Paisos Catalans

diumenge, 26 de gener de 2014

De l'ocupació franquista de llavors i d'ara

Ull , han passat 75 anys i encara ens falta saber molt.....aquí us deixo un article sobre l'heroi oblidat que va salvar Barcelona.....es veu que els comunistes volien aplicar allò de terra cremada i pretenien fer esclatar  Barcelona, literalment .....

I això altre és d'ara .....se m'escapa ....un intent de pacte? o què és això? el dinar per acabar amb el dret a decidir abans d'iniciar-se , per acostar posicions? a mi em fa mala espina i m'inquieta   
reunits per a dinar plegats .....


Mentrestant seguim tossudament alçats ! el camí fa il·lusió , i ens posaran entrebancs des de fora i des de dins......
i en aquest post farcit d'enllaços us recomano també La independència com a reparació històrica 


18 comentaris:

  1. Les coses no han canviat tant des de fa 75 anys, ni tampoc des de fa 300. Però saps què és el pitjor? Que seguim tenint molts traïdors infiltrats. No sabem quan ens la fotran, però ens la fotran segur. Els qui ho tenim clar no ens podem rendir.

    ResponElimina
  2. Aquest que va salvar barcelona, em recorda el que va salvar París.

    ResponElimina
  3. Com diu el Xexu , el pitjor es que encara tenim enemics a dintre, i més dels que ens pensem . Però no podem defallir, ara ja no, hem arribat massa lluny com per no arribar a bon port.

    ResponElimina
  4. Sembla impossible que després de tants anys de l"alzamiento" i tants de la mort física del seu "caudillo" hi segueixi havent franquistes. Però és així. Sembla que no ens n'haguem de desampallagar mai.
    Al menys, si marxem d'espanya, no ens governaran.
    Fita

    ResponElimina
  5. El bàndol franquista va ocupar militarment Catalunya, però de fet existia un bàndol feixista dins la pròpia Catalunya i em sembla normal doncs la guerra civil va ser ideològica (dreta contra esquerra) i no pas territorial o seccessionista.
    Observeu que en la llista surt Josep Pla o Eugeni d'Ors...
    No em sembla bé l'oblid d'Espanya cap a les víctimes del franquismes però tampoc l'apropiació dels nacionalistes de la causa republicana. Molts catalans eren de dretes, ergo molts catalans simpatitzaven amb major o menor mesura amb el franquisme. Catalunya no va ser mai un sol bàndol, vam tenir la nostra pròpia guerra civil, amb sindicalistes trucant a les cases a trenc d'alba per endur-se innocents o no a una mort injusta, esglèsies saquejades i salvatjades d'altra mena. I després la venjança va ser cruel i potser la van executar militars no catalans, però qui els va donar la informació per caçar els rojos? Mireu els cognoms dels alcaldes dels pobles a l'época franquista i veureu que són ben catalans. Errats potser, alguns cruels i d'altres simplement oportunistes però els catalans feixistes existien i no per això eren menys catalans. La història no és sempre com voldriem...

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Ui, sento la repetició. Una sola vegada, ja era potser massa...
    Perdó.

    ResponElimina
  8. Xexu és aquest un del nostres problemes que no ha canviat tant ....va molt bé recuperar documents i testimonis
    pons gracies pel detall si l'oficial nazi hagués obeït no hagués quedat dreta ni la torre Eiffield!( crec que l'he escrit malament)
    bruixeta haurem d'estar a l'aguait....i això no defallir , perseverar i perseverar!
    Xavier gràcies per la visita i el comentari....la transició va ser una presa de pèl!
    Coses2 primer de tot gràcies, ah l'he suprimit el comentari duplicat ....tens raó, la realitat és molt complexa i els reduccionismes no són bons, i fins i tot el Cambó va finançar juntament amb en March , un català i un mallorquí l'alzamiento de Franco , al final els diners, el poder i la barbàrie s'imposen davant altre tipus de coses, en Pla va ser un traïdor i l'Ors un altre, i resulta que per exemple molts capellans catòlics no van ser franquistes i van estar al costat del poble, i també hi havia qui cercava venjances personals aprofitant que la guerra ho tapa tot....tens raó molts feixistes eren catalans , molts van delatar els seus germans, els veïns.....però per a mi aquests catalans van deixar de ser-ho en el moment que es van girar contra el seu país i els seus veïns....gràcies per la teva estimable aportació coses2!

    ResponElimina
  9. Si ara no ho aconseguim passaran tres cents anys més abans no ho tornem a tenir tant a tocar

    ResponElimina
  10. osti Joan espero que no .....tres cents anys i tos calbs i criant malves

    ResponElimina
  11. 75 anys són molts i 300 una eternitat!
    A veure si d'una vegada podem tirar endavant, que ja triguem massa.

    ResponElimina
  12. Fa mal saber-ho, però la col·laboració "dels de dins" també s'ha de saber. Sense rancúnia, però saber-la. Per aprendre'n, que diu el tòpic.

    ResponElimina
  13. A tot arreu hi ha qui tira pedres a la pròpia teulada. D'acord amb en Jordi.

    ResponElimina
  14. Cal coneixer l'enemic, un post molt interessant

    ResponElimina
  15. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

    ResponElimina
  16. Glòria ens ho estant posant molt difícil, van a per nosaltres ...tens raó són molts anys però en el fons tot segueix igual
    Jordi la realitat s'ha de conèixer encara que no agradi
    rafel i de vegades pedres i canonades!
    Loreto gràcies l'enemic sempre s'ha de conèixer
    pons ja t'he fet cas

    ResponElimina
  17. He trobat molt interessant aquest article de l'heroi oblidat que va salvar Barcelona...
    Per desgràcia el fet de ser català no sempre vol dir ser partidari de les llibertats...
    I això del dinar , jo tampoc ho entenc , sembla una olla barrejada...
    I on son els famosos plans que en Rajoy tenia per Catalunya?
    Em sap greu que el meu pare no ja no visqui per veure la il·lusió que ens fa tirar endavant...
    Bona nit.

    ResponElimina
  18. M Roser mira jo també hi penso sovint en el meu, de pare, estaria molt il·lusionat i emprenyat també per altra banda

    ResponElimina