Paisos Catalans

dissabte, 25 de gener de 2014

Victus....

Amb el cap ple de poliorcètica, somiant amb baluards i combatent per laberints plens de morts mutilats , magatzems de pólvora i bales de canó , he viatjat durant cinc nits , manllevant hores a la son , per dedins de les trinxeres d'atac, m'he vist cavant amb les mans ensangonades pel fregadís .....m'han ferit durant el  setge brutal de Barcelona el 1714......he cavalcat i he corregut per camps i boscos .....he vist morts, he flairat en l'aire olor de sang i suor....m'he endinsat morta de por dins la mina propera a les muralles i feliçment trobada a temps .....m'he emocionat, he recordat ( no jo no hi era al segle XVIII però el meu avi em recitava de memòria allò que el seu avi li havia recitat: al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor   ....) m'he estat llegint Victus sí , quina cosa podem demanar a una novel·la ? que estigui ben narrada, que tingui grapa, que enganxi ....que ens transporti.....dono fe que Victus  compleix , i a una novel·la històrica? documentació, respecte als fets, versemblança?  Doncs també .....ja s'han escrit articles i opinions , evidentment l'autor fa novel.la és a dir recrea i inventa tot un imaginari , hi deixa anar perles amb deix irònic , el personatge principal en Martí Zuviria és creïble, evoluciona, dubta, és contradictori, aprèn i canvia , té por, dubta, a cops és covard, altres heroic, odia i estima.... ens dóna una visió dels polítics i alts militars ben galdosa.....els miquelets ens els mostra a cops , despietats i violents altres cops herois.....interessant , molt interessant .....francament si encara no l'heu llegit us la recomano ( i això que sovint em resisteixo a llegir els llibres massa llegits ....quan les expectatives són altes temo decebre'm ....) no no m'ha decebut gens, al contrari, m'ha atrapat!

Suposo que es allò que algunes vegades s'ha dit i comentat per la catosfera, no triem els llibres , són ells qui ens trien a nosaltres i ara devia ser el moment ......l'any del tricentenari de la desfeta......i ull que aleshores entre anglesos, castellans , austríacs, francesos , dins una embolicada xarxa d'interessos ....vam acabar lluitant sols .....derrotats, arrabassats, i esclaus .... l'acarnissament contra el poble català va ser terrible .....

Han passat tres- cents anys .....si varem resistir un setge de catorze mesos, un aniquilament que encara dura.....ara ens tirarem enrere per uns xitxarel·los botiflers i uns mentiders compulsius capgiradors dels mots i de les idees ? ens deixarem acoquinar per baladrers que esgrimeixen amenaces i cap argument raonable ni raonat?  

Demà farà 75 anys de l'ocupació militar franquista  de Barcelona , el 26 de gener del 39 ...... aquests dies entre nosaltres hi ha uns quants que han vingut a celebrar-ho......


21 comentaris:

  1. i tant que anirem amb compte Jpmerch....

    ResponElimina
  2. Em sap greu que no m'agradés Victus. Potser li he de donar una altra oportunitat. Quan vaig arribar a allò de les ciutadelles, els baluarts i els no-se-què, se'm feia tan feixuc que no vaig gosar continuar.

    De vegades ens cal trobar el moment adient, per un llibre. M'ha passat amb més d'un.

    Li donaré una altra oportunitat, com dic.

    I quant als txitxarel·los botiflers... que vagin cantant, i que ballin els que els segueixen. Nosaltres anirem a la nostra!

    ResponElimina
  3. Jo el vaig acabar de llegir fa un parell de dies. Coincideixo amb tu, és un bon llibre que t'enganxa i et colpeix. T'esgarrifes amb la crueltat d'aquella guerra i t'indignes veient que els que manen sempre estan més a favor dels de la seva corda que del poble que diuen representar (en això no es noten gaire els 300 anys passats, no?).

    ResponElimina
  4. Ostres, em sap greu. Tinc una altre opinió. La primera història, la del Vaubaun, em va agradar molt. Després em va semblar un bestseller d'aquests com n'hi ha molts.
    Això, segueixo entusiasmat amb el primer llibre, La Pell Freda. Mmmm, quina gran història.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Em quedo amb la idea que els llibres ens trien a nosaltres. Que hi ha un moment per a cada llibre...

    Abraçades!

    ResponElimina
  7. Em sembla que a mi encara no m'ha triat... hi ha un no sé que emocional que m'impedeix llançar-m'hi... no és el moment.

    Però sí que el vull llegir...

    Gràcies per acostar-m'hi una miqueta més.

    ResponElimina
  8. Quina colla d'ineptes...Em fan fàstig!
    Ah per cert! Bon llibre^-^.

    ResponElimina
  9. Justament és l'últim llibre que he acabat, i m'ha agradat força també. Alguna coseta a criticar, però en general, un llibre molt ben fet i que dóna una altra visió d'aquells fets, destacant els defectes dels dos bàndols. Per cert, saps que en Martí Zuviría va existir de veritat? Però segur que no va fer tantes coses com diu al llibre, és clar.

    ResponElimina
  10. A mi en va triar encara no va sortir de l’impremta. Bé va triar al meu marit, per ser exactes, jo en vaig resistir un parell de setmanes, però al final vaig caure. En va enganxar de la primera a l’ultima pàgina i això que també tenia els meus dubtes per ser un llibre massa recomanat, però recoi es un llibre deu

    ResponElimina
  11. M'agrada com ho expliques.A mi també m'ha enganxat, el recomano és una gran novel·la històrica.

    ResponElimina
  12. Encara no conec ningú que l'obre d'en Sánchez Piñol hagi defraudat
    I, com no pot ser d'altra manera, ara és el moment de llegir-lo
    Mentrestant anirem a donar un tomb per la Diagonal....

    ResponElimina
  13. El tinc pendent de llegir, i no tots els comentaris que he sentit són favorables. De tota manera Sánchez Piñol m'ha agradat en altres novel·les i aquesta és una de les que s'han de llegir.
    Els vostres comentaris m'animen a fer-ho ja!

    ResponElimina
  14. No l'he llegit, anotat a la llista.

    Per cert, jo ahir celebrava la meva santa i va ser molt més divertit.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  15. Montse a mi m'ha entusiasmat, també és cert que me l'he llegit en català i deu ajudar suposo

    McAbeu tens raó no sembla pas que hagin passat tres-cents anys avui gràcies al diari ARA he pogut llegir el document que va enviar el tal margallo a les ambaixades i no sé si és per riure o per plorar ....ni un argument sòlid
    Igor és cert que el llibre te unes parts més reeixides que altres ...tota opinió és valida!
    Jordi és cert ens trien....abraçades i ànims!
    Loreto més o menys com jo i això que té gruix la novel.la !
    Carme a mi la veritat potser si l'hagués llegit en castellà no m'hagués fet el mateix efecte ....moments per a tot
    maria ineptes és poc.....bon llibre sí!

    Xexu celebro coincidir amb tu , en conjunt és un molt bon llibre , una mica desigual , no ho sabrem mai si en Zuviria va poder fer o no o ser tal com el presenta l'autor
    bruixeta és cert un llibre molt recomanable jo he tardat una mica però m'ha arrossegat cap el 1714!

    montse ens ha enganxat a molts i moltes!

    Gregori un gran llibre d'un autor molt bo...vigila amb els tancs!

    Anima't Glòria ja veuràs com és fascinant , jo l'he llegit en versió catalana però

    sa lluna era santa lluna?
    aferradetes!

    ResponElimina
  16. Ostres, m'has fet venir ganes de llegir-lo!! Què bé que en parles!! ;-))

    Actualment no tinc temps per llegir... estic sempre fent polseretes i cosetes així per vendre pel carrer (iupiiiiii! m'he convertit en una venedora ambulant, amb tota la cara dura que això comporta... i a vegades una mica de vergonya quan veus gent coneguda... He aconseguit ser un personatge de Dickens!!) i llegeixo molt menys... sniff

    Jo vaig néixer per ser rica, ho tinc molt clar. No haver de fer res, que em portessin l'esmorzar, que em fessin tota la feina i jo dedicar-me a passar les hores en una chaise long, prenent te, i llegint...

    Mmmmmm... per on anava? Ah,sí, que no tinc temps per llegir, però, a més, pensava que no m'agradaria però filla, llegir-te a tu i que no et vinguin ganes d'agafar el llibre, no sé si és possible!! :-))

    ResponElimina
  17. Jo he llegit dos llibres d'aquest autor i no em van agradar gens, per això vaig pensar que si aquest era del mateix estil, passaria...Però segons veig no té res a veure amb els altres, realment és una novela històrica ben documentada ? perquè si fos així, potser m'animaria...
    Petonets.

    ResponElimina
  18. ui Assumpta encara que sigui taard responc ...el fet que m'agradés Victus pot influir que me l'he llegit en català .....dona ,ser un personatge de Dickens no et desmereix...em passa el mateix hauria d'haver nascut rica però saps aleshores jo no seria jo ni tu series tu....sort !
    Hola M Roser llegir és un acte ben personal ....realment s'ha documentat l'autor però no oblidis que al capdavall és una obra de ficció....si t'animes llegeix-la en català, els qui conec que vam llegir l'original, en castellà, els hi ha costat més

    ResponElimina

benvinguts comentaris