Paisos Catalans

diumenge, 2 de març del 2014

Salvador, per a tu





Fa molt temps, quaranta anys, les teves germanes mai han defallit, perseguint que finalment es fes justícia, han hagut d'anar fins a  Argentina on  una jutgessa María Servini de Cubría  investiga els crims del franquisme, han hagut d'esperar tots aquests anys Salvador , la teva germana petita ho explica en aquest vídeo  http://www.324.cat/video/4805731/Mercona-Puig-Antich-esp

Han escrit llibres sobre el teu cas, com Compte enrere d'en Francesc Escribano , molt abans sota el nom de Carlota Tolosa  nou estudiants de periodisme sota la direcció del professor Ramon Barnils van escriure La torna de la torna: Salvador Puig Antich i el MIL , ignoro si s'ha reeditat, i no fa gaire el llibre Cas obert Jordi Panyella amb un munt de testimonis sobre el cas i la farsa de judici...




http://40anys.salvadorpuigantich.info/

Per a tu Salvador i per tots aquells i aquelles que van ser ajusticiats sense justícia...
Afegeixo( avui 3 març) el vídeo de Lluís Danés , amb la contribució del Pep Guardiola i Carme i Imma Puig Antich


15 comentaris:

  1. Mai es podrà arreglar, però si que es podria fer una justícia que sentés precedents perquè no torni a passar

    ResponElimina
  2. Molts anys són els que han passat i molts crims els que han quedat sense que se'ls fes justícia.

    ResponElimina
  3. I els culpables no només han quedat impunes sinó que ocupen càrrecs públics. Els hauria de caure la cara de vergonya, però no saben què és la vergonya.

    ResponElimina
  4. El advocat de Sanchez Camacho va redactar la sentencia de mort d’en Salvador i te la barra de dir que no es penedeix de res perquè tot el que va fer va ser en aplicació de la llei vigent. Ràbia es poc.

    ResponElimina
  5. Tinc moltes ganes de llegir el "Cas obert" de Jordi Panyella.
    Espero que tard o d'hora es faci justícia.

    ResponElimina
  6. M'afegeixo al record, memòria de les coses que no es poden oblidar.
    Salut sempre.

    ResponElimina
  7. Jo també m'hi afegeixo... un record sempre necessari.

    ResponElimina
  8. Recorde quan vaig veure la pel·lícula. Encara em pense que estic plorant.

    ResponElimina
  9. 74? jo encara estava molt verd per aquella època xD

    ResponElimina
  10. Gràcies pel record. Em fa viatjar anys enrere, al funeral que li va fer la família de Vilafranca. Curiosament no aconsegueixo veure en color les imatges que relaten els fets viscuts. Un grup d'adolescents érem a la parròquia i a l'hora del funeral vam anar a l'entrada lateral de l'església de Santa Maria. Volíem entrar, però la policia ens ho va impedir. No obstant això, no ens hi vam moure. Vam estar escoltant el silenci que sortia de l'església. Un silenci que taladraba les oïdes, més que qualsevol crit,el de la mort sense cap sentit.
    Quan la família va sortir els vam acompanyar amb el nostre silenci, encara que ens convidaven a dispersar-nos.
    Com dol el dol en blanc i negre. El que costa oblidar-lo, si és que es pot...

    ResponElimina
  11. Gràcies Joan sí el mal ja està fet, però no pot ser que no es faci justícia

    Glòria , jo quatre anys més tard de la mort del Salvador vaig conèixer la Merçona, amb qui vam compartir moltes tardes d'estudis a primer curs de psicologia , també vaig conèixer la germana gran , per a mi té un especial significat

    Loreto sí una vergonya i una una indecència, un d'ells és advocat de la Camacho
    Bruixeta si ràbia i dolor !

    jo també me'l llegiré maria, la justícia ja va fer tard i serà ja tard si arriba

    Gràcies Olga per afegir-t'hi , no hem de deixar el record, salut i justícia!

    Gràcies Carme!

    novesflors a mi la pel·licula se'm va fer estranya, vaig conèixer les seves germanes i veure-les amb altres cares va ser xocant

    Pons encara que siguis jove no hem d'oblidar mai les injustícies

    Jordi sense justícia ni llibertat ni igualtat ni democràcia!
    Pilar desconeixia que tinguessin família a Vilafranca, de part de la mare? a mi encara em colpeix , al 74 jo tenia 15 anys ....uns anys més tard vaig compartir estudis amb la germana petita ....gràcies Pilar !

    Gràcies carme

    ResponElimina
  12. Un record tristament necessari.

    Vas anar als actes de commemoració? No em va donar temps d'arribar-hi, xò els vaig tenir ben presents.

    ResponElimina
  13. rits al final no hi vaig poder anar i m'hagués agradat molt, en esperit i cor jo també hi era

    ResponElimina

benvinguts comentaris