Paisos Catalans

dijous, 17 de desembre del 2015

La fada que va desaparèixer .....

Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer   

Abans , fa un instant m'abraçaves
fa un no res eres amb mi .....
No , no ets cap somni , fada
el teu cos era real i flonjo
les mans molt blanques.....
Jo feliç tremolava ....
ha vingut la boira ....
Palplantat com fet d'escorça
punys closos d'absència
t'he vist desaparèixer....
Quin mal  fat m'ha pres la fada
que m'havia fadat ?


12 comentaris:

  1. Que bonic, encara que sigui trist... la boira que tot ho amaga.

    ResponElimina
  2. si ha tocat flonjo....era real, almenys amb això ja es pot viure

    ResponElimina
  3. Ja passa de vegades que allò que et sembla tenir ben agafat, et desapareix d'entre les mans. A veure si la pot recuperar, superant aquest mal fat que li ha pres la fada.

    ResponElimina
  4. Potser ha estat un somni, entre la boira, mai se sap.

    ResponElimina
  5. La fada que t'havia fadat.
    Aquest poema seria una lletra adient per un fado.

    ResponElimina
  6. La boira és molt misteriosa, quan s'ajau, desapareix el paisatge i no sabem que sortirà, quan el vent bufi i s'esvaeixi...A mi m'agrada, sempre em sorprèn!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Pobre noi, s'ha quedat amb un pam de nas.
    Quina fada més poc formal!

    ResponElimina
  8. Aquesta boira espessa ens acapara i corprèn, mentre esperem un bri de llum.

    ResponElimina
  9. La boira ja té aquestes coses, quan s'esvaeixi potser veurà les coses més clares.

    ResponElimina
  10. Que bonic! i quin desconsol, s'haurà de buscar una altra fada menys boirosa...

    ResponElimina

benvinguts comentaris