Paisos Catalans

dijous, 26 de desembre de 2013

Canelons de Sant Esteve

Ja heu preparat els canelons? amb el món tant regirat i capgirat que vivim o més aviat ens fan patir...no sé fins a quin punt les tradicions nostrades es mantenen.....ahir Nadal, i amb les restes de la carn d'olla del brou amb galets de tota la vida , ma mare es passava la nit fent els canalons , picant la carn i enrotllant un a un els canalons.....què bons els canelons fets per la mare!.......els anys passen i també pesen, hi ha morts doloroses, totes les morts ho són per descomptat, que aquests dies de gresca i xerinola apareixen entre les boires del cava , camuflats entre els raves de l'amanida o el tap de suro abandonat a la seva dissort damunt la taula per recordar-nos que hi són , no presents i si absents ....ma mare més velleta segueix encara cuinant.....enyoro el pare, els avis, els oncles , alguns cosins ....tots ells al cel o algun lloc vaporós on no sé si els pot arribar algun trosset de torró de Xixona o una mica de cava .....llei de vida diuen, deien , la vida és vida perquè té un camí , un recorregut únic, un final que voldria creure que només són uns punt suspensius o un punt i seguit .....alço una imaginaria copa transparent per brindar per tots i totes,  també pels qui són presents en la seva absència , amén ....o sigui així sia.....

Espero que existeixi una mena de cel on els esperits beguin cava i brindin també per nosaltres ....desitjant que falti encara molt de temps per a visitar-los.....

ja heu preparat els canelons? 
per sant Esteve un pas de llebre......

10 comentaris:

  1. Inevitable en aquestes dates tenir un record pels que ja no hi són, i quants més anys passen, més gent ens falta, és clar. Esperem, però, que trigarem a retrobar-los.

    ResponElimina
  2. Avui no m'has fet riure... m'has emocionat...

    Fem aquest brindis pels que enyorem però que sentim d'alguna manera encara ben propers, esperant el dia en que podrem estar de nou junts :-)

    Els canelons són un dels millors invents culinaris de la humanitat.

    (Les parauletes aquestes de verificació són pesadetes, eh? A veure si el 2014 ens alliberes d'elles hehe)

    ResponElimina
  3. Salut per als presents i record per als absents. Bones festes!

    ResponElimina
  4. Bon recordatori Elfri. Per tots els absents, sense oblidar-nos en cap moment dels presents. I saps què, per tots aquells que vindran!

    Salut i espero que hagis passat un bon Nadal gaudint dels canelons de la mare.... jo ho he fet!

    ResponElimina
  5. Gràcies Loreto brindem!
    XeXu a mi cada vegada més amb el pas dels anys aquestes festes em porten records de les absències , esperem tardar a trobar-los...gràcies.
    Hola Assumpta ja veus...coses de la vida suposo....els canelons hi estic d'acord estan molt bons!....no sé com treure les captxa...o com es diguin....brindem pels qui hi som i pels qui no!
    Bones festes Puigmalet!
    Hola porquet celebro llegir-te, sí ja he menjat canelons !!!! salut i potxons!

    ResponElimina
  6. Els canelons de Nadal són com la magdalena de Proust. A mi em passa amb l'escudella i la carn d'olla. És bonic recordar-los per aquestes dates, un post preciós! Petons

    ResponElimina
  7. En dates com aquestes, tant si t'agrada com si no, és inevitable pensar en els que ja no hi són. Molts sentiments es contraposen però és bo tenir un moment per a pensar en els que hi van ser. I els canalons aquells d'una qualitat insuperable s'estan substituint també. Al final brindarem per "aquells canalons" que tampoc hi són...Les coses van canviant, encara que no vulguem.
    Bon Nadal.

    ResponElimina
  8. Jo tb enyoro. Ara mateix, estic cuinant una coca amb la recepta de la iaia... no m'ha quedat com a ella. I l'enyor fa que vulgui passar i gaudir dels moments que tinc amb els pares, per més que molt sovint m'enfadi amb ells.

    Una abraçada ben gran, Elfri!

    ResponElimina
  9. Sílvia m'ha fet molta gràcia la comparació amb la magdalena de Proust...una mena de recerca del temps perdut en forma de caneló ....gràcies!
    Laura T cert totes les coses canvien però crec que haurien de restar excepcions com les dels canelons....a mesura que vaig fent anys em torno més melangiosa en aquestes dates Bones festes!
    Rits encara que no et quedi com a ella segur que s'hi apropa molt ...encara que ens enfadem amb els familiars més propers ens estimen i els estimem
    abraçada!

    ResponElimina