Paisos Catalans

diumenge, 28 de juny del 2015

Reflexions i retroflexions post docents

L'estiu enguany se m'ha presentat al mig del camí mentre estava entotsolada pensant cap endins....o sigui que ,de sobte , em topo amb la calorada i despertant-me ben d'hora ben d'hora per l'ardor asfixiant xafogós i per l'acabament del curs , no pas del riu que va a parar a la mar, sinó del curs docent ,lectiu , o com es vulgui nomenar.....que com els rius porta de tot i la desembocadura forma deltes de cansament, satisfacció, alegries i melangies no tot a parts iguals .....encara no ha acabat del tot l'aportació incansable de sediments i pòsits ja que durant el mes vinent encara he de fer el seguiment d'una alumna que està acabant la seva formació en centres de treball ergo FCT pels als iniciats de la cosa docent dels cicles formatius de grau superior altrament dits pels de la professió CFGS .....vaja la formació professional .....

I encara mantinc correspondència virtual amb els /les meus/ meves tutoritzats/ tutoritzades ....
Les petites grans satisfaccions són que segueixin el seu camí personal i professional, en el món laboral, en universitat de la vida i en l'altra ....l'acadèmica ....alguns i algunes volen fer treball social, altres educació social, psicologia....

Sempre he pensat i ho mantinc que fer de professora tutora és un aprenentatge constant de fer vincles i de desvincular-se mateix temps ....agafar i deixar anar .....implicar-se i des-implicar-se....com una tasca d'onada que va i torna de la platja  sempre igual sempre diferent ......he estat a primària ( l'EGB d'abans) a secundària i a batxillerat, a programes de garantia social, a ensenyament d'adults, a cicles formatius adaptats per persones diverses funcionalment on vaig aprendre moltíssim .....encara que edats , motivacions, facilitats i dificultats  dels diversos ensenyaments tinguin les seves característiques especifiques ....el que més valoro és el procés de vinculació humana, personal .....el dia que només em dediqui a instruir ,aquell dia deixaré la feina per què ja no tindrà sentit .....

Recordo que no fa gaire , quan ja les notes i qualificacions estaven dades i beneïdes, per tant cap ni una sospita de fer la pilota , mantenir una interessant conversa sobre una de les temàtiques del curs amb unes alumnes .....em va omplir de joia descobrir que es seguien fent preguntes .....el professional del present i del futur crec que ha de seguir fent-se preguntes més que no pas cercar respostes....al capdavall si et qüestiones acabarà trobant algunes respostes i les hauràs trobat tu , ja no et conformaràs amb respostes de manual, amb respostes alienes ..... 

notes a peu de post : la retroflexió és una mena d'acció dirigida cap un mateix , en l'aspecte sa seria una mena d'adaptació al context

23 comentaris:

  1. Caram, Elfree, quin homenatge cap a la teva professió. De vegades aboques aquí els teus estressos i ara et veig reconcilada retroflexivament (no coneixia la paraula!) amb el que fas. M'alegro que l'ensenyament t'aporti aquesta riquesa humana i que aconsegueixis fer alumnes crítics. Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. en el fons m'agrada treballar- hi , encara que m'estressi i podria dir un munt de retrocessos en la qualitat, i les condicions de treball .....però això no treu que m'entusiasmi el contacte amb l'alumnat

      abraçada !

      Elimina
  2. Per professionals com tu se salva l'ensenyament.

    ResponElimina

  3. És un d'aquells posts que cal llegir i meditar per la reflexió que fas de la teva feina i el teu lligam amb la mateixa. Dóna el gust llegir-lo!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  4. Tens raó noia, la nostra feina exigeix que ens impliquem o vinculem humanament i emocionalment, sinó ja podem plegar...
    Tinc un munt d'ex-alumnes que ara són mestres i això em fa sentir molt bé!
    Petonets i bones vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. implicació emocional sí! orgull de veure créixer i desenvolupar-se no té preu M Roser
      bon estiu! tècnicament encara no en tinc de vacances

      Elimina
  5. Tots 4 comentaris que em precedeixen són molt encertats.
    Un fragment de la cançó per a la meva mestra, del Serrat:
    ..."I si mai penseu en mi, mestra,
    que dels vostres ullets blaus
    hi neixi sempre aquella pau
    que feia un xic més dolça l'escola
    i no s'us faci un nus la gola
    dient: "què han fet..." "on han dut
    el meu grapat de menuts..."
    perquè vós no sabíeu, mestra,
    que el món és el mateix...
    que l'home és el mateix...
    i no és el mateix,
    l'olor de vostè,
    ai! Mestra,
    que l'aire del carrer."

    ResponElimina
  6. Amb totes aquestes reflexions queda clar que això de donar classes i fer de tutor no és només una feina, o no hauria de ser-ho. És pràcticament un art. I els 'clients' sempre valoren els bons artistes.

    ResponElimina
  7. Tot i les diferències (diferents edats dels alumnes i deferents graus d'estudis), saps com em sento d'identificada amb les teves paraules. A mi em toca més educar encara que ensenyar. Ja saps que els mestres hem de fer de tot, del que ens toca i dels que els toca a molts altres, per començar, del que els hi toca als pares. Però és veritat que ara que ja el curs està a punt de tancar-se, i amb totes les entrevistes fetes, reculls el fruit de la collita, amb totes les tempestes i pedregades que han anat caient durant l'any. I aquest any estic orgullosa de mi mateixa per com ha anat tot i per totes les felicitacions que he rebut. Per alguna cosa deu ser, oi? Suposo que és el premi a intentar fer sempre la feina ben feta, encara que a vegades sigui remant contra corrent. I crec que tu ets de les meves, així que felicitats col·lega!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Laura estic contenta que hagis acabat el curs satisfeta.....remant contra corrent com els salmons felicitats a tu també col·lega!

      Elimina
  8. Bons professors solen fer bons alumnes
    M’he llevat pilota avui xD

    ResponElimina
  9. Una feina que hauria de ser sempre vocacional per poder-la fer bé. Com tu, que la sents, la vius i la gaudeixes, malgrat l'estrès o la frustració que, a vegades, pot generar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no creguis Glòria mai m'hagues plantejat fer de profe ...vull dir que la meva vocació era una altra ....tinc un lema si no pots fer el que t'agrada fes que t'agradi el que fas

      Elimina
  10. completament d'acord amb la Gloria, és una feina que deuria de ser sempre per vocació... això marca la diferencia de llarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo la vocació m'ha anat agafant a mesura que hi treballo

      Elimina
  11. Què bé que et puguis sentir així de retrorealitzada en la teva feina que a més té aquest component vocacional tan destacat a la teva reflexió!

    ResponElimina
  12. És nota que gaudeixes de la feina, i els alumnes segur que ho noten.

    ResponElimina

benvinguts comentaris