiva i reaccionaria...
Quines coses faríeu  amb un pic i una pala? 
Per exemple jo aniria fent un fossat ben gros per encabir-hi tots els politicastres corruptes que tanquen televisions, els qui s'han embutxacat milions....del poble, els qui fan i desfan lleis com a xurros mal fets  ....
I vosaltres?
  XeXu ha dit...Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país
Carme ha dit...
Ja ens ho estem currant a pic i pala, tot això... Com més entinguem millor...
30 de novembre de 2013 17.08
Elimina
Blogger Loreto Giralt Turón ha dit...
D'entrada els utilitzaria per separar els països catalans d'Espanya, una rasa ben llarga i ample. I després potser faria com tu i en llençaria a uns quants dins el forat.
30 de novembre de 2013 17.12
Elimina
Blogger Sílvia ha dit...
He recordat i buscat aquests versos de l'Ovidi:

Però si em faig vell no importa.
M'importa una veritat.
I la busque amb pic i pala
com a un tresor amagat.
Picaré fins al comiat!

Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)
30 de novembre de 2013 18.07
Elimina
Blogger novesflors ha dit...
Jo posaria a tots aquests que tu esmentes a picar 8 hores diàries, a veure si llavors veien les coses més clares.
30 de novembre de 2013 19.39
Elimina
Blogger El porquet ha dit...
Jo els donaria el pic i la pala a tots ells, i així podríem fer realitat, per fi, la proclama d' "a pic i pala tots"!

El meu somni humit, ho confesso,
30 de novembre de 2013 20.33
Elimina
Blogger Rafel ha dit...
Millor que piquin ells. Mentrestant, que sentin per megafonia això de la reforma laboral i el progrés de la humanitat (Botella dixit)
30 de novembre de 2013 22.17
Elimina
Blogger rits ha dit...
Doncs jo, poc original, hi faria un hort. Per plantar-hi verdures noves, fresques i lluents, verdes d'esperança, que generin aire fresc. Potser així, amb el cos i l'ànima una mica més sans podriem veure molt més la feina que hem de fer. Deixar-nos dels altres que mai miraran per nosaltres i cuidar-nos els uns als altres.
1 de desembre de 2013 10.30
Elimina
Blogger joan gasull ha dit...
Jo estic tant emprenyat que els fotaria el manec pel.......callo, millor callo. Ah, i després directes al forat que has fet tu.
1 de desembre de 2013 11.22
Elimina
Blogger Laura T. Marcel ha dit...
Hi havia una director general a l'empresa que vaig treballar molts anys que quan trobava les errades d'algun incompetent sempre deia: "¡Cuantos brazos robados al campo!"
Aquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!
1 de desembre de 2013 11.54
Elimina
Elimina
 

11 comentaris:

  1. Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país.

    ResponElimina
  2. Ja ens ho estem currant a pic i pala, tot això... Com més entinguem millor...

    ResponElimina
  3. D'entrada els utilitzaria per separar els països catalans d'Espanya, una rasa ben llarga i ample. I després potser faria com tu i en llençaria a uns quants dins el forat.

    ResponElimina
  4. He recordat i buscat aquests versos de l'Ovidi:

    Però si em faig vell no importa.
    M'importa una veritat.
    I la busque amb pic i pala
    com a un tresor amagat.
    Picaré fins al comiat!

    Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)

    ResponElimina
  5. Jo posaria a tots aquests que tu esmentes a picar 8 hores diàries, a veure si llavors veien les coses més clares.

    ResponElimina
  6. Jo els donaria el pic i la pala a tots ells, i així podríem fer realitat, per fi, la proclama d' "a pic i pala tots"!

    El meu somni humit, ho confesso,

    ResponElimina
  7. Millor que piquin ells. Mentrestant, que sentin per megafonia això de la reforma laboral i el progrés de la humanitat (Botella dixit)

    ResponElimina
  8. Doncs jo, poc original, hi faria un hort. Per plantar-hi verdures noves, fresques i lluents, verdes d'esperança, que generin aire fresc. Potser així, amb el cos i l'ànima una mica més sans podriem veure molt més la feina que hem de fer. Deixar-nos dels altres que mai miraran per nosaltres i cuidar-nos els uns als altres.

    ResponElimina
  9. Jo estic tant emprenyat que els fotaria el manec pel.......callo, millor callo. Ah, i després directes al forat que has fet tu.

    ResponElimina
  10. Hi havia una director general a l'empresa que vaig treballar molts anys que quan trobava les errades d'algun incompetent sempre deia: "¡Cuantos brazos robados al campo!"
    Aquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!

    ResponElimina
  11. Moltes gracies incorporo al post els vostres comentaris!

    ResponElimina